Rayen Jara: “La regularització extraordinària està deixant veure alguna cosa més estructural”

Des d’una mirada comunitària i antiracista, el projecte 'Primer Paso' combina innovació tecnològica, saber legal i experiència col·lectiva per reduir barreres, acompanyar emocionalment i ampliar la capacitat d’acció de les persones migrades. 'Primer Paso' neix d’una necessitat urgent: fer que la tecnologia deixi de funcionar com una frontera i es converteixi en una eina d’autonomia i dignitat. 

Per saber més sobre aquesta incipient iniciativa, hem parlat amb Rayen Jara, artista, activista, investigadora i cofundadora de Radical Data, col·lectiu impulsor de 'Primer Paso'.

Com definiríeu 'Primer Paso' i quina necessitat vau detectar per posar en marxa la iniciativa?

'Primer Paso' és una plataforma de tecnologia popular creada de manera autoorganitzada per donar suport a la regularització migratòria extraordinària de 2026 a Espanya. Neix d’una pregunta urgent, política i pràctica: com posar la tecnologia del costat de les persones migrades i de qui les acompanya, en lloc de permetre que continuï funcionant com una frontera més. La plataforma intervé en un procés travessat per llenguatge administratiu excloent, sistemes digitals inaccessibles, requisits rígids i una enorme càrrega de treball comunitari. El seu objectiu no és només explicar i agilitzar el tràmit, sinó obrir camins, reduir desgast i crear eines que ampliïn la capacitat col·lectiva d’acció.

Som un col·lectiu de hackers migrants, i això marca des d’on pensem l’eina. No arribem a aquest procés des de fora, com una solució tècnica neutral. Venim d’haver llegit sistemes que no estaven dissenyats per a nosaltres, d’haver traduït llenguatges administratius, d’haver acompanyat altres persones i de saber com una web, una cita o un formulari poden convertir-se en una barrera. La regularització extraordinària també mostra un problema estructural: molts sistemes digitals públics no estan dissenyats des de l’accessibilitat, i funcionen com si totes les persones tinguessin el mateix idioma, temps, estabilitat i capacitats digitals, cosa que no és així. 

A la web destaqueu que oferiu acompanyament emocional, legal i comunitari. Quins són els principals reptes que afronten les persones que arriben i com els abordeu des d’aquest enfocament integral?

Les persones que arriben al procés de regularització no s’enfronten només a un tràmit: s’enfronten a un sistema que sovint genera por, confusió i desgast. Cal entendre un llenguatge administratiu excloent, saber quin document correspon a cada situació, interpretar què significa cada requisit i decidir quina informació compartir en un context on moltes persones no confien en les institucions perquè ja han estat expulsades, ignorades o maltractades.

Des de 'Primer Paso' entenem l’acompanyament també com una qüestió de llenguatge i disseny. Hem treballat el formulari perquè no funcioni com una màquina de classificar persones, sinó com una eina per entendre situacions i obrir camins possibles. Traduïm el llenguatge administratiu a un llenguatge més clar i accionable. Quan falta un document, no assumim que el camí es tanca: ajudem a identificar alternatives. I quan apareixen temes sensibles, com els antecedents penals, no els presentem des del càstig, sinó explicant que en alguns casos poden cancel·lar-se, perquè sovint estan vinculats a vulnerabilitats sistèmiques.

Un dels eixos del projecte és la creació de comunitat. Com treballeu perquè les persones que arriben puguin construir vincles, sentir-se segures i recuperar la confiança?

Per a nosaltres, la confiança no apareix perquè una plataforma digui que és segura, sinó a través de relacions, claredat i experiències on la persona sent que no està sent jutjada ni expulsada del procés. 'Primer Paso' treballa aquesta confiança recolzant-se en organitzacions, activistes i xarxes que ja estan a prop de les persones migrades i refugiades, perquè són elles qui coneixen el territori, les preguntes reals i els punts on el procés es torna inaccessible.

També ens importa construir comunitat entre organitzacions socials i tecnològiques. Durant molt temps s’ha pensat que la tecnologia arriba al final, com una capa tècnica. Per a nosaltres ha de formar part de l’estratègia social: ajudar a llegir el sistema, detectar bloquejos i construir respostes pràctiques. La tecnologia ha de alliberar temps per al vincle humà, no substituir-lo. 

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Rayén Jara (@rayenjaramitrovich)

També oferiu formació i eines per a la inserció laboral. Quines competències o recursos són més importants perquè les persones migrades avancin cap a l’autonomia?

En aquesta etapa, 'Primer Paso' està centrat sobretot en facilitar l’accés a la regularització extraordinària i donar suport a les organitzacions que acompanyen aquest procés. No treballem la inserció laboral com un eix separat, però entenem que la regularització és una condició bàsica perquè moltes persones puguin avançar cap a més autonomia.

Sense documentació, moltes persones queden atrapades en situacions de dependència, informalitat laboral o explotació. Per això el primer pas és ajudar-les a entendre el procés i presentar la seva sol·licitud amb més seguretat. A partir d’aquí, l’autonomia requereix eines com informació sobre drets laborals, competències digitals, reconeixement d’experiències prèvies i xarxes que connectin amb oportunitats reals. 

La vostra metodologia posa al centre la dignitat i l’acompanyament personalitzat. Com assegureu que cada persona rep el suport que realment necessita?

Per a nosaltres, posar la dignitat al centre significa dissenyar contra la sospita. Molts processos administratius tracten les persones migrades com si haguessin de demostrar constantment que mereixen ser escoltades o regularitzades. 'Primer Paso' parteix d’una altra posició: l’eina ha d’ajudar a entendre situacions i obrir camins, no reduir persones a caselles.

L’acompanyament personalitzat comença en decisions concretes: com es formula una pregunta, quines paraules s’usen, quines opcions s’ofereixen i quina informació pot decidir no compartir la persona. Quan falta un document, l’eina no diu simplement que no pot continuar: mostra alternatives. Quan apareixen situacions sensibles, com els antecedents penals, les presentem amb context i cura, explicant que en alguns casos poden cancel·lar-se. 

Mirant cap al futur, quins són els principals objectius de 'Primer Paso' i què us agradaria reforçar o ampliar els pròxims anys?

L’objectiu immediat és llançar el pilot amb organitzacions que emeten certificats de vulnerabilitat. Volem provar el flux complet: que la persona completi un esborrany, que l’organització revisi i emeti el certificat amb signatura digital. A curt termini, volem reforçar tres línies: el formulari d’orientació, l’automatització del certificat i possibles suports per a la gestió d’antecedents penals.

A mig termini, ens interessa que 'Primer Paso' es converteixi en una infraestructura cívica per a processos administratius complexos. Però l’objectiu no és només construir una eina: és disputar la imaginació política de la tecnologia. Volem activar un horitzó on la tecnologia sigui afirmativa, col·lectiva i al servei de les persones, no dels interessos d’un petit grup de poder.