Com elaborar el protocol de protecció a la infància i adolescència en entitats de lleure

El webinar 'Com elaborar el protocol de protecció a la infància i adolescència en entitats de lleure i esportives' va oferir eines pràctiques per complir amb les obligacions que estableix la Llei Orgànica 8/2021 (LOPIVI) de protecció integral dels infants i adolescents enfront a la violència. La sessió va desgranar els elements clau que han de tenir els protocols de protecció i va donar resposta als dubtes més habituals de les entitats.

La sessió va anar a càrrec de Diana Pérez, tècnica jurídica del Servei Jurídic de Suport al Tercer Sector, Fundesplai i s'emmarca en el cicle de webinars de Xarxanet 2025/2026. Enguany, Xarxanet ofereix un conjunt de nou propostes formatives gratuïtes adreçades a millorar la gestió, la captació de recursos, la comunicació i l'ús estratègic de la tecnologia, entre altres àmbits.

Pots consultar els vídeos amb les formacions dutes a terme fins ara en la secció de webinars.

Un nou paradigma de protecció activa

Diana Pérez va contextualitzar la sessió explicant el canvi de paradigma que representa la LOPIVI del 2021: es passa d'un model reactiu, centrat en el delicte i el càstig, a un model proactiu basat en la prevenció, el bon tracte i la responsabilitat compartida. Ara, les entitats que treballen habitualment amb infants i adolescents no tan sols han de demanar el certificat negatiu de delictes sexuals, sinó que han de convertir-se en entorns protectors actius.

Un dels conceptes clau que va introduir la ponent és el deure de comunicació qualificat: les entitats que treballen amb infants i adolescents tenen una responsabilitat major que la resta de la ciutadania a l'hora de comunicar qualsevol sospita de violència i d'atendre immediatament la persona que la pateix.

Les cinc exigències per ser un entorn segur

Pérez va estructurar la sessió al voltant de cinc requisits que les entitats han de complir per garantir que les seves activitats siguin entorns segurs:

1. Certificats negatius de delictes sexuals, que s'han de demanar a totes les persones en contacte amb infants —equip tècnic, voluntariat, membres de junta— i renovar anualment. Quan es fan activitats conjuntes amb altres entitats o es contracten serveis externs, cal demanar una declaració responsable de compliment.
2. Designació d'una persona delegada de protecció a la infància —o d'una comissió, en el cas d'entitats més grans o amb múltiples delegacions.
3. Un protocol d'actuació amb circuits clars de prevenció, detecció i intervenció, que ha de ser propi i adaptat a la realitat de cada entitat.
4. Un mapa de riscos, que analitzi espais, persones i relacions per identificar vulnerabilitats concretes i establir mesures preventives.
5. Un codi de conducta que defineixi com han de ser les relacions entre adults i menors dins de les activitats.

El contingut del protocol, pas a pas

La ponent va detallar els apartats que ha de tenir el protocol de cada entitat: la definició de les tipologies de violència rellevants per a l'activitat pròpia; els requisits i la formació exigida a l'equip; la designació de la persona o comissió delegada; els circuits d'actuació interns i externs davant de cada situació; el mapa de riscos amb mesures preventives; i els annexos amb models de documents.

Pérez va insistir que el protocol no es pot copiar d'altres entitats: "Ha de ser la nostra documentació, elaborada amb les nostres particularitats d'activitat, d'espais, de persones i d'equip". Consultar exemples d'altres organitzacions pot ser útil per orientar-se, però el document final ha de reflectir la realitat concreta de cada entitat.

La sessió també va deixar espai per a preguntes, en les quals es van tractar qüestions com la gestió de menors amb necessitats especials no comunicades per les famílies, la caducitat i renovació dels certificats, els drets d'imatge i les possibles sancions per incompliment de la normativa.