Marc Ribas: "La nostra feina no és ensenyar llocs perquè es col·lapsin de cotxes el cap de setmana"

Entre els camins, els boscos i els petits pobles de la Catalunya Central, hi ha qui defensa que el territori no és només un escenari, sinó una manera de viure. Aquesta és la idea que impulsa Som Terra Som Salut, una associació sense ànim de lucre formada per persones de perfils molt diversos que treballen per connectar esport, salut, patrimoni, sostenibilitat i vida comunitària a través d'iniciatives arrelades al territori. 

Nascuda de la voluntat de posar en valor allò que sovint passa desapercebut, l'entitat impulsa activitats esportives, accions de sensibilització ambiental, projectes de recuperació d'espais naturals i col·laboracions amb administracions, empreses i altres col·lectius. Tot plegat amb una idea de fons que resumeixen amb el lema que els acompanya des dels inicis: "Els petits canvis són poderosos". 

Des de Sallent i amb una mirada que abraça el conjunt del Bages i la Catalunya Central, Som Terra Som Salut reivindica una manera diferent d'apropar-se al territori. Les seves propostes combinen activitat física, descoberta del patrimoni, gastronomia de proximitat i respecte pel medi ambient, amb l'objectiu de generar experiències que reforcin tant els vincles entre les persones com l'arrelament a l'entorn. 

En aquesta entrevista, Marc Ribas, membre de l'Associació explica com va néixer el projecte, per què consideren inseparables els conceptes de territori, salut i esport, i quina és la seva aposta per construir comunitat a partir de la proximitat, la il·lusió i el compromís amb la terra que trepitgen.

Com neix Som Terra Som Salut?

Més que de la voluntat de canviar una problemàtica concreta, Som Terra Som Salut neix d'inquietuds, de ganes de fer coses, de l'estima profunda per la nostra zona i de la voluntat d'aportar sempre des d'una visió de territori. El nostre propòsit és sumar, ajudar, crear xarxa i generar un benestar comú. No som ningú per donar lliçons a ningú, ni volem ser exemple de res. L'associació es basa en les il·lusions: si tens una il·lusió per alguna cosa, et mous, et generes dinamisme, i aquest és l'engranatge principal del nostre equip.

A més, neix d'una voluntat molt clara de posar en valor qui som, com som i què tenim. I no ho fem pensant en grans projectes faraònics ni coses pretensioses, sinó tot el contrari: estem convençuts que en allò que és bàsic, simple i essencial és on rau l'autenticitat. El nostre territori està ple d'elements, paisatges, productes i valors humans que ho demostren cada dia, i la nostra feina és, simplement, fer d'altaveu d'aquesta riquesa que ja tenim a casa.

A l'Associació dieu que els petits canvis són poderosos. Quins petits canvis proposeu per generar impacte al territori?

Ens agrada molt aplicar el lema del Capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos". Per a nosaltres, sumar pot anar des d'organitzar un Clean Up Day (una jornada de neteja) o fer una activitat de sensibilització, fins a col·laborar braç a braç amb una altra entitat. Qualsevol aportació, per petita que sembli, ajuda.

Sempre posem el mateix exemple davant dels típics comentaris de "renoi, com estan de bruts els boscos o els entorns del municipi". Queixar-se i no fer res és molt fàcil. El petit canvi real és que el dia que veus aquell bosc brut, t'ajupis, recullis un residu i el deixis al seu lloc. Si aquest gest tan simple el féssim tots, l'impacte seria gegant.

Nosaltres apliquem aquesta filosofia a través d'accions molt clares. En primer lloc, la responsabilitat amb l'entorn. Si fem un esdeveniment esportiu, no ens limitem a passar-hi; ens ocupem de netejar els entorns per open correm o pedalem i de fer el manteniment dels espais que hem utilitzat. Cal deixar la terra millor de com l'hem trobat.

Després apostem radicalment pel Km 0. Impulsem una visió de territori on de tots els proveïdors i productes de les nostres curses són de proximitat. Volem despertar una consciència territorial i recordar-nos a nosaltres mateixos que som un indret collonut.

També busquem recuperar el tu a tu. Avui dia, amb les xarxes socials, ens hem acostumat a demostrar molt de cara enfora, però estem perdent la interacció real entre les persones. Nosaltres proposem que la gent pari el crono, oblidi el temps per una estona, gaudeixi del paisatge i comparteixi amb els altres des de paraules fins a somriures.

I finalment teníem pendent l'apartat social i solidari. Feia molt de temps que hi donàvem voltes a com podíem ajudar des de la nostra humilitat i, finalment, en una de les últimes juntes vam decidir portar el nostre petit gra de sorra a una malaltia minoritària com la Síndrome de Rett. A partir d'ara, en els esdeveniments i accions que farem durant l'any, una part de les inscripcions anirà destinada a recaptar diners per ajudar les famílies de l'associació i finançar la investigació. També aprofitarem el nostre altaveu per donar a conèixer la malaltia i fer accions conjuntes.

