El món local reclama poder de decisió per avançar cap a una governança compartida de la salut

El món local reclama un paper més actiu en la definició de les polítiques de salut i benestar. Aquesta ha estat una de les principals reivindicacions del 3r Congrés de Salut i Món Local, celebrat els dies 28 i 29 de setembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona sota el lema 'Accions locals per a reptes globals'. La trobada ha reunit representants polítics i professionals dels àmbits sanitari i social per abordar els reptes del sistema des de la proximitat.

Durant les dues jornades, les Àrees Integrades de Salut (AIS) i el nou mapa sanitari de Catalunya han ocupat bona part del debat. El model es planteja com una oportunitat per reforçar la coordinació entre els diferents agents del territori i avançar cap a una organització del sistema més centrada en les necessitats de les persones. En aquest context, els representants municipals han reclamat que aquesta participació vagi acompanyada de capacitat efectiva per incidir en les decisions.

El congrés ha estat impulsat per les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). En la inauguració, el president del CSC, Josep Mayoral, ha situat el nou mapa sanitari i les AIS com una oportunitat per avançar cap a la corresponsabilitat. Mayoral ha defensat que els ajuntaments no poden ser “actors secundaris”, sinó que han de tenir protagonisme en la definició de prioritats i en la presa de decisions.

La directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Aina Plaza, ha presentat les AIS com a ecosistemes integrats i de proximitat que han de permetre donar una resposta coordinada a les necessitats de les persones al llarg del cicle vital. El model, ha explicat, planteja organitzar el sistema al voltant de les persones i no dels serveis, i passar de compartir territori a compartir responsabilitat sobre la salut.

Una cogovernança amb capacitat efectiva de decisió

A la taula inaugural, Gemma Tarafa, Mercè Pedret, Maria Puig, David Bote i Meritxell Budó han coincidit a assenyalar que les AIS poden reforçar la veu municipal en la governança del sistema. Els representants han advertit, però, que aquesta participació ha de ser efectiva i ha d’incloure capacitat d’incidir i prendre decisions. També han remarcat la necessitat de disposar dels recursos necessaris per transformar els objectius compartits en accions concretes.

Gemma Tarafa, diputada delegada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, ha defensat que els ajuntaments han de ser agents clau en les polítiques públiques, tant en la seva definició com en l’execució i l’avaluació. Entre els reptes prioritaris, ha assenyalat l’equitat territorial i les desigualtats existents dins la província de Barcelona.

Mercè Pedret, diputada delegada de Benestar Comunitari de la Diputació de Tarragona, ha posat el focus en els municipis de menys de 5.000 habitants, que representen més del 80% del territori. Ha assenyalat les dificultats d’accés als serveis, la manca de coordinació entre l’atenció sanitària i social i les dificultats de conciliació entre professionals i famílies. “Les persones que viuen en un poble petit han de tenir les mateixes oportunitats que les que viuen a les grans ciutats”, ha afirmat.

En la mateixa línia, Maria Puig, vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, ha defensat que la dimensió d’un municipi no hauria de determinar les oportunitats de la ciutadania en salut. Ha remarcat que la proximitat permet al món local conèixer les necessitats de la població i els actius comunitaris, així com actuar sobre determinants socials com l’habitatge, el medi ambient o la mobilitat.

Meritxell Budó, presidenta de l’ACM, ha valorat positivament que el nou model incorpori la participació del món local, però ha reclamat una cogovernança efectiva. “No només hem de ser prestadors de serveis, sinó que hem de poder aportar la nostra mirada i el nostre coneixement”, ha afirmat. També ha defensat que els consells comarcals tinguin un paper rellevant per donar escala als serveis i preservar la igualtat d’oportunitats als municipis petits.

David Bote, president de l’FMC, ha posat l’accent en la necessitat que les noves responsabilitats vagin acompanyades de finançament suficient i flexibilitat normativa. Ha remarcat que cada municipi té una realitat diferent i que el món local, juntament amb els equips de les àrees bàsiques de salut, és qui millor coneix aquestes particularitats.

Innovació i dades per entendre millor el territori

La innovació, la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’ús compartit de les dades també han format part del debat del congrés. Els participants han assenyalat que aquestes eines poden contribuir a conèixer millor les realitats territorials, reforçar la coordinació entre agents i facilitar una presa de decisions més informada.

En aquest àmbit, Bote ha advertit que la intel·ligència artificial ha d’estar al servei de les persones i no pot substituir la decisió humana. També ha reclamat mesures per combatre la bretxa digital i evitar que ningú quedi enrere davant dels processos de transformació tecnològica.

El missatge compartit durant la taula inaugural ha estat que el món local està disposat a assumir noves responsabilitats, però que, perquè les AIS avancin i l’equitat sigui efectiva, cal disposar de capacitat de decisió, eines, cooperació institucional i recursos suficients. La proposta situa així la proximitat municipal com un element central en l’organització de la salut i el benestar.

Dues jornades per compartir experiències

Sota el lema 'Accions locals per a reptes globals', el 3r Congrés de Salut i Món Local ha servit també per compartir experiències i reflexions sobre la millora de la salut i el benestar des de la proximitat dels municipis. El programa ha combinat conferències, taules rodones i tallers al llarg de dues jornades.

El Congrés ha inclòs tres taules rodones, tres tallers i dues conferències. La conferència inaugural, 'El paper clau dels alcaldes i les alcaldesses en la salut pública', ha anat a càrrec de María P. Neira, directora del Departament de Salut i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La conferència de clausura ha anat a càrrec d’Adelina Comas-Herrera, directora de l’Observatori Global de Cures de Llarga Durada a la London School of Economics and Political Science, que ha abordat els sistemes de cures i els reptes del present i futur. La trobada ha tancat així dues jornades centrades en el paper del món local davant dels reptes de salut i benestar.