Luis Ribó: “Quan obres una porta a poder parlar, apareixen moltes coses que abans quedaven invisibles"

L’assetjament escolar no és l’única situació de malestar que travessa infants i adolescents, però sí una de les que més ha ajudat a visibilitzar la necessitat de crear entorns segurs i canals de confiança dins i fora dels centres educatius. En aquest context, s’impulsa b-resol, una eina digital d’alertes que busca facilitar la detecció precoç i l’abordatge de situacions de violència, patiment o vulnerabilitat.

Parlem amb Luis Ribó i Carla Ventura sobre l’origen del projecte, el paper de les persones observadores i els reptes que afronten els centres a l’hora de prevenir i gestionar aquestes situacions. 

Com neix Bcn Resol i quina necessitat concreta volia abordar?

Neix el 2016, però l’origen s’ha d’anar a buscar un any abans. El 2015, una adolescent que patia ciberassetjament es va suïcidar. Una de les sòcies actuals, advocada i mediadora, va acompanyar la família en el procés de dol i va veure de molt a prop l’impacte devastador d’aquestes situacions.

A partir d’aquí, ella i la resta de sòcies van començar a pensar una possible solució. El projecte va acabar prenent la forma d’un canal digital d’alertes per ajudar a detectar i abordar situacions de violència i malestar en infants i adolescents, tant en entorns educatius com d’esport o oci infantil.

Com funciona el canal des que s’envia una alerta fins que el centre la gestiona?

El canal té dues parts. D’una banda, hi ha l’espai des d’on l’alumne pot fer una alerta, des del mòbil, una tauleta o l’ordinador, en pocs clics i amb opció d’anonimat. Pot enviar un text, un àudio o altres elements, i escollir la persona referent a qui vol fer arribar l’avís.

De l’altra, hi ha l’entorn de gestió del centre, on reben l’alerta les persones autoritzades. Des d’allà es pot parlar amb qui ha fet l’avís, encara que sigui de manera anònima, recollir informació, activar protocols i registrar totes les actuacions fetes. Això facilita tant la detecció precoç com el seguiment i la documentació dels casos.

 

 

 

 

 

Voir cette publication sur Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Une publication partagée par Educo (@educo_ong)

L’eina funciona igual a tots els centres o és més útil quan ja hi ha una feina prèvia feta?

L’eina sempre ve a sumar, per això funciona millor quan el centre ja té una base de treball en convivència i protecció. Si hi ha responsables formats, protocols i una tasca prèvia a l’aula, el canal es converteix en un recurs més que reforça el que ja existeix.

En canvi, si un centre no ha treballat abans aquestes qüestions, una eina sola no resol el problema. Cal que formi part d’una mirada més àmplia, amb sensibilització, prevenció i capacitat real de resposta.

Moltes vegades el fre és la por de ser assenyalats.

Quin paper tenen les persones observadores en la prevenció de l’assetjament?

Tenen un paper clau, perquè sovint veuen coses que als adults se’ls escapen, tant dins com fora del centre, i també a les xarxes socials. Són companys i companyes que detecten situacions de patiment, exclusió o agressió abans que arribin al professorat o a l’equip directiu.

Perquè aquest paper sigui real, però, cal donar-los eines, informació i seguretat. Moltes vegades el fre és la por de ser assenyalats. Per això és tan important que puguin alertar en un entorn segur i, si cal, de manera anònima.

L’anonimat ajuda realment a fer el pas?

Sí, molt. Els centres ens expliquen, per exemple, que moltes alertes es fan els divendres al vespre o a la nit, quan l’alumne ja és a casa i se sent més tranquil per explicar el que passa.

També passa sovint que una primera alerta es fa de forma anònima i, quan l’alumne veu que hi ha resposta i que el centre s’ho pren seriosament, acaba identificant-se. Això demostra fins a quin punt la confiança és important.

Al principi el focus era sobretot el bullying i el ciberbullying. Amb el temps, això s’ha ampliat?

Amb els anys hem vist que, quan obres un espai segur perquè els infants i adolescents puguin parlar, no només apareixen casos de bullying. També surten situacions d’aïllament social, violència física o sexual, trastorns alimentaris, addiccions o malestar emocional.

Això ens ha fet entendre que la protecció de la infància va molt més enllà de l’assetjament escolar. El bullying pot ser una porta d’entrada, però darrere hi ha moltes altres realitats.

Això també obliga a explicar bé què és i què no és bullying.

Sí, i és important. No qualsevol conflicte és bullying. Una baralla puntual no ho és, però si hi ha repetició, desigualtat i patiment sostingut, sí que ens hi podem trobar.

Aquesta distinció s’ha de treballar tant amb l’alumnat com amb les persones que gestionen els casos dins del centre. Identificar bé què passa és el primer pas per poder intervenir adequadament.

Quines mancances detecteu als centres a l’hora de prevenir i abordar aquestes situacions?

Una de les principals és la falta de temps, formació i reconeixement de les persones que assumeixen aquestes responsabilitats. Sovint el responsable o la responsable de convivència acumula una càrrega molt gran, sense tenir sempre els recursos necessaris.

Els centres han d’assumir funcions clau en protecció de la infància, però no sempre reben el suport suficient per fer-ho. I això fa que moltes vegades hi hagi voluntat, però no prou eines per abordar els casos amb tota la complexitat que requereixen.

També es veritat que tota aquesta responsabilitat no pot caure només en el centre. Acabar amb aquesta tasca es feina de tots.

En aquest context, quin paper hi pot jugar una eina com la vostra?

Sobretot, facilitar i ordenar. El canal ajuda a fer aflorar situacions que potser no sortirien, a canalitzar-les millor i a documentar tot el procés. Una alerta es un avís de detecció precoç i facilita un abordatge immediat evitant el problema vagi a més. Es com una escletlla a la paret. Si l’arreglem només dictar-la, el problema s’evita. Si no la veiem o l’obviem, el problema creix i la paret o l’edifici pot acabar caient.

Però també hem après que l’eina, per si sola, no n’hi ha prou. Ha d’anar acompanyada de formació, criteri i suport als centres perquè realment sigui útil.

Després de gairebé deu anys de trajectòria, quin balanç feu del projecte?

Hem arribat a més de10.000 nens i nenes, amb una reducció aproximada del 33% de les xifres estàndard de bullying  respecte a dades d’altres informes. Això ens permet veure que disposar d’un canal d’alertes de detecció precoç, sobretot si va acompanyat de treball educatiu, té un impacte positiu en la convivència. Ajuda a identificar millor les situacions, a aixecar la mà i a no normalitzar determinats comportaments.

Més enllà de les xifres, el gran aprenentatge és que cal escoltar més els infants i adolescents, donar-los espai per expressar-se. Ells tenen un rol molt actiu en aquesta batalla. Però recordem que si no hi ha una resposta col·lectiva, serà molt difícil canviar les coses.