Per què creieu que territori, salut i esport, tres conceptes que vosaltres busqueu connectar, es treballen sovint per separat?

Es treballen per separat perquè vivim en una cultura de la parcel·lació i el consum. Avui dia l'esport està molt de moda, però malauradament es tracta massa sovint des d’una vessant purament mercantil o estètica: s'enfoca en quin material compres, quin crono fas o quina foto fiques a les xarxes. Quan el mercat o les administracions ho miren així, ho divideixen: l’esport és rendiment, la salut és anar al metge i el territori és turisme.

Per a nosaltres, en canvi, tot va absolutament lligat. Poder sortir a caminar, a córrer, a anar en bicicleta o fer qualsevol activitat a l’aire lliure és, abans de res, un privilegi.

Moure't pel territori et fa descobrir coses, et fa conèixer espais i et permet interactuar amb la gent de veritat. Evidentment que l'esport et genera endorfines i et posa en forma (això és salut física), però hi ha una part invisible que sovint passa desapercebuda o es passa per sobre, i que per a nosaltres és la més important: els bons hàbits, les bones maneres, el respecte per l'entorn, la disciplina i l’ensenyança personal que et treus de cada sortida.

Treballar aquests conceptes per separat és no entendre la pel·lícula sencera. L'esport és el vehicle, el territori és l'aula on aprens a respectar la natura i el Km 0, i el resultat de todo plegat és la salut integral, tant física com mental.

El vostre equip està format per perfils molt diversos. Com es tradueix aquesta diversitat en els projectes que impulseu?

Aquesta diversitat es tradueix en riquesa, complementarietat i, sobretot, en una mirada molt transversal. Quan tens a la mateixa taula asseguts advocats, biòlegs, pagesos, infermers o guies de muntanya, el primer que guanyes és la capacitat de qüestionar-te les coses. No donem res per sabut. Escoltar punts de vista tan diferents sobre un mateix tema ens obliga a sortir de la nostra zona de confort i a repensar conceptes que potser d'altra manera faríem per inèrcia.

A la pràctica, aquesta barreja de disciplines fa que els nostres actes i accions neixin molt més arrelats i sòlids. La visió científica o ambiental ens assegura que qualsevol petjada al territori sigui respectuosa i sostenible. La de la salut ens aporta la prevenció, el benestar actiu i la cura de les persones. La visió tècnica i legal ens dona l'estructura, la seguretat i el coneixement profund del terreny que trepitgem. I sumem també la visió territorial i de l’entorn d’un pagès fa que la construcció i la transversalitat sigui el màxim d’àmplia 

Al final, no som un club de nínxol on tots pensem igual; som un reflex del mateix territori: divers i connectat. Aquesta complementarietat ens permet dissenyar projectes 360° on la seguretat, el respecte pel medi ambient, la viabilitat i l'esperit humà estan equilibrats. Ens fa ser molt més que una entitat esportiva.

Quan organitzeu una activitat o un esdeveniment, què us fa pensar que aquella proposta encaixa amb la filosofia de Som Terra Som Salut?

El motor principal que ens guia a l'hora d'acceptar un projecte és un de molt senzill: la il·lusió. Si una proposta ens genera il·lusió a l'equip, ja tenim el "sí" a tocar, perquè estem convençuts que quan fas les coses des d'aquí, sorgeix la màgia. Això sí, sempre amb els peus a terra: molts cops hem de dir que no a grans idees perquè, materialment o humanament, l'equip no podria cobrir l'acció amb el nivell de qualitat i cura que volem. Preferim fer menys coses però assegurar-nos que surtin de deu.

Un cop la il·lusió està activada, la proposta passa pels nostres tres "manaments" interns, que són motiu de grans debats i discussions a les reunions de la junta.

En primer lloc, el retorn econòmic local. Això ho tenim sempre sobre la taula. Qualsevol esdeveniment ha de comptar amb productors i proveïdors de la zona. És innegociable buscar el benefici del territori sempre que sigui possible.

En segon lloc, una petjada i impacte mínims. Som conscients que, per poc que facis, sempre generes un residu. Aquí és on entren en joc les nostres "guerres" internes més sanes. L'equip de logística és l'encarregat de vetllar al mil·límetre pel reciclatge, triar els materials de menor impacte i cuidar cada detall ambiental.

I en tercer lloc, la Identitat del recorregut. Pel que fa al traçat i el manteniment del terreny, el nostre equip batalla per trobar racons que tinguin un valor paisatgístic, històric, peculiar i diferent. No volem rutes clòniques; busquem l'essència.

