Construir vincle per donar continuïtat i mantenir viu el voluntariat
Comparteix
La Xarxa per a la Conservació de la Natura i el Grup de Natura Freixe posen el focus en l’acollida, la flexibilitat i el relleu generacional del voluntariat ambiental.
“Setembre és un bon moment per al voluntariat perquè molta gent pensa a iniciar coses noves i buscar noves formes d’implicació en l’àmbit social o ambiental”, explica la Paula Puy, tècnica de comunicació i participació de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), entitat que impulsa el portal Voluntariat Ambiental. Amb la represa del curs, moltes entitats reactiven activitats, projectes i crides per incorporar noves persones. Amb tot, despertar interès és només una part del repte que suposa mantenir viu el voluntariat.
L’altra és aconseguir que aquesta primera implicació tingui continuïtat. El Grup de Natura Freixe, a la Ribera d’Ebre, ho viu de primera mà. El voluntariat ha estat històricament una peça clau per a l’entitat. “Probablement, no s’hauria pogut fer res sense el voluntariat”, deixa clar l’Helena Blanch, responsable de comunicació del grup.
Amb els anys, però, aquest nucli estable gairebé no s’ha renovat. “Han vingut persones de manera esporàdica, però el gruix del voluntariat continua format per persones dels inicis que, evidentment, s’han anat fent grans”, lamenta Blanch. El problema, suma, és sobretot de compromís i continuïtat. Freixe manté un grup de WhatsApp amb més de cent persones que en algun moment han fet voluntariat o han mostrat interès per participar-hi. “Ara bé, quan fas una crida per dur a terme una tasca, la resposta és molt poqueta”, constata Blanch.
Aquest exemple posa sobre la taula una dificultat que va més enllà de la captació: com passar d’una participació puntual a una vinculació més estable amb l’entitat. “Costa molt trobar gent que s’hi involucri a llarg termini, com havien fet aquestes persones dels inicis”, resumeix la membre del Grup de Natura Freixe. És aquí on l’acollida, la flexibilitat i la capacitat de generar comunitat tenen un paper important.
Acollir, adaptar-se i crear comunitat
Perquè una primera participació tingui recorregut, Puy posa el focus en l’acollida. “El primer moment en què la persona interessada es posa en contacte amb l’entitat és clau”, assenyala. A partir d’aquí, creu que cal explicar amb claredat quines són les vies de participació disponibles i què implica cadascuna.
És evident que no totes les persones arriben amb les mateixes expectatives, disponibilitat o interessos. Per això, defensa que les entitats intentin conèixer què pot aportar cadascú i què busca en aquella experiència. “Cal veure quins són els interessos i les habilitats de la persona interessada i contrastar-ho amb les diferents formes de participar”, apunta Puy, qui també aposta per mantenir “un cert marge d’adaptació” per trobar l’encaix més adequat dins dels projectes.
Aquesta flexibilitat és especialment important en un moment en què conviuen maneres molt diferents d’entendre el voluntariat. Hi ha persones disposades a implicar-se en el dia a dia d’una entitat, mentre que d’altres prefereixen limitar-se a accions concretes o compromisos més acotats. Per a Puy, el repte passa també perquè les organitzacions revisin les formes de participació que han mantingut tradicionalment i no esperin necessàriament “un compromís molt gran i continuat durant un període llarg, com potser s’havia fet fins ara”.
Una manera d’adaptar-se a aquesta realitat és oferir propostes que permetin participar sense assumir d’entrada una vinculació continuada. Puy posa com a exemple el projecte Boscos Mediterranis, de la Cooperativa Reboll, al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, que arrenca a la tardor amb accions en dies puntuals. “La participació és bastant més senzilla, perquè pot ser un dissabte, un diumenge o diversos dies”, detalla. Una altra opció és la jornada d’Eixarcolant del projecte ‘Plantes Oblidades’, prevista per al 26 de setembre, per a la qual es busquen persones voluntàries.
L’acollida, però, no s’acaba el primer dia. “Cal fer un seguiment de les persones, veure quins són els seus interessos i com evolucionen dins de l’entitat, i posar una mica més d’atenció en la seva acollida”, insisteix Puy. Un seguiment que, admet, el sector ambiental “potser no ha fet prou” i que pot acabar sent determinant perquè una persona que s’interessa per un projecte no se’n desvinculi poc després.
Més enllà de trobar una tasca concreta, també hi ha la necessitat de generar comunitat. “Al final, el que la gent jove busca és tenir un grup de persones amb interessos comuns amb qui compartir allò que li agrada”, explica la tècnica de comunicació i participació de la XCN. “Es tracta de facilitar un espai perquè el jovent es trobi i s’hi senti a gust”. Crear aquest espai de pertinença pot ser tan rellevant com oferir una activitat atractiva.
El relleu generacional, el repte de fons
El relleu generacional és un dels grans reptes que afronta el Grup de Natura Freixe. El seu voluntariat estable continua format, en bona part, per persones vinculades des dels primers anys, mentre que la incorporació de perfils més joves no acaba de consolidar-se.
L’entitat fa temps que treballa en aquesta direcció. De fet, ha impulsat projectes d’aprenentatge servei, treball amb centres educatius i iniciatives com ‘Los Fardatxets’ o ‘El crit de la natura’ per apropar infants i adolescents al voluntariat ambiental. “És una manera de buscar aquesta implicació i de despertar aquell cuquet”, diu Blanch.
El primer contacte gairebé sempre funciona. Les activitats agraden, permeten conèixer l’espai i obren la porta a experiències vinculades a la conservació que no sempre són accessibles en altres contextos. “Quan ve una escola o un institut, superbé, la gent s’ho passa bé i coneix l’espai”, assenyala Blanch. El problema ve després: “Tot va genial, però després costa molt que aquestes persones tornin”.
Per a Puy, aquesta dificultat va més enllà del cas de Freixe. “És un repte que tenim des de fa uns anys i que és compartit per tot el tercer sector, tant social com ambiental”, afirma. Segons el seu parer, una part del problema té a veure amb el contrast entre “les formes tradicionals de fer voluntariat i les noves formes de participació del jovent”.
Això obliga també les entitats a repensar què ofereixen i com s’organitzen. Puy defensa que cal “ser una mica més flexibles” i no esperar sempre els mateixos nivells de compromís sostingut que en altres moments. També alerta que “les formes organitzatives internes no sempre són cridaneres per a la gent jove”.
Per tant, arribar a les persones joves no és sinònim de garantir el relleu generacional per si sol. El desafiament és aconseguir que, un cop han entrat en contacte amb l’entitat, hi trobin un espai propi, una manera de participar que els encaixi i motivacions per continuar-hi vinculades. “De vegades pots tenir un projecte molt xulo, però, si no saps integrar correctament la persona des del principi o si no cuides el procés que va des de l’acollida fins a la seva incorporació, pot passar que la gent s’interessi pel projecte, però acabi marxant aviat”, rebla Puy.
Afegeix un nou comentari