El passat mes de maig l’associació per als Drets de les Dones i el Desenvolupament (AWID) va emetre un comunicat denunciant el discurs obstaculitzant de Reem Alsalem, relatora especial sobre violència contra les dones i les nenes a les Nacions Unides, en referència al reconeixement legal del gènere de les persones trans.

AWID és una organització feminista d’abast mundial que es fundà l’any 1982. Cada any emet un informe sobre la situació els drets de les dones i la igualtat de gènere a tot el món. Defineixen els seus objectius a partir de la visió d’“un món on les realitats feministes floreixin, on els recursos i el poder siguin compartits de maneres que permetin a tots, i a les generacions futures, prosperar i concretar plenament el seu potencial amb dignitat, amor i respecte, i on la Terra nodreix la vida en tota la seva diversitat”.

En el comunicat ‘A les Nacions Unides no hi ha lloc per a les agendes antitrans’ denuncien que la Relatora Especial sobre la violència contra les dones i les nenes, les seves causes i conseqüències de l'ONU, Reem Alsalem “ha defensat amb persistència la instal·lació d'obstacles i condicions addicionals per al reconeixement legal del gènere que soscaven les proteccions de drets de les persones trans, en comptes de demanar l'autonomia corporal per a totxs”.

Aquest manifest posa en relleu la problemàtica, reforçada últimament, del qüestionament per part d’un sector del feminisme de la igualtat de la presència de les dones transgènere en àmbits de dones i feministes. Aquest sector sol denominar-se, des del feminisme inclusiu, ‘TERF’, acrònim de Trans-Exclusionary Radical Feminism, en tant que proclama l’exclusió de les dones transgènere dins de la defensa dels drets de les dones, per la qual cosa és assenyalat com a transfob.

AWID es reivindica part dels corrents feministes diversos i inclusius i denuncia aquest corrent que cada cop està més arrelat en el moviment. Defensen que les persones trans necessiten protecció especial donada la seva vulnerabilitat i l’augment de la violència transfòbica.

En la seva estratègia d’incidència feminista, AWID destaca diferents àrees prioritàries a partir de la universalitat dels drets i la creació d’“un espai perquè els moviments feministes, de drets de les dones i de justícia de gènere i els seus aliadxs puguin reconèixer la influència i l'impacte dels actors antidrets”, en aquesta línia es proposen “arrencar d'arrel els feixismes i els fonamentalismes”.

És a partir d’aquesta línia d’acció que es declaren feministes a partir d’una perspectiva interseccional real i denuncien “el greu ús inadequat del concepte feminista d'interseccionalitat per part de la titular del mandat. D'aquesta manera, la Relatora Especial vulnera activament els principis d'universalitat i indivisibilitat dels drets, i s'oposa als nostres valors com a feministes”.

AWID i el feminisme interseccional

Aquesta organització que ja acumula 40 anys d’existència està codirigida per Faye Macheke, feminista panafricana amb àmplia experiència en finances i desenvolupament organitzatiu, i Inna Michaelim activista feminista queer i sociòloga. A més, deu de les tretze integrants de la Junta són feministes del Sud global, i l’aliança dels diferents feminismes en el seu si també suma en l’àmbit LGTBIQ+.

Promouen l’agenda feminista en espais internacionals com ara el Consell de Drets Humans, la Comissió sobre Població i Desenvolupament, la Comissió sobre la Condició Social i Jurídica de les Dones i l'Assemblea General de l'ONU.

És en aquest sentit que AWID en el seu comunicat reclama que “la Relatora Especial ha de garantir la independència del mandat i la rendició de comptes a les persones titulars de drets” i reiteren que “la posició nociva adoptada per la Relatora Especial vulnera la integritat, la independència i la credibilitat del mecanisme de procediments especials en conjunt”.

Aquest comunicat que ha rebut el suport d’ILGA Món entre altres exigeix, finalment que “es rendeixin comptes per les pràctiques perjudicials de la Relatora Especial, i que s'hi posi fi”. Insten així al sistema de les Nacions Unides a assegurar “que les veus i les preocupacions dels feminismes, dels moviments LGBTIQ+ i pels drets de les dones, i en especial dels grups liderats per persones trans, es portin dels marges al centre”.