El primer concepte essencial és, evidentment, la pau. Aquesta té dos vessants, la negativa i la positiva. El primer terme és el més estès, i s’entén com l’absència de conflicte o violència, motivant accions com les guerres preventives o l’aplicació de normes repressives. La pau positiva, en canvi, va més enllà. És la base de les actuacions de les entitats per la cultura de pau, i fa referència a la construcció conjunta i estructural de la cooperació, la tolerància i la dignitat humana. Es tracta d’un concepte de pau que es desenvolupa mitjançant un diàleg sensible amb el context.

Una segona clau de la cultura de pau és la violència. Aquesta es dona en tres formes: directa, estructural i cultural. La violència directa és aquella que s’exerceix de persona a persona o grup a grup, de manera que permet identificar víctimes i perpetradors. La violència estructural, d’altra banda, és aquella arrelada en com s’ha construït el funcionament de la societat, per la qual cosa es poden identificar les seves víctimes, però no les persones que la perpetren. Finalment, la violència cultural és aquella que fonamenta, justifica o legitima la violència estructural mitjançant els costums i tradicions d’una societat.

Aquestes definicions de pau i violència són importants per a l’establiment i l’estudi de la cultura de pau, ja que, en tant que conceptes antagònics, les dinàmiques mitjançant les quals es relacionen dicten les polítiques que es desenvoluparan per a abordar-les. La pau negativa, per exemple, només actua cap a la violència directa, i considera la pau com l’absència de conflicte, limitant la consideració d’aquest últim a actes violents que cal eliminar, i alimentant així la cultura de la violència.

Tot i que la construcció de la cultura de pau pot semblar el resultat de negociacions i implementacions polítiques d’abast global, hi ha accions que pot fer la ciutadania i que poden desenvolupar les entitats més petites per a contribuir a aquesta qüestió. Totes fan referència a evitar i enfrontar les dinàmiques que dominen el sistema actual.

Una d’elles, per exemple, és l’antimilitarisme. En aquest sentit, la ciutadania pot actuar de diferents formes: col·laborar amb campanyes de desarmament (demilitarize.org, icanw.org), consumir èticament tenint en compte quins negocis col·laboren amb la banca armada (es pot descobrir a bancaarmada.org), vetllar per la no naturalització del militarisme a l’educació (donant suport a campanyes com ‘Desmilitaritzem l’educació’)...

Les persones o entitats petites també poden contribuir a la cultura de pau des d’un vessant més local. Poden fer accions als seus barris i pobles com: tenir cura de les relacions i les persones promovent l’ètica de cures, adquirir habilitats d’anàlisi de conflictes per a encarar els que puguin sorgir als seus entorns (contrastar informació, entendre la pluralitat de perspectives...), aprendre a conviure amb la diversitat (fer evident a les persones de l’entorn les situacions de discriminació o sumar-se a campanyes antirumors)...