Cataleirxs: “Un dels grans reptes és aconseguir més diversitat entre les persones editores de la Viquipèdia”

Cataleirxs és el nom d’usuari de l’Aitor, viquipedista que, des de fa unes setmanes, també és membre de la junta de l’Amical Wikimedia, l’entitat que, entre altres, coordina i acompanya el voluntariat que fa créixer el coneixement lliure en català a la Viquipèdia i als seus projectes germans. 

L’Aitor va començar editant articles sobre el Brasil a la Viquipèdia, aprofitant estones lliures durant la pandèmia, i amb el temps ha anat ampliant temes i implicació fins a sumar-se a la junta. Conversem amb ell sobre la comunitat que hi ha darrere del projecte, els biaixos que des de l’Amical intenten corregir i els reptes de futur per garantir que el coneixement en català continuï creixent i sigui cada vegada més divers.

Tot plegat, en un moment especialment significatiu per al projecte, atès que el març del 2026 la Viquipèdia en català celebrarà els seus vint-i-cinc anys. Per això, al llarg de tot l’any, Amical Wikimedia organitzarà diverses activitats per celebrar-ho amb la comunitat. Qui vulgui conèixer les activitats presencials i en línia de les pròximes setmanes pot cercar ‘Viquipèdia: Trobades’. Allà hi trobarà tota la informació sobre uns aplecs on tothom hi serà benvingut.

Com vas començar a col·laborar amb la Viquipèdia?

Vaig començar a editar la Viquipèdia el 2021. Amb la pandèmia, com tothom, tenia més temps lliure i em vaig obrir un perfil de Twitter on escrivia sobretot sobre el Brasil. Sovint consultava la Viquipèdia en portuguès, en treia informació i la compartia en català a Twitter. Al cap d’un temps vaig pensar que, en comptes de fer-ho només a Twitter, una part d’aquella informació que existia en portuguès, però no en català, podia incorporar-la directament a la Viquipèdia. Ho vaig veure com un win-win, i així és com a principis de 2021 em vaig obrir un compte i vaig començar a editar.

Ara formes part de la junta d’Amical Wikimedia, però vas començar com a voluntari de base. Què et va enganxar del projecte?

El que em va enganxar va ser una mica tot. Treballes pel coneixement lliure i perquè la informació estigui disponible per a tothom que la vulgui consultar. A més, és un sistema molt participatiu. Parlem dels editors registrats que hi editen sovint, però en realitat qualsevol hi pot col·laborar. No cal estar registrat per fer una petita edició, corregir una errada o aportar una fotografia. Hi ha mil maneres d’entrar a la Viquipèdia.

Parlem de l’Amical Wikimedia. Com explicaries què és a qui no ho conegui?

És una associació de viquipedistes, o més àmpliament de wikimedistes, que és el nom que s’utilitza per a les persones que editen no només la Viquipèdia, sinó també els projectes germans, com Commons —un repositori de fotografies—, Wikidata i d’altres. El que fem és promoure l’ús de la Viquipèdia en català, tant pel que fa a lectura, per a qui hi entra a consultar informació, com en escriptura, per a les persones que en són editores.

Quin és el perfil de les persones voluntàries que hi col·laboren?

L’avantatge de la Viquipèdia és que és molt transversal, tothom hi pot entrar a editar des d’interessos molt diversos. Sovint, quan comences, ho fas amb un focus molt concret —en el meu cas, va ser el Brasil— i després t’obres a altres temes. Pel que fa al perfil, hi ha una mica de tot, però sabem que majoritàriament són homes. No en tenim dades exactes, perquè quan et registres no has d’indicar ni el gènere ni l’edat, però pels espais de trobada es calcula que les dones poden ser vora un 25%.

Treballeu per posar-hi remei.

Sí, una de les tasques de la nova junta d’Amical Wikimedia és potenciar el nombre d’editores. No només perquè ajudaran a reduir la disparitat en el nombre de biografies femenines i en temes en què potser els homes no se senten interpel·lats, sinó també perquè necessitem la seva veu a l’hora de prendre decisions comunitàries.

Hi ha un biaix de gènere.

Sí, de la mateixa manera que també hi ha un biaix geogràfic, per exemple. Com que hi ha molta gent de Barcelona editant, en català s’escriu molt sobre temes de Barcelona, mentre que d’altres territoris com el País Valencià, les Illes o Andorra, no tenen la mateixa abundància d’articles. És un altre desequilibri que tenim.

A grans trets, quines motivacions solen tenir les persones que decideixen dedicar hores a editar la Viquipèdia en català?

En general, la motivació és fer possible que el coneixement estigui disponible en català. No cal ser expert per editar, molta gent escriu sobre temes dels quals no ho és, i va aprenent mentre investiga i ho plasma a l’article. Així i tot, acostumes a centrar-te en coses que coneixes una mica més o en què tens més experiència. 

Es tracta de contribuir a l’ideal que tot el coneixement sigui accessible en català, en un sistema obert i participatiu, que no depèn d’una empresa privada, com passava amb enciclopèdies com l’Encarta o les enciclopèdies en paper, darrere les quals hi havia una editorial que decidia què s’hi publicava. A la Viquipèdia, mentre tinguis fonts fiables que ho sustentin, pots escriure sobre el que sigui.

Potser és un tòpic, però sovint es pensa que ser viquipedista és una activitat solitària, de gent darrere de l’ordinador. Fins a quin punt és cert? Quina comunitat real hi ha al darrere?

