Maria González: “La prevenció és clau per no haver d’arribar a una intervenció”

Treballar el benestar emocional abans que el malestar s’agreugi és l’eix que vertebra el programa KOA. Impulsat per la Fundació Nous Cims, el projecte acompanya adolescents de deu a setze anys a través d’activitats vivencials i del treball amb els centres i les professionals que els acompanyen. En parlem amb la Maria González, responsable del programa, qui reflexiona sobre prevenció, competències emocionals i treball comunitari.

Què és el programa KOA?

KOA és un programa de prevenció secundària en salut mental i de promoció del benestar emocional, dirigit a adolescències de deu a setze anys en risc de patiment emocional i psicològic. 

Com es concreta aquest treball?

El programa es vehicula a través de dos grans projectes. Un és KOA Experience, que és la intervenció directa amb adolescents. Durant tot un curs escolar fem sessions grupals un cop a la setmana als centres oberts, on treballem competències socials, emocionals i personals a través de l’experiència, perquè sabem que així l’aprenentatge és molt més profund. Treballem la identificació i regulació emocional, l’autoestima, l’autoconcepte, l’empatia, la resolució de problemes, el treball en equip o la presa de decisions, entre altres competències.

I com evoluciona aquest treball al llarg del curs?

El treball s’organitza en blocs trimestrals. Hi ha una primera part de sensibilització, després les adolescents van assumint més responsabilitat i, sobretot durant el tercer trimestre, posem el focus en la transferència. Busquem que aquestes competències també es puguin traslladar a altres entorns de la seva vida, com l’escola, la família o la comunitat.

També treballeu amb les professionals que acompanyen aquests adolescents.

Ho fem a través de l’altre gran projecte, KOA Learnings. És la línia d’acompanyament i formació continuada a les professionals que treballen amb aquestes adolescents, i busca que aquesta mirada sigui sostenible dins dels centres oberts. Ho fem a través de jornades formatives, espais de cura als mateixos centres i recursos a Moodle. La idea és donar-los eines i recursos perquè puguin incorporar aquesta metodologia i aquesta mirada de prevenció secundària.

Quines necessitats o dificultats acostumen a tenir les adolescents que participen al programa?

Són adolescents que acumulen factors de risc i un patiment emocional i psicològic. Treballem amb centres oberts, que depenen de serveis socials, i el que volem és generar espais d’oportunitat per reforçar-les en aquesta etapa dels deu als setze anys. Aprofitem aquesta plasticitat cerebral, aquesta finestra d’oportunitat, per treballar l’aprenentatge de competències socials i emocionals, amb l’objectiu final que contribueixin a la seva resiliència.

Parteixen de necessitats semblants o hi ha realitats molt diferents?

Hi ha realitats diferents. Com que treballem amb centres oberts, són aquests centres els que fan la derivació dels adolescents. Poden existir factors de risc socioeconòmics, familiars o amb intensitats diferents segons cada situació, però sí que hi acostuma a haver una acumulació de factors de risc. Nosaltres veiem l’oportunitat de reforçar els factors de protecció que poden contribuir a la seva resiliència, i ho fem treballant competències socials, emocionals i personals.

Per què és tan important actuar abans que el malestar emocional s’agreugi?

Aquesta és la gran pregunta. Per què no ho fem més sovint? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que la meitat dels trastorns mentals comencen als catorze anys o abans. Si tenim aquesta mirada de prevenció, tenim eines, recursos, espais i metodologies per actuar abans que aquests casos arribin més lluny. Per això és important reforçar els factors de protecció que també existeixen i treballar perquè aquests adolescents tinguin més recursos per afrontar les dificultats.

Per què heu escollit treballar a través del teatre, la música, l’esport i l’aventura?

Les persones construïm coneixement i adquirim destreses i habilitats a partir de l’experiència directa. Els adolescents també aprenen més a través de la vivència i, especialment, d’activitats motivadores que connecten amb els seus interessos. Per això vam escollir aquests quatre grans blocs, el teatre, l’aventura, la música i l’esport. 

Què aconseguiu a través d’aquestes experiències?

Ens permeten treballar el desenvolupament de competències i la regulació emocional a través del cos, el moviment, la creativitat i l’expressió artística. A més, aquestes experiències ajuden l’adolescent a sortir de la seva zona de confort i, d’una manera segura, a experimentar i posar-se a prova cada setmana davant d’un cert desafiament. Això també forma part de l’aprenentatge. 

Com treballeu amb els centres i entitats socioeducatives dins del programa?

