Noves formes de mobilització col.lectiva

1. L’acció col.lectiva, quatre idees sobre l’abans i l’ara
2. Formes de mobilització espontània avui

1. L’acció col.lectiva, quatre idees sobre l’abans i l’ara

L'any 1871, en un context d'efervescència del moviment obrer caracteritzat per la Comuna de París, Gustave Le Bon va idear la seva teoria basada en el fet que les masses tenen un efecte de despersonalització dels individus que els porta a alliberar els seus impulsos més primitius. Així Le Bon assegura que “un individu en una multitud és com un gra de sorra que el vent manega com vol”.

Aquesta teoria difereix molt del que avui en dia es planteja des de la teoria dels actuals moviments socials, els quals s’expliquen millor com a xarxes “sense la coherència i fermesa estricta que habitualment tenen els moviments socials tradicionals i que funcionen com a organitzacions estables (Castells, 2001; Diani, 1999)”. Així doncs, fugim del que entenem tradicionalment com a mobilització de les masses per deixar pas a un nou concepte: la mobilització de masses a través de les noves tecnologies de la comunicació i les xarxes socials. 

En aquest sentit, la Teoria dels Nous Moviments Socials d’Alberto Mellucci posa sobre la taula  "l'acció simbòlica que s'esdevé en les xarxes, els significats i els conceptes que són articulats, com també els vincles de solidaritat i comunitat que s'hi estableixen i reprodueixen. (Israel Rodriguez. Paper núm, 27)"

En el següent apartat veurem com aquestes noves formes de mobilitzar-se i formar vincles de solidaritat i comunitat s'utilitzen per assolir diferents objectius.

 

▲ Tornar a l'índex

2. Formes de mobilització espontània avui

Els Flashmobs són accions organitzades en les que un grup de persones que no es coneixen de res es reuneixen en un lloc públic, realitzen alguna cosa inusual i després es dispersen. Habitualment es convoca a les persones a través del mòbil o per les xarxes socials d’internet com el facebook, i no té altre objectiu que el fet de divertir-se, tot i que també es pot convocar per dur a terme una acció de protesta.

El grup més conegut són els novayorquins improve everywhere. Lluites de coixins al bell mig d’un espai públic o anar en calces i calçotets amb transport públic són algunes de les accions que duen a terme aquest grup:

El primer flashmob que es va realitzar a Barcelona va ser l’any 2003 i va consisitir en donar patades a llaunes de Cocacola al Born i després dispersar-se.

A més, també trobem Flashmobs a Madrid sota el nom de Madridmobs o Flashmob a Mèxic.

Aquestes mobilitzacions tenen la finalitat de trencar els esquemes, divertir-se, alliberar-se o trencar amb la rutina. En aquest terreny  també trobem grups informals d’amics que es troben amb la finalitat de trencar la rutina i els esquemes establerts en els espais públics, és el cas dels Freak Riders, els quals tant poden irrompre de cop i volta a una classe d’una universitat per posar-se a ballar aeròbic, com poden perseguir un pollastre per la biblioteca de les aigües de la Ciutadella:

Ara bé,  tal hi com comentàvem en l'apartat anterior, les noves TIC també han transformat les formes de mobilitzar-se dels moviments socials. És molt habitual que per tal de dur a terme una acció de protesta es convoqui a les persones mitjançant una cadena de missatges de mòbil, correus eletrònics o a través de les xarxes socials per internet.

Un cas curiós és el col.lectiu d’Ariadna Pi, un nom fictici que aixopluga totes aquelles persones que assisteixen a una convocatòria a una hora i un lloc concret. Es rep un missatge firmat per Ariadna Pi (que no és ningú i és tothom) on hi diu el lloc, l'hora i allò que cal portar (un pijama, un paper groc, un barret...). Sovint moltes persones que hi assisteixen no saben ben bé quina acció es durà a terme i un cop allà es deixen endur per la massa.

Per concloure, creiem interessant reflexionar entorn dues qüestions: 

• quines noves formes de mobilitzar-se poden ser útils des del punt de vista de l'associacionisme i el voluntariat?
• fins a quin punt les noves TIC poden servir per fomentar la creativitat i l'espontànietat en el món de l'associacionisme?

 

▲ Tornar a l'índex