Enguany fa 30 anys que va obrir per primera vegada les seves portes el Casal dels Infants, una iniciativa que van dur a terme un grup de veïns del barri del Raval, per ajudar als infants i joves més desafavorits. En un inici es centraven en donar resposta als quatre casos concrets que podien resoldre de forma voluntària, i avui, poden dir que en total han atès a més de 25.000 infants i han engegat més d’una quarantena de projectes.

Aquell projecte compartit pel moviment veïnal del Raval, ha anat creixent de forma lenta i sostinguda fins arribar a convertir-se en un puntal de l’acció contra l’exclusió social dels infants i joves i la promoció i el respecte pels drets de la infància i la igualtat d’oportunitats. Tant és així que des de fa més de deu anys, l’organització ha començat a intervenir, a part del Raval de Barcelona, al barri de la Mina de Sant Adrià del Besós, a Sant Roc i Llefià de Badalona, Raval i Fondo de Santa Coloma i al municipi de Salt, a Girona. A més, compta amb un projecte a Tànger per prevenir l’emigració de menors i donar-los suport en el país d’origen.

Els projectes i objectius del Casal creixen any rere any gràcies al gran suport ciutadà, i com a conseqüència, per desgràcia, de l’augment imparable dels índex de pobresa.

En l’últim balanç de l’organització, l’any 2012, expliquen les dificultats que estan vivint per poder fer front a la situació d’augment descontrolat de les persones en risc d’exclusió i a la disminució dels recursos per part de l’administració.

Tal i com presenten en el balanç, el nombre de famílies que no rep cap mena de prestació econòmica ha augmentat exponencialment, i entre aquestes, més del 65% requereixen suport d’altres entitats sobretot pel que fa a recursos de primera necessitat com menjar o roba. D’aquestes famílies, més un 25% tenen problemes greus amb l’habitatge fins al punt de patir situacions d’impagament o desnonament. Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants, explica que les persones que atenen “són les primeres que van patir la crisi i les últimes que en sortiran perquè són les tenen més dificultats per fer-hi front”.

L’augment de la demanda ha saturat un gran nombre de serveis que ofereix el Casal, com els projectes d’atenció a mares solteres, on s’han disparat les llistes d’espera, o els projectes per a la inserció laboral d’adolescents. A més, altres serveis com el suport en el procés escolar o suport social a les famílies a partir de la intervenció i la prevenció en la pròpia comunitat, també es troben desbordats. Només en l’últim any, l’organització ha atès a més de 6.500 persones.

I per si no n’hi hagués prou, els recursos per fer front a tots aquests projectes són cada vegada més escassos, tenint en compte que les donacions que rep l’entitat no són suficients, i les aportacions de les administracions públiques són cada vegada més simbòliques. Rosa Balaguer, denuncia que les inversions públiques s’han reduït un 15% en els últims anys i això sense tenir en compte les retallades que afecten directament els usuaris del Casal com són les reduccions del pressupost en educació: “Hi ha elements bàsics que van enrere. Teníem una educació que contemplava, en part, les desigualtats dels infants i amb les retallades aquesta igualtat d’oportunitats s’ha vist molt deteriorada”.

És per això que l’entitat s’ha hagut de reinventar i fer front a una nova situació de la forma més eficient i intentant que els menys perjudicats siguin els seus usuaris: “Els nostres esforços s’han centrat en mantenir tots els nostres serveis i no abandonar res del que ja teníem començat. Seguim treballant per generar oportunitats” declara Balaguer.

Així doncs, el Casal ha engegat diversos projectes per recollir diners per a la seves actuacions, com la iniciativa de la tapa solidària, que ja es realitza per tercer any consecutiu, o els tallats de cabell solidaris en diverses perruqueries barcelonines. Segons la directora del Casal, “aquest any es podran recollir els fruits d’aquestes col·laboracions amb empreses privades, sobretot en l’àmbit de la inserció i formació laboral dels joves amb més dificultats, on hem tingut molt suport empresarial després que el departament de treball es retirés del projecte”.

Un dels actius que més ajuda a créixer i mantenir tota la infraestructura del Casal són els seus professionals i voluntaris que donen suport diari a la tasca de l’entitat. L’últim any, han dedicat el seu temps de forma gratuïta més de 940 persones, i gairebé la meitat ho fan amb l’objectiu d’estar-s’hi més d’un any.
Rosa Balaguer considera que el fet que els voluntaris siguin de llarga durada és un dels èxits més destacats ja que “els infants necessiten una atenció continuada en el temps i uns referents, i el fet que els voluntaris repeteixin s’ha de celebrar perquè vol dir que comptem amb un equip que creu en el projecte i això ens permet arribar més lluny”.

Tot i les dificultats, el Casal es manté ferm en les seves aspiracions i no renuncia a seguir treballant amb els infants i joves, que segons Balaguer “són els protagonistes de totes les seves accions, serveis i demandes”. “El Casal dels Infants, com diu el seu nom és dels infants, és casa seva, i és des d’aquí on aconseguirem que, malgrat la seva situació, puguin tenir oportunitats”, declara la directora.