Amb la seva experiència del dia a dia com a tècnica de voluntariat a AFEV, una entitat que promou el voluntariat juvenil per actuar contra les desigualtats socials i educatives, la sociòloga Marta Toro va proposar algunes estratègies per a les entitats que busquen atraure voluntariat jove. Ho va fer el dimarts 17 d'octubre en el seminari web 'Com podem aconseguir que les persones joves s'impliquin en el voluntariat', que va obrir un nou cicle de formacions en línia de Xarxanet.org.

Des de l'AFEV treballen sobretot amb el mètode de la mentoria, però va plantejar que cada entitat ha de trobar el seu sistema per mobilitzar gent jove. D'entrada, va destacar que l'entitat s'ho ha de creure i ha de transmetre a la persona voluntària que participar fent un voluntariat és una oportunitat. Adquirir noves competències, noves habilitats i trobar pistes per conèixer els interessos que conduiran a uns estudis, una formació i una vida laboral són alguns elements que Toro va destacar en el sac d'aquesta "oportunitat".

Pel fet de ser joves, a més, la sociòloga considera important que se sentin escoltades i actives, que vegin que amb la seva acció enforteixen la societat i que siguin conscients que poden esdevenir un model i un referent positiu per a altres nois i noies.

Durant tota la sessió, la formadora va insistir en el fet que la gent jove és heterogènia i diversa. Però, a més, va advertir que les categories d'edats són arbitràries i que factors culturals i socials fan anar amunt i avall l'etapa considerada de joventut. Va posar el cas de l'Ajuntament de Barcelona, que, els últims anys ha ampliat la franja d'edat en la qual es considera que algú és jove. Per aquesta institució s'és jove fins als trenta-cinc anys.

Va reconèixer que a l'AFEV, després de la COVID-19, han detectat una davallada de l'interès dels i les joves per fer voluntariat. A l'hora de buscar-hi causes, es va referir a una possible falta de temps, a l'exigència de fer molt bé tot el que es fa, a una falta d'informació, a un excés d'informació o a la cultura individualista neoliberal que les figures que promou no són les altruistes, sinó l'emprenedoria i la competició per guanyar.

En aquest marc, de no facilitat per mobilitzar el voluntariat jove, Toro va anar plantejant elements que s'han de tenir en compte si es vol fer una crida de voluntariat o si es vol mantenir implicades les persones joves que ja són a l'entitat. Elements com ara el llenguatge, els espais on trobar jovent o les eines per arribar-hi.

En referència al llenguatge de creació d'una campanya, per exemple, va destacar que és important sentir-s'hi còmodes -que no sigui un llenguatge molt aliè a l'habitual a l'entitat- i va recomanar que siguin les mateixes joves les que participin en l'elaboració de la campanya per trobar el to adequat. "Mirar el que ja funciona és el que té més sentit", va resumir.

Col·laborar amb centres educatius

En la qüestió d'on trobar-ne, va recomanar col·laborar amb centres educatius, amb serveis de joventut i espais joves, i pel que fa a les xarxes socials, es va referir a un estudi del 2022 que indica que el jovent utilitzen, per aquest ordre, Instagram, TikTok, Snapchat, Twitter i WhatsApp. En el cas de la seva entitat, va explicar, parlen de mobilització, no pas de captació de voluntariat: "No volem captar, volem ser agents de mobilització de les persones joves i generar energies per propiciar compromisos".

A més de buscar eines i espais per aquesta mobilització, Toro va marcar dos punts importants: fer un bon acompanyament i evitar que la tasca voluntària es vegi com una obligació. Pel que a l'acompanyament, va explicar que la comunicació constant o un espai setmanal de seguiment del procés acostumen a funcionar, mentre que perquè el voluntariat no es converteixi en una obligació i sigui una implicació lliure va recomanar a les entitats propiciar canvis i donar eines i noves competències que els puguin ser útils fora del voluntariat. I també reconèixer d'alguna manera la tasca voluntària.

"Fer comunitat" és una de les expressions habituals en el món social i Toro també en va parlar. "El gran repte de les entitats és crear comunitat i això vol dir crear un entorn acollidor i respectuós amb la diversitat, un espai allunyat de la competició social constant, relacionar-se amb altres organitzacions locals i involucrar les joves en accions que impactin en la seva comunitat", va exposar posant la mirada en les persones joves.

La coordinadora de voluntariat de l'AFEV va tancar la sessió amb tres conclusions: cal tenir la capacitat d'obrir el concepte de joventut, escoltar i entendre; cal desenvolupar estratègies per superar la dificultat de la manca de temps, com ara oferir oportunitats de voluntariat més flexibles i puntuals, perquè cadascú va al seu ritme, i tenir sempre al cap que la gent jove és heterogènia.