Entitats i voluntariat reclamen recursos per reforçar l’acollida lingüística a nouvinguts

Fomentar l’ús del català entre els nouvinguts és un dels principals reptes que afronta avui en dia la nostra societat. Deures pendents com trobar espais segurs o deixar enrere tics d’anys d’imposició planen generant una gran incògnita a la qual és difícil donar una resposta unívoca. En aquest context el Palau Macaya de Barcelona va celebrar una nova jornada de “Socialitzant”, els col·loquis organitzats pel Social.cat sobre acció social a Catalunya.

Per parlar del rol de les entitats socials i les administracions públiques en la transmissió del català a persones nouvingudes, el Social.cat va conformar una taula rodona amb Alba Travé, tècnica al Consorci per la Normalització Lingüística, Jordi Esteban, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), i Mireia Sàlvia, de la Fundació Bayt al-Thaqafa. La xerrada, moderada per Mar Barberà Heras, redactora del Social, va comptar amb la participació de Carmen Hernández, periodista salvadorenya i veu de l’alumnat de català a la Fundació Integramenet, de la qual també és voluntària. 

Entitats, voluntariat i representants d’organismes públics van coincidir en una idea central: el català necessita més espais, més continuïtat i més vincles reals amb la comunitat. Com apuntava Carmen Hernández: “Hem viscut molts anys pensant que el coneixement garantia l’ús però no és cert”. Aquesta constatació que s’ha aplicat ja no només als nouvinguts sinó també a escoles, centres cívics, entitats i fins i tot a espais de lleure ha estat un dels punts claus de la jornada.

Les entitats són clau

Un dels diagnòstics amb el que els representants de la taula van voler incidir és la desconnexió entre els tres nivells en què opera la llengua: l’institucional, l’organitzatiu i el personal. L’arribada intensa de població en poc temps, la manca d’accés a cursos en horaris compatibles amb la vida laboral i la fractura digital, on les xarxes situen el català en un espai marginal, formen un còctel que dificulta tant el coneixement com, sobretot, l’ús quotidià. En paraules d’Hernández: “Fer classes de 19 a 21h després de tot un dia de jornada de treball és una mica cansat”. A més, Alba Travé apuntava que no hi ha prou amb les classes i “donar justificants en acabar un curs, s’han de fer altres projectes per mantenir aquest ús del català entre els alumnes”.

Projectes com el “Xarrem”, impulsat per Jordi Esteban. Una iniciativa per estendre l’oralitat no formal posant la conversa i la humanitat al centre. Transmetre sentiments, coneixements i records a través de projectes gestionats per voluntaris a qui la CAL dona suport. Esteban explica el cas d’una veïna de la Noguera que va voler conformar un grup amb dues persones més amb qui mantenien trobades setmanals d’apropament lingüístic.

Voluntat per aprendre

Una de les demandes més clares de la trobada va ser l’ampliació d’horaris i espais per a cursos i grups de conversa. Si bé es va reconèixer l’esforç del Consorci per a la Normalització Lingüística, moltes entitats alerten que segueixen quedant persones fora. “Tenim una bossa de persones que volen fer cursos en català i no poden accedir-hi perquè només es fan en horaris laborals”, apuntava Carmen. Mireia Sàlvia assegurava que la seva voluntat era “ampliar les hores que les entitats poden destinar a l’ensenya del català per poder-los fer un seguiment”. Des de Bayt al-Thaqafa volen anar més enllà de l’aprenentatge de la llengua, expliquen, creant espais segurs on no hi hagi por a equivocar-se o a un judici constant.

Carmen Hernández és alumna de català i voluntària de la Fundació Integramenet de Santa Coloma de Gramenet. Font: Íngrid Graells

El perfil dels alumnes d’aquests cursos acostuma a ser molt variat, però sovint hi ha persones amb dificultats socials, laborals o fins i tot habitacionals. Moltes d’aquestes persones, diu, transmeten la necessitat de crear xarxa: per entendre el què els diu un professor, un metge o un entrevistador de feina. “El denominador comú” assegurava Mireia “són les ganes d’aprendre per construir un futur aquí”.

Un camí complicat

Però per més ganes que hi posin els alumnes la realitat acaba sent una altra, i l’experiència de Carmen n’és un exemple. L’activista de Integramenet va explicar els diversos esculls que s’ha trobat a l’hora d’aprendre català. El primer d’ells, sense anar més lluny, és la por i la vergonya. Alhora també va mencionar la barrera social de ser parlada en castellà constantment. “No entenc per què catalanoparlants, fins i tot d’espais on freqüento per practicar el català, se m’adreçaven en castellà” explicava. Preguntada per com la societat podia ajudar-la a avançar en aquest aprenentatge, Carmen demanava dues coses: “Paciència per escoltar-nos i que ens parlin sempre en català”.

En aquesta línia, Jordi Esteban apuntava a la repressió franquista i a la diglòssia que viuen els catalanoparlants com a punt de naixement del conflicte. “Tots els catalans hem de tenir més claredat que aquesta és la nostra llengua, i hem de fer un canvi de xip”. Esteban va afegir que aquesta evolució s’ha de fer des de tots i per a tots els àmbits de la societat, posant d’exemple els patis de les escoles on avui en dia impera el castellà. 

L’acte va concloure amb un torn de preguntes obert al públic, entre els quals hi havia representants de diverses entitats socials de Barcelona i Catalunya. En aquests instants finals es van posar en comú idees i propostes per millorar l’aprenentatge del català que van perdurar després de la cloenda del col·loqui, no sense abans acabar amb una reflexió final aportada per la moderadora Mar Barberà: “L’acollida lingüística és una feina compartida i és una feina de tots i totes”.