Al final, sabem que encaixa quan el resultat és una jornada on compartim camí amb la gent i aconseguim generar una experiència totalment positiva. No busquem l'exhibicionisme, sinó que els participants s'enduguin a casa una petita part de la nostra essència més autèntica i senzilla.

Moltes de les vostres iniciatives combinen esport, patrimoni, paisatge i gastronomia. Creieu que és una manera diferent de descobrir el territori respecte al turisme convencional?

No sabem del cert si és una manera diferent o no d'altres propostes, segurament no som els únics, però el que sí que tenim clar és que aquesta barreja és la nostra essència. Tenim un llegat històric i humà totalment integrat en el nostre paisatge que forma part d'allò que és essencial, simple i autòcton. I ho volem aprofitar.

Per a nosaltres, tot forma part d'un mateix engranatge que ens agrada anomenar Slow Sport, que té com a eixos centrals, per un costat, Esport i Patrimoni, ja que si organitzem una acció de caràcter esportiu o turístic, sempre que podem la pensem i la vinculem a la història de la zona. Juguem amb el patrimoni que ens defineix, ja sigui passant a tocar d'una barraca de pedra seca o fent parada en una ermita romànica. Els camins tenen memòria i volem que la gent la conegui.

I per l’altre, la gastronomia com a orgull. Tenim la sort de comptar amb un potencial brutal de petits productors, elaboradors i agricultors a la Catalunya Central. Vincular la gastronomia a l'esport és una qüestió d'orgull territorial. Quan ve algú de fora, ens encanta dir-li: "Mira què tenim aquí, tasta-ho". Però també ho fem de cara a la gent de la mateixa comarca, per aproximar-los i redescobrir-los els tresors que tenen a tocar de casa.

L'Slow Sport és, al cap i a la fi, connectar l'esforç físic amb el plaer dels sentits. Perquè gaudir d'un bon vi de la comarca o d'una cervesa artesana a dalt d'un dels petits cims de la zona, després d'haver pedalat o corregut, és una experiència que no té preu. Tot va lligat: el cos es mou, la ment desconnecta i el territori s'assaboreix.

Parleu sovint de recuperar espais, itineraris i entorns naturals. Quin racó del Bages o de la Catalunya Central considereu que encara és poc conegut i mereix molta més atenció?

Aquesta és una bona pregunta i, alhora, un gran dilema per a nosaltres. Tot i que volem i transmetem orgull de la terra on som, la massificació no ens agrada gens. Mantenir aquest equilibri entre donar a conèixer el territori i protegir-lo de les aglomeracions és el repte més gran que tenim com a entitat.

Indrets desconeguts al Bages n'hi ha moltíssims, fins i tot petits espais que es troben a tocar de les grans ciutats o zones urbanes de la comarca. Però davant d'aquesta pregunta, a Som Terra Som Salut ens agrada capgirar el concepte i preguntar-nos: què és exactament un indret desconegut?

Aquí és on som una mica especials o, si es vol, on es nota la "marca de la casa". Un exemple molt clar el tenim a Sallent. Per a nosaltres, un racó desconegut que mereix atenció pot ser perfectament un torrent amagat just al costat d’un polígon industrial. Un lloc per on no passa mai ningú, però que amaga una biodiversitat de fauna i flora brutal, o un petit corredor verd al qual mai ningú ha donat cap valor.

Però a l'equip ens encanta sortir dels camins marcats. Igual que qui surt a buscar bolets o espàrrecs, nosaltres molts cops caminem sense rumb buscant parets oblidades, elements arquitectònics del passat amagats pel bosc o racons senzills que conserven el seu petit encant.

No busquem grans monuments naturals. Ens encanta el petit i simple. Ja ho diu la dita: "Al pot petit hi ha la bona confitura". La nostra feina no és ensenyar llocs perquè es col·lapsin de cotxes el cap de setmana, sinó educar la mirada de la gent perquè aprengui a descobrir i respectar la bellesa que tenim oblidada al costat mateix de casa.

La vostra entitat treballa tant amb administracions com amb empreses privades i altres associacions. Què us ha ensenyat aquesta manera de teixir aliances sobre la realitat del territori?

Ens ha ensenyat que el territori és un trencaclosques on totes les peces són necessàries si volem tirar endavant projectes potents. Aquesta manera de treballar a tres bandes ens ha donat aprenentatges molt diferents a cada sector.

El tracte amb altres col·lectius (especialment aquells que treballen en l'àmbit social, el territori i la preservació del medi ambient) és el que més ens ha enriquit. Ens ha obert els ulls a noves maneres de fer, a objectius transversals i, sobretot, ens ha servit per qüestionar-nos les nostres pròpies inèrcies. Aprendre d'ells ens fa millors.

