Katy Pallàs: “La coeducació és clau per caminar cap a la igualtat, combatre estereotips i prevenir violències”
Comparteix
Xerrem amb la professora i expresidenta l’FLG-Associació de Famílies LGTBI+ sobre el programa ‘Coeduca’t’, de la Generalitat, per ajudar els centres a treballar aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat.
Ja fa més de cinc anys que el programa 'Coeduca’t', del Departament d’Educació de la Generalitat, treballa per incorporar una educació sexual amb perspectiva de gènere i LGTBI, especialment amb formacions al professorat. La Katy Pallàs, professora de secundària, activista històrica en favor dels drets de les persones LGTBI i part de projectes com ‘La Diferència’ el coneix bé perquè ha ajudat a impulsar-lo.
Amb tot, Pallàs lamenta que el programa no s’hagi implementat com caldria i s’hagi deixat de banda. Per reclamar que es torni a activar, juntament amb altres docents i investigadores ha posat en marxa la Plataforma per a l’Educació Sexual Feminista, un moviment nascut per exigir una educació sexual integral amb perspectiva de gènere a les aules, més necessària que mai davant l’onada reaccionària que vivim. En parlem amb ella.
Què entenem per coeducació i per què és important?
La coeducació neix de la necessitat d’abordar la igualtat de gènere més enllà de la simple no segregació d’alumnes per sexe. En un primer moment es va pensar que separar nens i nenes deixaria de calar la discriminació, però aviat vam comprovar que era del tot insuficient. Amb els anys hem anat incorporant nous elements fins a arribar a entendre la coeducació com una mirada educativa que replanteja el currículum des d’una perspectiva més igualitària i inclusiva. Es tracta de mostrar el món tal com és, i no des de la visió patriarcal i binària que ha imperat fins ara, abraçant també la diversitat sexoafectiva.
Així, l’educació sexoafectiva és clau per lluitar contra els estereotips i desigualtats de gènere, així com per prevenir violències.
Efectivament. I per parlar també de sexualitats per mostrar com es generen aquestes violències i, així, prevenir-les: si no en coneixem els mecanismes, és molt difícil evitar-les. Per això, cal compartir tots aquests sabers que ja hem identificat i classificat, i incorporar-los al currículum, que és el més important.
La sexualitat continua sent una assignatura pendent en la formació reglada?
Sí. Fins ara, l’educació sexual es limitava a l’àmbit sanitari —prevenir malalties o embarassos—, però ara anem incorporant més elements. Volem que no sigui només salut, sinó també un aprenentatge per prevenir les violències que s’hi deriven: parlar de porno, de relacions igualitàries i sanes, de consentiment… En definitiva, posar el focus en qüestions cabdals per desenvolupar una actitud saludable envers la nostra pròpia sexualitat.
S’ha de parlar de sexualitat a totes les edats?
Sí. Cal adaptar els continguts a l’edat, al coneixement del món i al nivell de comprensió dels infants i joves, igual que fem amb qualsevol àrea del currículum. Així mateix, la proposta de ‘Coeduca’t’ incorpora una educació sexual integral recomanada des de diferents àmbits internacionals, amb uns sabers i continguts desenvolupats segons la maduresa de l’alumnat. I no, no es tracta d’ensenyar, com diu la ultradreta, els infants a masturbar-se. Parlar del plaer és fonamental perquè conèixer el propi cos permet posar límits als altres respecte a l’accés al teu cos.
En contraposició a això, hi ha el silenci.
El silenci i amagar les coses és el que més violència genera, i n’hem de ser plenament conscients. Quan parlo amb les AFAs, sempre recalco que la millor protecció per als infants és oferir-los informació veraç i adaptada a la seva edat, mai ocultar-la.
Sosteniu que una bona educació sexoafectiva ha de partir de la diversitat, evidenciar que no tot és heterosexualitat i que no tot el sexe passa pels genitals.
Efectivament. Quan parlem del plaer no ens centrem en els genitals, per això parlem de les diferents formes d’expressar afecte, les diverses orientacions i la pluralitat de maneres en què cadascú es pot sentir identificat. Poder posar-hi un nom és clau per desestigmatitzar totes les sexualitats.
Parlem del programa ‘Coeduca’t’. Dieu que ha estat un abans i un després.
Perquè, d’alguna manera, el programa ‘Coeduca’t’ ha permès posar aquests temes sobre la taula i dotar-los d’una regulació dins del sistema educatiu. A més, ha aportat una estructura similar a la d’altres àmbits educatius presents a escoles i instituts, cosa que facilita la seva implementació. Això no s’havia fet mai, ni aquí ni en cap altre territori de l’Estat. I vol dir que a Catalunya hi ha la conjuntura social necessària i una perspectiva oberta al canvi, també des de l’educació, amb el convenciment que l’escola i els instituts són espais clau per impulsar transformacions socials reals.
Amb tot, no és fàcil.
Volem fer aquest canvi, i el ‘Coeduca’t’ és una petita demostració que és possible. També és cert que la implementació del programa ha despertat reaccions molt reaccionàries, i això genera por. Aquesta por ens porta, sovint, a l’autocensura o a negar-nos a nosaltres mateixes la possibilitat de tirar-ho endavant.
Hi ha qüestions que s’han posat al focus.
Per exemple, una de les propostes del ‘Coeduca’t’ és revisar els itineraris lectors. Des de les biblioteques escolars o les comissions corresponents, caldria repensar quins contes expliquem als infants o quins tenen al seu abast, amb l’objectiu de millorar la inclusivitat del fons bibliogràfic. Això implica suggerir títols que, a l’extrema dreta, no li agraden. I alguna família, en alguna escola on s’han incorporat aquests llibres, diu: “Jo no vull que la meva nena o el meu nen llegeixi això.” Com si llegir un llibre fos perjudicial. Aquest tipus de reaccions generen una certa psicosi entre el professorat, que no vol tenir problemes. Però tampoc té sentit que la denúncia d’una sola família pugui paralitzar-ho tot.
