Emma Tarragó: "Hi ha interès per aprendre el català, el problema és l'accés a cursos reglats"

Amb més de cinquanta anys d’història, la Fundació Bayt al-Thaqafa és una entitat referent en l’acollida d'immigració a Catalunya. El seu treball gira al voltant de construir una societat inclusiva per les persones migrants, on puguin exercir una ciutadania plena, basada en la participació i la pertinença.

Un dels seu pilars d'acció és el servei d’acollida sociolingüística, que ofereix cursos de català de diferents nivells i formats. El 2024 van atendre més de 800 persones, la majoria provinents de la comunitat musulmana i de països del nord d’Àfrica i l’Àfrica subsahariana. Per a l’entitat, aprendre català no és només qüestió de llengua, sinó una eina de participació, autonomia i construcció de ciutadania plena. Conversem amb Emma Tarragó Llop, coordinadora del servei, per conèixer de prop aquest projecte.

Quina va ser la motivació original per impulsar cursos de català a Bayt al-Thaqafa?

El servei d’acollida sociolingüística està en marxa des dels inicis del Bayt, fa més de 50 anys, com a vehicle d’integració social i com a eina de comunicació per relacionar-se amb l’entorn i la comunitat. A més de l’aprenentatge de la llengua, inclou aspectes socioculturals de la societat d’acollida.

Oferim la possibilitat d’aprendre català des de nivells d’alfabetització-neolectura fins a nivells inicials per donar accés posteriorment a la formació del Consorci de Normalització Lingüística o de l'escola d’adults. Oferim diversos formats i dins de les possibilitats de cada moment: grups de conversa, parelles lingüístiques que continuen el dia d’avui, classes amb conveni amb el Consorci, reforç escolar…

Ens els últims anys hem ampliat l’oferta de cursos de llarga durada arran de l’augment de la demanda de l’alumnat.

Com ha evolucionat l’interès pel català entre els participants en els darrers anys?

Crec que l’interès per aprendre la llengua sempre ha estat present. Hi ha interès per aprendre el català, el problema és poder tenir accés a cursos reglats. Sí que és cert que ara mateix, gràcies a les xarxes, l’accés als cursos és més ampli, i això ajuda a estabilitzar la demanda. De fet em dona la sensació que a ulls del públic general és més fàcil saber on t'has d'anar a inscriure per fer aquest tipus d’aprenentatges.

Quantes classes oferiu i a quanta gent?

Al servei d’acollida sociolingüística, durant el 2024 vam atendre a més de 800 persones. Oferim una programació continuada amb calendari escolar amb vuit grups, de diferents nivells i franges horàries, a més de les edicions intensives amb conveni amb el Consorci de Normalització Lingüística. Al llarg d'aquest curs en tenim programats tres, als que s'han de sumar els intensius d’estiu, on enguany hem organitzat dos grups.

Quin perfil tenen els participants?

El perfil dels nostres alumnes és, principalment, de persones adultes migrades, moltes d'elles en situació de vulnerabilitat i principalment provinents de la comunitat musulmana, d’origen nord-africà i subsaharià.

Quin paper creieu que té l'aprenentatge del català en el procés d’integració a Catalunya?

Oferim cursos de català com a eina de comunicació per relacionar-se amb l’entorn i la comunitat perquè considerem que és una eina clau per facilitar que les persones que arriben a Catalunya puguin desenvolupar el seu projecte de vida i exercir el seu dret per una ciutadania plena, fonamentada en la participació i la pertinença.

I com s'aplica en l'àmbit pràctic aquesta participació i pertinença?

Conèixer el català, encara que sigui a escala bàsica, no només facilita la comunicació, sinó que també transmet voluntat de pertànyer i genera confiança en l’entorn laboral i social. Permet accedir a xarxes informals de feina, entendre millor tràmits i serveis públics. Moltes vegades això s'acaba traduint en més oportunitats d’ocupació i en una major autonomia en la vida quotidiana.

Creieu que esteu trencant un estigma oferint aquestes classes?

No es tracta només de trencar estigmes, sinó de transformar la manera de contactar amb l’alumnat. Cal adaptar-se a la seva realitat, oferir cursos gratuïts, ajustar el pla curricular a les necessitats de les persones i respectar el dret a la seva intimitat i integritat. Això inclou garantir places suficients, reduir la burocràcia i proporcionar un acompanyament proper, evitant els obstacles administratius habituals en centres formatius per adults.

I com és la valoració general que feu dels cursos?

La valoració general dels cursos és molt positiva. L’alumnat mostra interès i implicació al llarg de les sessions, fet que afavoreix un ambient d’aprenentatge enriquidor i participatiu. Els objectius plantejats s’assoleixen de manera satisfactòria i el progrés dels alumnes és notable, tant en l’adquisició de competències lingüístiques com en coneixement de l’entorn. També detectem una millora en la seva motivació per continuar aprenent, tot això, clar està, tenint en compte les dificultats vitals en les quals aquestes persones es troben.

Com funciona el finançament del vostre servei?

Rebem una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona per aquest servei específic. Fins ara hem rebut finançament de la Generalitat de Catalunya per al servei d’acollida integral, del que forma part l’aprenentatge de la llengua. Aquest any han fet un canvi de competències i aquesta línia, que ha passat a dependre del Departament de Migracions, encara no ha resolt les subvencions, però confiem que es doni continuïtat a un servei tan necessari com aquest.

Enguany la Generalitat, el Departament de política lingüística, ha tret per primera vegada una nova convocatòria específica per implementar fins a 3 cursos de català durant el curs escolar, que també confiem que ens sigui concedida. A més d’aquest finançament, també comptem amb el suport de les persones voluntàries implicades en el servei, gràcies a les quals podem mantenir el volum de grups que oferim, tot i que no arribem a cobrir tota la demanda.

Quins són els principals obstacles per garantir la continuïtat dels cursos?

La continuïtat dels cursos s’enfronta a diversos obstacles. Pel que fa al finançament, insuficient i inestable, que és essencial per garantir la disponibilitat de personal, materials adequats, espais adaptats, horaris flexibles i una oferta formativa variada. Sense recursos suficients, resulta difícil mantenir la qualitat i l’accessibilitat del servei. D’altra banda, molts alumnes es troben en situacions de vulnerabilitat que dificulten la seva permanència al curs, ja sigui per motius econòmics, sensellarisme, salut... Aquestes circumstàncies poden limitar la seva capacitat d’assistir regularment i continuar avançant en l’aprenentatge, per això és important reforçar la part d’acompanyament social per intentar mantenir la continuïtat de les persones interessades.