Col·laborar amb el sector privat ens ha ajudat a agafar una consciència brutal sobre el valor de la proximitat. Tenim la sort de comptar amb grans partners que s'estimen la comarca; i hem de ser honestos: sense el suport d'aquest teixit empresarial, moltes de les propostes que tirem endavant serien totalment inviables materialment.

Intentem ser una entitat molt participativa. Amb els diferents ajuntaments i institucions hem teixit des de col·laboracions estretes fins a suports puntuals, entenent que ells tenen l'estructura i nosaltres el dinamisme i la il·lusió sobre el terreny.

La realitat que ens demostra tot plegat és que, si anem cadascú a la seva, ens empetitim. Així i tot, som molt autocrítics: som conscients que en l'àmbit de les aliances socials i ambientals encara tenim molts deures a fer. Volem continuar buscant sinergies, picant portes i sumant-nos a projectes d'altres entitats per fer que la xarxa de la Catalunya Central sigui cada vegada més forta.

En una època marcada per les pantalles i el sedentarisme, quines estratègies creieu que funcionen millor per aconseguir que la gent torni a sortir a caminar, anar en bicicleta o descobrir la natura?

Aquesta és una gran pregunta i no tenim pas la fórmula d'or, ni pretenem ser el remei de res. El primer que hem de fer és ser honestos: les pantalles ensenyen molt i, de fet, avui dia hi ha una part de la població que s'ha tornat molt activa gràcies a elles. Però a vegades és una activitat una mica mimetitzada, on tothom acaba fent el mateix perquè ho ha vist a través d'una pantalla. Nosaltres mateixos estem totalment ficats en aquesta roda; necessitem les pantalles i les xarxes socials per poder comunicar, transmetre el que fem i ensenyar la nostra visió. És un debat intern i constructiu que tenim molt sovint a l'associació.

Davant d'això, quina és la nostra estratègia? Tornar a la base de tot: la il·lusió. Si el teu únic objectiu és no fer una vida sedentària, avui dia hi ha milers de fórmules, aplicacions i rutines d'entrenament. El que nosaltres intentem oferir no és només exercici físic, sinó una manera diferent d'entendre l'activitat a l'aire lliure. Una proposta totalment vinculada a compartir, conèixer el territori, experimentar i, sobretot, fer-ho amb altra gent en el món real.

La il·lusió és el que realment et fa moure i canviar el sofà pels camins. Per a nosaltres, la clau és la il·lusió de compartir una estona amb tu cara a cara, sense filtres digitals. Treballem amb aquesta base i ho tenim molt clar: si després d'una sortida o d'un esdeveniment n'has marxat havent sumat un bri de felicitat, d'alegria, d'il·lusió o, simplement, una experiència humana més a la teva vida, nosaltres ja ens donem per més que satisfets.

Si una persona participés per primera vegada en una activitat de Som Terra Som Salut, què us agradaria que s'endugués a casa més enllà de l'experiència esportiva?

Ens agradaria que tot comencés uns dies abans d'arribar: amb aquell "cuquet" a l'estómac, aquella il·lusió i aquelles ganes de viure l'experiència. I que una vegada aquí, l'activitat li servís per saber parar el temps, oblidar la resta del món, gaudir i deixar-se integrar totalment en el moment present.

Volem que s'endugui, sobretot, la certesa que ja és part de Som Terra Som Salut, perquè des del moment en què es posa en marxa, entra a formar part d'una família. Nosaltres preparem cada trobada, cada jornada o cada cursa amb tota la il·lusió del món, però el cercle només es tanca quan ell o ella hi posa la il·lusió de participar-hi. Ens nodrim els uns dels altres; és una energia circular on la seva il·lusió alimenta la nostra, i la nostra la seva. Sense ells, no som res.

Ja fa més de 16 anys que estem, com diem a vegades, "liant-la" amb diferents projectes al territori. Posaria la mà al foc que tenim participants que venen des de la primera edició. Per a mi, i per a tota la gent de l'entitat, quan veiem aquestes cares conegudes i ens retrobem —sovint amb gent de fora de la comarca que fa un any sencer que no veus— se'ns posa una sensació única al cos. No és orgull exactament; és una felicitat pura de retrobament, de tornar a veure algú amb qui comparteixes un espai de temps únic. Salvant les distàncies, té un punt d'aquell anunci de "vuelve a casa por Navidad".

Aquests moments són la nostra autèntica vitamina. He arribat a veure abraçades de cor, de les de veritat, entre els nostres voluntaris i els participants quan es tornen a trobar en un avituallament perdut al mig del bosc. Aquest punt humà, aquest vincle profund que es forja quilòmetre a quilòmetre, és molt difícil de descriure si no es viu. Això és el que volem que s'enduguin a casa: la sensació de no haver anat a un esdeveniment qualsevol, sinó d'haver entrat a formar part d'una comunitat que batega junta i que s'esmerça i s'estima la terra.