El Tribunal Constitucional va fer pública el passat dimarts l’admissió a tràmit d’un recurs interposat pel President del Govern central contra un decret-llei aragonès. La norma en qüestió regula mesures urgents per a l’impuls de la transició energètica i el consum de proximitat a l’Aragó. La futura decisió del tribunal pot marcar els límits competencials de les comunitats autònomes a l’hora de regular mesures de transició energètica al seu territori. També cal destacar que el fet que qui hagi presentat el recurs sigui el propi Govern central, i no un conjunt de diputats o senadors -com és més habitual-, és una decisió que deixa clar el posicionament de l’executiu de Pedro Sánchez, i especialment de la Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

En primer lloc, és necessari remarcar que l’efecte més immediat de l’admissió a tràmit del recurs és la suspensió de la vigència de la més d’una quinzena d’articles impugnats. És a dir, els articles recorreguts no es podran aplicar fins que no s’emeti la corresponent sentència, quan podrien ser anul·lats definitivament. La suspensió no és un efecte automàtic per la presentació del recurs, sinó que el Govern central l’ha hagut de demanar expressament.

En el recurs presentat, el govern espanyol manifesta que el text aragonès envaeix competències exclusives de l’Estat. Concretament, sobre les bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica i sobre les bases del règim miner i energètic.

El contingut dels articles impugnats: Consum de proximitat, xarxes de distribució tancades i comunitats energètiques

El recurs pretén l’anul·lació de 16 preceptes del decret-llei aragonès, entre articles i disposicions addicionals i transitòries. A continuació, recollim els més destacats.

Consum de proximitat. El decret-llei defineix el concepte i estableix que els projectes d’aquesta tipologia podran declarar-se com a prioritaris. Bàsicament, s’entén com a consum elèctric de proximitat “tot aquell que, mitjançant línies directes, a través de qualsevol modalitat d’autoconsum [...], mitjançant contractes de compra d’energia o altres fórmules que permetin articular el subministrament d’electricitat vinculi plantes de producció d’energia a partir de fonts renovables amb consumidors finals d’electricitat [...], tots ells dins del territori d’Aragó”.

Línies directes. La norma regula abastament aquesta figura. Primer, el text la defineix com aquella línia d’electricitat que connecta els següents punts: a) un lloc de generació aïllat amb un client aïllat; b) un productor i una empresa comercialitzadora per abastir directament les seves pròpies instal·lacions, filials i clients a través de l’autoconsum; i c) una instal·lació de generació propera de xarxa interior amb un o més consumidors en règim d’autoconsum. A continuació, el decret-llei estableix les diferents tipologies de línies directes com els criteris per a la seva autorització administrativa.

Autoconsum. El text regula també les instal·lacions properes de producció a efectes d’autoconsum, tot establint el dret de productors i consumidors a construir i operar línies directes que se situïn íntegrament en territori aragonès, així com a establir i operar xarxes interiors per establir sistemes d’autoconsum, sigui quin sigui el seu nivell de tensió.

Comunitats energètiques. El decret-llei defineix la figura de les mancomunitats d’energia -entitats de segon grau formades per comunitats energètiques i altres persones o entitats amb objectius compartits-. A més, estableix que aquestes mancomunitats podran desenvolupar les mateixes activitats que les comunitats. Per altra banda, introdueix la figura de les mancomunitats d’energia locals -aquelles en les quals participin entitats locals- i llista el conjunt d’activitats que podran desenvolupar les comunitats energètiques.

Xarxes de distribució tancades. El govern aragonès inclou la definició d’aquesta figura, que bàsicament correspon a aquelles xarxes que distribueixen electricitat en una zona industrial, comercial o de serveis compartits, reduïda geogràficament i que no subministra a clients domèstics. En tot cas, es consideraran xarxes de distribució i es regiran per la normativa estatal.

Garantia d’eficiència ambiental i econòmica de plantes de producció. El text estableix la possibilitat que els excedents d’energia generada per les instal·lacions de producció amb més capacitat instal·lada que d’accés es puguin redirigir a l’impuls del consum de proximitat. També s’inclouen algunes mesures per a l’autorització d’infraestructures complementàries d’instal·lacions de producció.

Agregació de demanda. El decret-llei regula la gestió i agregació de demanda. Cal destacar en aquest sentit la possibilitat per part del Govern aragonès d’establir obligacions mínimes de gestió per als sistemes d’acumulació d’energia elèctrica (bateries), per als grans consumidors o pels propis agregadors de demanda.

Exempció del tràmit d’autorització administrativa prèvia. Per als casos d’autorització de plantes de producció a partir d’energia eòlica, així com altres fons renovables, el text pretén la simultaneïtat dels tràmits d’autorització administrativa prèvia i el de construcció i que el primer no sigui requisit previ per poder efectuar el segon.

En línies generals els preceptes impugnats no tenen un impacte immediat sobre procediments o activitats concretes, sinó que defineixen un conjunt de figures perquè en un futur es puguin desenvolupar reglamentàriament des de l’Aragó alguns tràmits i mesures associats a aquestes figures. És destacable, per exemple, l’intent de definició de les comunitats i mancomunitats energètiques, una figura introduïda per la Unió Europea en una directiva de 2018 i que, més de cinc anys després, encara no ha estat desenvolupada per l’Estat.

Un recurs amb potencials efectes sobre la resta de territoris

El recurs interposat pel Govern espanyol vol deixar molt clar fins on vol que puguin intervenir les comunitats autònomes en el procés de transició energètica i la conformació d’un model energètic propi. Cal remarcar doncs que la decisió final del Tribunal Constitucional, no només tindrà efectes sobre el decret-llei aragonès recorregut -el qual pot acabar amb setze articles anul·lats-, sinó que establirà els límits en la matèria a la resta de territoris, com pot ser el cas de la llei de transició energètica de Catalunya -actualment només en fase d’avantprojecte i pendent d’iniciar el tràmit parlamentari-. El Govern central ha optat doncs per la via del centralisme energètic. Caldrà veure si el Constitucional reforça aquesta posició i limita encara més la sobirania energètica dels territoris que conformen l’Estat.