Carta oberta a Rajoy per demanar el II Pla de Drets Humans

Les entitats que signen la carta oberta han destacat la necessitat que el nou Pla mantingui els drets humans en un lloc prioritari per al govern espanyol i garanteixi l'aplicació d'una sèrie de mesures concretes, tant en política interior com exterior.

També ha d'incorporar objectius clars, estratègies d'acció i terminis d'aplicació que permetin contribuir a la consecució de resultats. Les entitats insisteixen, a més a més, en la transparència amb la societat civil i el Congrés dels Diputats.

Amb el canvi de legislatura cal un nou Pla de Drets Humans

El primer Pla de Drets Humans, una mesura recomanada per les Nacions Unides i a la qual s'havia compromès l'Estat espanyol l'any 1993, va ser presentat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i aprovat el 2008. Un cop esgotada la legislatura, les ONG destaquen que es fa necessària la formulació d'un nou Pla, que revisi la metodologia i el contingut de l'anterior.

Aquesta sol·licitud enllaça amb la petició de Nacions Unides perquè els diferents Estats adoptin Plans Nacionals de Drets Humans, i amb la resolució adoptada al juny passat al Congrés dels Diputats en el transcurs del Debat de l'Estat de la Nació. La majoria dels partits polítics, inclosa la totalitat del Grup Popular, es van comprometre a adoptar un nou Pla per a l'actual legislatura.

Aquesta iniciativa ha comptat amb el suport d'una gran diversitat d'entitats de la societat civil, tant de drets humans com de cooperació o entitats socials. En són un exemple: Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Amnistia Internacional, Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, Fundació per la Pau, Intermón Oxfam, Lliga dels Drets dels Pobles, Mans Unides, SOS Racisme Catalunya i Observatori del Deute en la Globalització.

Esperen que es pugui establir un diàleg molt més obert i fluït amb la societat

L'Institut de Drets Humans de Catalunya confia que "amb la materialització del II Pla de Drets Humans es pugui arribar a establir un diàleg molt més obert i fluït amb la societat que permeti la incorporació i aplicació de mesures sobre, entre d'altres, l'eliminació del règim d'incomunicació, la situació dels CIE, el dret a l'habitatge o la ratificació del Conveni de Nacions Unides de Protecció dels Drets dels Treballadors Migrants i les seves famílies".

Per a Amnistia Internacional els drets humans han de considerar-se un interès nacional i han d'estar al centre de les polítiques que es duguin a terme, d'aquí la importància del segon Pla de Drets Humans: "Només així s'aconseguiran avanços que beneficiïn els milers de víctimes de violacions de drets humans que hi ha a tot el món, incloses les del propi país. La pena de mort, la pobresa, la impunitat, el racisme, el dret a l'habitatge, a la salut, entre altres, han de ser temes prioritaris en l'adopció d'aquest Pla".