Volem que el programa aporti als centres socioeducatius diürns un model de prevenció secundària articulat a través d’activitats vivencials setmanals de dues hores. El contacte amb els centres el gestionem normalment a través dels ajuntaments. Hi ha centres oberts que poden ser públics, tot i que la majoria són licitats, i l’ajuntament té aquesta mirada d’ocell que permet veure què s’està fent a cada espai i on hi ha més necessitat de reforçar els factors de protecció. Potser en un centre ja es fan activitats esportives i no cal una experiència d’esport, sinó una altra. També ho vehiculem a través de la mateixa entitat que gestiona el centre obert o el centre socioeducatiu diürn dins del Servei d’Intervenció Socioeducativa (SIS).

Com treballeu aquesta mirada més comunitària?

Quan arribem a un centre, també volem que tingui aquesta mirada cap a la comunitat. El contacte amb els ajuntaments ens ajuda a conèixer quins projectes s’estan fent al territori relacionats amb la prevenció secundària o la promoció del benestar emocional, tant amb adolescents com amb altres edats.

I què feu amb aquest coneixement del que ja existeix al territori?

Mirem quines sinergies podem generar i com afavorir una mirada més col·lectiva i comunitària. Una de les funcions del programa és precisament generar aquestes sinergies amb una visió de salut comunitària, perquè al final hi pugui haver un win-win per a tothom.

Quins canvis acostumeu a observar en els adolescents després de participar en el programa?

Per a nosaltres és molt important fer un seguiment continu de la millora de les competències socials, emocionals i personals. També mesurem la seva satisfacció i el Net Promoter Score (NPS), per veure com valoren el programa. Estem al voltant d’entre un 84 i un 86% de millora en les competències socials, emocionals i personals. 

Quin abast ha tingut el programa fins ara?

Des que vam començar, el programa ha incidit en més de tres mil adolescents d’arreu de Catalunya, principalment de les províncies de Barcelona i Girona. Per a nosaltres també és molt important escoltar la veu de les mateixes adolescents, perquè és el que ens diu que el programa funciona i és necessari.

I aquests canvis es traslladen també al dia a dia de les adolescents?

Sí, totalment. Això és el que ens mostren els qüestionaris i també la part qualitativa. Hi ha adolescents que tenen una millor relació amb l’escola o més facilitat per relacionar-se amb altres persones. D’altres ens han dit que la violència ja no és la seva primera opció davant d’un conflicte, perquè veuen que hi ha diferents maneres de resoldre’l. També hi ha coses que poden semblar petites, però que són importants, com sentir-se vistes, descobrir que el teatre és el seu motor, federar-se en bàsquet o mirar-se al mirall i estimar-se.

També heu pogut fer seguiment d’algunes adolescents després d’haver passat per KOA.

Sí, de fet tenim vídeos d’adolescents que van passar per KOA i que van acabar el programa fa uns tres anys, juntament amb els seus referents. Expliquen que, si no haguessin passat per KOA, potser no haurien posat en valor que poden estar millor ni s’haurien adonat de la motxilla que carregaven. És molt maco poder-ho escoltar amb aquesta perspectiva.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by KOA Programme (@koaprogramme)

Com treballeu aquesta part de seguiment i avaluació?

Ho fem a través d’indicadors d’impacte que ens permeten seguir el procés i el progrés de cada adolescent. També volem que aquests indicadors siguin útils per als educadors i educadores socials i els ajudin en la seva tasca d’avaluació, també en coordinació amb serveis socials. Intentem treballar de manera molt coordinada amb els diferents actors implicats en la intervenció i l’avaluació.

Després d’aquests anys de recorregut, quins són ara els principals reptes del programa?

Els principals reptes són dos: la sostenibilitat i l’escalabilitat del programa. Per a nosaltres, la sostenibilitat passa perquè les professionals que estan en contacte directe amb les adolescents en risc puguin incorporar una metodologia que els sigui factible dins de la seva realitat, tenint en compte el temps disponible i les diferents situacions que acompanyen. 

L’altre repte és l’escalabilitat. Volem que el programa pugui arribar a més adolescents, més enllà de les que acompanyem directament. Per això estem treballant en com acompanyar les professionals perquè aquesta metodologia es pugui sostenir i ampliar.

En general, creus que hauríem de donar més pes a la prevenció del malestar emocional en adolescents?

Sí, la prevenció és clau per no haver d’arribar a una intervenció. A més, l’adolescència és una finestra d’oportunitat perquè el cervell està en una etapa de molts canvis. Si podem incidir-hi amb nous aprenentatges vinculats a reforçar la resiliència, podem evitar moltes intervencions posteriors. I no es tracta només de la persona. També estem apostant per una mirada de benestar col·lectiu, perquè el programa té una incidència comunitària. Per això crec que treballar la prevenció és transcendental tant per a la persona com per a la comunitat.