Josep Babot: “S’ha de deixar de tractar l’energia com una mercaderia i considerar-la com un dret fonamental”

Josep Babot forma part de l’equip alliberat d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), és a dir, és personal tècnic fix a l’entitat i treballa en la campanya d’energia i indústries extractives. Amb ell parlem d’un dels projectes més recents d’ESF, un mapa interactiu pioner que analitza el reconeixement del dret a l’energia a les Constitucions de tot el món.

L’eina permet identificar a simple vista els països que inclouen preceptes relacionats amb l’energia, segons el seu grau de protecció i de sobirania. A més, ofereix accés directe als articles constitucionals en català, castellà i anglès.

El mapa és una eina de mobilització i incidència: donar visibilitat a bones pràctiques, detectar buits legals i exigir el reconeixement del dret a l’energia és essencial per garantir que cap persona quedi enrere en un context de crisi climàtica i desigualtat energètica.

Un dels vostres eixos de treball és garantir l’accés a l’energia i, en aquest context, heu creat el mapa interactiu. Com sorgeix aquesta idea?

En el cas de la campanya d'energia, tenim un grup de voluntàries que dediquen el seu temps lliure a pensar i repensar què es vol fer des de l'entitat. I, periòdicament, fem pluja d’idees per veure quins temes voldríem treballar en els pròxims projectes. Un dels temes que va sortir com a activitat va ser, justament, l’elaboració d'aquest mapa que lligava molt a una campanya que estem intentant portar a terme pel reconeixement del dret a l'energia.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Amep (@amep.ass)

I amb quin objectiu l’heu creat?

L’objectiu de fons és intentar aprofundir, enriquir el debat sobre el reconeixement del dret a l'energia. En aquest cas, no en textos internacionals, sinó de cada país, fent una anàlisi de les seves Constitucions.

I per què és important que es reconegui el dret a l’energia a les Constitucions?

Principalment, és important perquè el reconeixement constitucional d'un dret permet, com a mínim, fer una tasca d'incidència davant d'un incompliment d'aquell dret. A la Constitució espanyola, per exemple, no es reconeix el dret a energia com a tal, i entenem que, si hi fos, seria més fàcil tenir arguments per poder incidir políticament perquè la seva protecció fos major.

No obstant això, cal fer moltes consideracions d’anàlisi que cal tenir molt en compte.

Quines?

En primer lloc, és molt rellevant tenir en compte que més reconeixement no té per què significar més protecció. Per exemple, en el cas espanyol ho tenim molt evident. Tenim els drets fonamentals, que són drets civils i polítics, que acostumen a ser més individuals; i tenim els principis rectors, que acostumen a ser econòmics, socials i culturals, i de caràcter col·lectiu.

La diferència és que els fonamentals són justiciables, o sigui, que si hi ha un incompliment per part de l'estat d'aquell dret, una persona pot anar als tribunals i reclamar que es garanteixi aquell dret. Els principis rectors, en canvi, no es poden portar als tribunals si hi ha un incompliment.

I l’energia forma part d’aquests principis rectors, i no pas dels drets fonamentals?

Exacte, igual que passa amb un exemple molt clar com és el dret a l’habitatge, que està a l’article 47 de la Constitució, però no és reclamable. És a dir, que tot i que les Constitucions reconeixen drets, depèn molt de quin grau de protecció tingui cadascun.

Sembla una feina inabastable, revisar tots els documents dels països per fer aquesta anàlisi. Com ho heu aconseguit?

Vam comptar amb el suport d'un estudiant de dret. Vam anar a buscar a la Facultat gent que volgués fer pràctiques remunerades per dedicar el seu temps a aquest propòsit. I, com bé dius, va ser una feina ingent que va durar mesos.

Metodològicament, també va ser bastant complex i vam haver de fer molts passos per poder aconseguir el mapa final, que permet veure informació país per país, sobre què inclou i què no la seva Constitució.

Explica’ns aquesta metodologia.

Vam analitzar, mitjançant paraules clau, totes les Constitucions que hi ha accessibles a un web que es diu Constitute Project, que és un web que recull les Constitucions traduïdes a l'anglès. Vam revisar-les totes i vam triar tres eixos: protecció de l'ambient i sobirania sobre els recursos naturals; dret a l'habitatge i els subministraments bàsics, i finalment, dret a l’energia específicament.

I per què us servien els tres eixos?

Per valorar amb una puntuació del 0 al 3, segons el grau de protecció i de reconeixement de cada eix. D'aquesta forma, després fèiem una mitjana de les tres dimensions per definir el grau de lluminositat de cada país, que és el que es veu al mapa interactiu quan passes per sobre.

El mapa està viu i el voleu fer créixer encara més...

Sí, ara hem fet una primera part, però la nostra idea és que aquest mapa sigui una eina viva que puguem anar ampliant amb temps i finançament. D’aquesta manera, podrem anar complementant aquelles normes que són inferiors en rang a les Constitucions, però que reconeixen o protegeixen millor aquest accés als subministraments legals i a l'energia en qüestió.

Ara per ara, doncs, el mapa exposa tot allò que recullen les Constitucions, però no entra en el detall de si s’està complint o no el dret. Correcte?

Sí, el mapa ara se centra en la inclusió dels drets, estan citats, però no va més enllà i no recull com s’ha desenvolupat aquest dret perquè a cada país estigui realment garantit. Això quedarà pendent per a futures actualitzacions del mapa.

I quines conclusions heu tret després de fer aquest mapa?

Una conclusió és que hi ha molt pocs països que compleixin la màxima puntuació en les tres dimensions i tots són del sud global: Bolívia, Burkina Faso, Equador, República Democràtica del Congo i Sudan del Sud.

Aquests països estableixen aquests drets com a drets fonamentals. Concretament, la República Democràtica del Congo, en l'article 48, diu que es garanteix el dret a un habitatge digne, a l'accés a l'aigua potable i a l'energia elèctrica. 

I els països que han obtingut poca puntuació d’on són?

Alguns països tenen zero punts i són del nord global, perquè les seves Constitucions no recullen cap dels eixos que hem comentat. Per exemple, els Estats Units, Austràlia, Dinamarca o Islàndia.

I per què creieu que passa això?

Ens cal fer aquesta anàlisi, que idealment hauria de fer un equip de juristes. Però veiem que les Constitucions europees, potser pel fet de ser més antigues, no reconeixen l'energia com a tal i no han tingut les consegüents reformes per integrar-ho.

Per exemple, la Constitució boliviana és del 2009, i la de l’Equador és del 2008. I també sabem que, a l’Amèrica Llatina, tenen una consciència més gran sobre els recursos naturals i sobre l'energia, almenys com a valor.

En un moment d’emergència climàtica com el que vivim, quin és el vostre desig com a entitat?

Bàsicament, que l'energia deixi de ser una mercaderia i passi a considerar-se un dret fonamental. Aquest és el nostre fi i cap aquí és on volem caminar. L’energia s’ha de deixar de tractar com un bé comercial més i s’ha de regular com un dret per a tothom. S’ha de democratitzar l’energia, fer-la més justa i socialment accessible.