Per això és important el paper de les administracions, en el sentit de no cedir davant certes pressions.
Sí, però també cal diferenciar entre les formacions reglades que imparteix el Departament d’Educació, és a dir, les que milloren el perfil professional dels docents i passen un filtre oficial, com el ‘Coeduca’t’, i les que puguin contractar les escoles a través d’ONGs o entitats externes. Aquestes darreres no generen certificació formal ni estan validades, i per això cal ser molt curoses amb què portem a les aules.
L’educació es regeix per marcs legals, continguts, competències i sabers estipulats aquí i a la resta de l’Estat. Dins d’aquests patrons tenim un ampli marge d’actuació, però jo defenso que la formació del professorat i les activitats a l’aula siguin sempre reglades i validades pel Departament d’Educació.
Com es desplega el programa ‘Coeduca’t’? Entenc que la idea és que sigui transversal.
El programa ‘Coeduca’t’ interpel·la directament el currículum i proporciona materials perquè la perspectiva de gènere impregni totes les àrees i tots els nivells educatius —infantil, primària i secundària—. Quan parlo de currículum, em refereixo a totes les assignatures que cursen els estudiants en aquests cicles.
Hi ha un pla concret sobre com implementar-lo?
En la segona fase del ‘Coeduca’t’ se subratlla la necessitat d’un pla formalitzat, escrit negre sobre blanc, com els altres plans existents a escoles i instituts. Aquest document ha d’organitzar sistemàticament tot el treball en coeducació: on s’ha incorporat la perspectiva de gènere, quins són els objectius, com evoluciona la convivència i quines accions concretes s’han integrat en els diferents materials. També aborda qüestions com l’ús de llenguatge inclusiu, la revisió de càrrecs i imatges institucionals —per exemple, l’equilibri entre homes i dones a les juntes directives— i obre debats de llarg recorregut que cal posar sobre la taula perquè el canvi comenci a avançar.
Com avalueu la implantació del programa fins ara?
El programa ‘Coeduca’t’ va arrencar fa cinc anys. Durant aquest temps hem format prop de 2.000 docents arreu del país, però el total de professorat a Catalunya és molt més elevat, la qual cosa evidencia que la implantació encara és incipient. A més, el professorat està saturat de formacions i fa front a reptes de gran importància, com la comprensió lectora o els resultats en matemàtiques. Tot plegat situa la coeducació en un tercer o quart pla, cosa que em sap greu perquè una cosa no hauria de restar importància a l’altra.
Aquesta implementació no es pot fer en dos dies.
La implementació de programes com aquest o de la perspectiva de gènere i LGBTI no pot quedar com una tasca més: requereix un canvi de mirada i de perspectiva profund. Al mateix temps, el Departament d’Educació hauria de continuar aportant exemples, documentació i models que facilitin al professorat no haver de crear-ho tot des de zero, deixant la major part de la feina feta. També cal una clara intencionalitat de l’administració perquè aquestes mesures es despleguin de manera efectiva.
Existeix aquesta intencionalitat?
Enguany, de les formacions del ‘Coeduca’t’ a Barcelona ciutat només s’han ofert dues modalitats —‘Coeduca’t’ al currículum i ‘Coeduca’t’ al centre— amb una participació inferior a 60 persones en total. Aquesta xifra, crec jo, reflecteix una manca de voluntat perquè el programa creixi; és una crítica personal basada en la sensació que hi ha un cert alentiment en el compromís institucional respecte a aquesta qüestió.
Recentment, heu posat en marxa una plataforma per exigir una educació sexual integral amb perspectiva de gènere.
Sí, com que veiem que tot això està molt aturat, vam posar en marxa la Plataforma per a l’Educació Sexual Feminista. Ja fa molt de temps que es va produir el canvi de Govern a la Generalitat, i veiem que les coses no s’estan movent. En formem part professionals docents d’Infantil, Primària, Secundària, així com investigadores d’universitats que han fet recerca en aquest sentit. Volem exigir al Departament d’Ensenyament i govern que torni a engegar el ‘Coeduca’t’ i el faci créixer.
Un dels embrions del ‘Coeduca’t’ va ser el programa ‘Escoles Rainbow’, que va demostrar que és possible fer-ho.
Efectivament. Vam necessitar demostrar que era possible, així que vam fer una diagnosi inicial abans de començar la formació i una altra en acabar el curs. El professorat va implementar les nostres recomanacions i vam observar una diferència molt significativa, tant en docents com en alumnat. Aquells resultats —fa ara uns nou anys— els vam presentar al Departament, i van il·lustrar que la transformació era viable.
No vau ser les úniques que treballàveu en aquesta línia.
No, diverses ONGs i entitats ja duien a terme projectes similars, i la universitat havia impulsat la ‘Xarxa d’Escoles per la Igualtat’, que també va interessar el Departament. Quan tot aquest treball es va aplegar, la institució va fer un pas endavant. I va ser així com ens van convocar com a formadores per desplegar el programa ‘Coeduca’t’ a partir d’aquesta experiència.
Com recordes aquella experiència?
Estic molt orgullosa de les Escoles Rainbow, però no vam aconseguir cap subvenció i al final va ser impossible sostenir-ho. Entre l’ONG, l’entitat, la feina i l’activisme, no em donava la vida. Així i tot, vam pilotar el programa amb molt d’èxit a dues escoles: la Felip Neri i la Turó Blau.
Afegeix un nou comentari