L’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup Ramon Barnils demostra la pobresa de la llengua a les facultats de periodisme i la pèrdua de consciència respecte a anteriors generacions.

L'informe de Mèdia.cat conclou que existeix una falta de responsabilitat vers el català que suposa un agreujament de la degradació de la llengua als mitjans i a la societat. També revela que les persones que treballen com a periodistes en mitjans de comunicació en català no són prou conscients de la responsabilitat que tenen com a models lingüístics. Malgrat això, l'estudi afirma que sí tenen un nivell de competència lingüística prou bo.

Els resultats de l'estudi mostren que a les facultats l'estudi del català és pobre i no aconsegueix que futurs periodistes acabin la carrera amb un domini de la llengua, fet que situa les competències lingüístiques de les generacions actuals de persones comunicadores i periodistes per sota de generacions anteriors. I que aquest fet és degut a un relaxament en l’assumpció de responsabilitat com a models lingüístics i del context sociolingüístic en què han crescut, amb menys presència de català.

L'estudi posa de manifest la importància que tenen els departaments de correcció i assessorament lingüístic dels mitjans per evitar la degradació de la llengua tot i que les empreses periodístiques cada vegada ho tinguin menys en compte.

L'informe ha estat elaborat pel lingüista i periodista Pol Cervera, amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, ha comptat amb una enquesta a 50 professionals de la llengua i han estat consultats una dotzena de veus expertes del món de la comunicació periodística.

Mila Segarra, filòloga i membre de la Secció Filològica de l’IEC, assegura que “des de les facultats de comunicació als periodistes no se’ls fa prou responsables de l’eina que fan servir per expressar-se, que és la llengua”. També comenta que “es posa més èmfasi en la informació, en el missatge, que no pas en la forma, i, per tant, molts periodistes creuen que la qüestió lingüística és cosa dels filòlegs, dels lingüistes, i no pas seva, i aleshores no assumeixen la seva responsabilitat com a models lingüístics”.

Pau Vidal, filòleg i traductor, expressa que “en general els periodistes tenen una idea força vaga de la responsabilitat lingüística. Entenen l’obligació de treballar amb una llengua suposadament ‘acurada’ com una mena de deure professional, però sense haver-se qüestionat el com i sobretot el perquè.”