La incidència política és un dels reptes que més s'assenyala quan es parla del sector associatiu. Es tracta en documents estratègics com el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV), i en parlen opinadors de referència, com és el cas de Mònica Sabata en el seu article "El Tercer Sector i la incidència política".

Una societat civil implicada, exigent amb les institucions públiques, preocupada per la transformació social, és clau a l'hora de construir un món millor. És el sector associatiu català actiu, exigent i transformador? Aprofitant la proximitat de les eleccions al parlament de Catalunya, que se celebraran el proper 28 de novembre, fem una breu anàlisi de la incidència política del sector associatiu català.

En concret hem escollit els millors exemples a l'hora de generar discurs, obtenir ressò mediàtic i mobilitzar a la població.

Un discurs sòlid sobre les polítiques socials:

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social és una de les organitzacions amb més accions dirigides a la incidència política. De fet, una de les dues missions fundacionals de l'organització està directament relacionada amb la incidència: "Incidir en les polítiques socials catalanes, amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones i aconseguir la seva plena inclusió social".

Durant els últims mesos La Taula ha estat capaç de generar un discurs sòlid sobre les polítiques socials que cal per a Catalunya. S'ha valorat l'acció de govern d'aquesta legislatura (veure Més i Millors Polítiques Socials), s'han proposat polítiques perquè els diferents partits polítics les assumeixin en els programes electorals, i s'ha valorat la incorporació d'aquestes propostes (veure Els partits polítics incorporen propostes de la Taula del Tercer Sector).

Un important ressò mediàtic:

SOS Racisme i Ens agrada Badalona han impulsat manifestos amb un important ressò mediàtic i han aconseguit posar en l'agenda mediàtica els discursos xenòfobs de determinades formacions polítiques.

Ens agrada Badalona és plataforma constituïda amb l'objectiu de denunciar el discurs del Partit Popular(PP) sobre Badalona. La plataforma ciutadana lamenta que es vengui la imatge d'una "ciutat amb greus conflictes socials, amb enfrontaments racials als seus carrers i on els delinqüents hi actuen amb total impunitat". La plataforma està formada per personalitats badalonines com Pilar Rahola, Lídia Heredia, Enric Juliana, Tomàs Molina, i un llarg etcètera.

El Manifest contra l’augment del racisme i la xenofòbia, impulsat per SOS Racisme, ha rebut el suport de més de 70 entitats. Aquest document també denuncia un "augment i una extensió preocupants del discurs racista i xenòfob” durant la precampanya catalana". Els impulsors del manifest van entregar el document a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya.

Gran capacitat de mobilització:

La sensibilització i la capacitat de mobilització són dos elements clau per a poder incidir políticament. El cas exemplar és el d'Òmnium Cultural, que en un temps rècord va ser capaç d'organitzar una manifestació on va assistir 1 milió i mig de persones i que va comptar amb el suport de 1.700 associacions. Sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim", la mobilització va significar una resposta rotunda de la societat catalana a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya.

Altres notícies relacionades amb la incidència política de les entitats:

• Crida als partits polítics perquè es comprometin amb la infància
• Campanya per fomentar el vot dels i de les joves