En part és cert, perquè quan escrius ho fas des de casa i físicament estàs sol davant de l’ordinador. Però això no vol dir que estiguis aïllat, perquè hi ha una comunitat al voltant molt activa. Els articles no els fas tu sol, en el sentit que pots estar editant una entrada que existeix des de fa quinze anys i on han participat una trentena d’editors, que l’han anat construint de mica en mica.

De fet, promoveu trobades presencials.

Sí, des de Wikimedia s’organitzen activitats presencials, com Viquimaratons i Viquitrobades per reunir-se, socialitzar, compartir experiències i treballar plegats en temes concrets. L’última, per exemple, s’ha fet a Vic sobre pòdcasts, i allà es van escriure articles relacionats amb ràdio i programes de pòdcasts.

Com es capta nou voluntariat?

Ha canviat molt. Si mirem vint anys enrere, i no només en el cas de la Viquipèdia en català sinó en totes les llengües, ara costa una mica més atraure gent nova i no en sabem del tot el motiu. Jo crec que hi influeix la competència de les noves tecnologies: abans no tenies Netflix ni el mòbil per quedar-t’hi enganxat durant hores, i ara ho tens tot a l’abast.

El ritme de vida avui tampoc és el mateix que uns anys enrere.

És així, tots tenim moltes necessitats i obligacions durant la setmana —feina, criatures, cures…— i el temps lliure és el que és. Si una part la dediques a la Viquipèdia, perfecte, però entenem perfectament que molta gent no ho pugui fer, i això fa més difícil captar nou voluntariat.

Quin recorregut fa una persona voluntària? Hi ha un acompanyament?

Hi ha tres vies principals. La primera és la gent que, com vaig fer jo, entra, comença a editar i, idealment, es mira els manuals que hi ha a la Viquipèdia. Una altra opció és assistir als punts d’edició periòdics o als tallers per a principiants que organitzem des d’Amical, tant en línia com presencialment amb voluntariat. La setmana passada, per exemple, en vam fer un al Camp de l’Arpa. I la tercera via és combinar aquests tallers amb trobades com les Viquitrobades, on es pot socialitzar i compartir dubtes i experiències amb altres editors. A més, hi ha pàgines dins la mateixa Viquipèdia on es poden plantejar dubtes, i el més habitual és que en el mateix dia, o en pocs dies, tinguis resposta.

Ahir vam celebrar la festa major a la Biblioteca Caterina Albert, posant del Clot - Camp de l'Arpa a la Viquipèdia amb el taller d'història #Viquimarato #Viquiprojecte pic.twitter.com/tqtxldGYJ4

— Amical Wikimedia (@AmicalWikimedia) November 15, 2025

Quins reptes teniu al davant la junta de l’Amical?

Un dels grans reptes de la nova junta, en línia amb el que ja s’ha anat treballant, és potenciar la diversitat. En tots els àmbits, de gènere, racial, sexual, etc. Ara mateix, la majoria d’editors són homes blancs de més de 30 o 40 anys, i és evident que el conjunt de parlants de català no respon només a aquest perfil. També volem arribar a editors que no siguin només de Barcelona i l’àrea metropolitana, sinó d’arreu del país, i ampliar així la diversitat territorial.

Com es garanteix la qualitat i el rigor d’allò que es publica a la Viquipèdia, tenint en compte que tothom pot editar?

La comunitat té el poder de decisió i és qui, en última instància, garanteix la qualitat. Dins de la Viquipèdia hi ha diversos mecanismes per vigilar que allò que s’hi escriu compleixi els estàndards del projecte. Hi ha gent que cada dia revisa totes les edicions d’usuaris no confirmats o que entren sense registrar-se, sobretot per detectar possibles actes de vandalisme, que, per cert, són més freqüents en horari escolar. Aquesta és una de les prioritats. També controlem que no es creïn articles en situació de conflicte d’interessos, és a dir, sobre un mateix, un familiar o un negoci propi, perquè això no està permès.

Entenc que hi ha un component molt clar d’activisme per la llengua, també. Com valoreu l’estat de salut del català, sobretot en l’entorn digital, que és on treballeu vosaltres?

Fa un parell d’anys vam tenir el problema amb Google: tot i tenir la configuració en català, els resultats de cerca no sortien en català com a primera opció. Des d’Amical, en col·laboració amb entitats pel català com Plataforma per la Llengua, es va treballar força per portar aquesta queixa a les oficines de Google —perquè aquí, a Google Espanya, tampoc hi van entrar gaire— i, més o menys, s’havia aconseguit reconduir la situació. Ara, però, en els darrers mesos estem veient que, tot i que no és tan greu com aleshores, torna a haver-hi certa problemàtica en aquest sentit.

Si mirem al futur, què us preocupa més a l’Amical?

Ara per ara, una de les coses que més ens preocupa és incorporar nous editors. Nous, tant en el sentit generacional —gent més jove— com en el sentit que siguin més dones i amb perfils més diversos. Òbviament, hi ha qüestions en què nosaltres no podem incidir, però que tant de bo es puguin resoldre en l'àmbit polític, com tot el que té a veure amb l’educació i la situació del català.

Us inquieta l’impacte de l’ús de la intel·ligència artificial?

Ho veiem més com un repte que no pas com un problema, perquè hi ha moltes coses de les quals ens podem arribar a aprofitar. Per exemple, a l’hora de revisar si hi ha vandalisme. Al final, hi ha molts patrons de conducta. Si entra un nano a deu articles i hi escriu una paraulota, potser amb intel·ligència artificial podem muntar un bot que ho reverteixi en pocs segons o que directament no ho deixi publicar. També pot ser útil per millorar les traduccions o fer-ne una primera revisió bàsica, i aquest tipus d’eines ens poden ajudar molt.