LOPIVI i el paper dels entrenadors i entrenadores: com garantir un esport base segur, educatiu i lliure de violència

L'esport base és molt més que una activitat extraescolar. Per a milers d'infants i adolescents representa un espai on créixer, establir relacions, desenvolupar habilitats socials i construir una part important de la seva identitat. Les pistes, els pavellons i els camps de joc són escenaris on s'aprèn a conviure, a treballar en equip, a gestionar les emocions i a afrontar reptes personals. Precisament per aquest impacte educatiu i social, garantir que aquests espais siguin segurs i protectors és una responsabilitat compartida per totes les persones que formen part de l'entorn esportiu.

El sociòleg Ray Oldenburg definia els clubs, les associacions i altres espais comunitaris com el "tercer lloc", aquell espai diferent de la llar i de l'escola on les persones construeixen vincles i participen activament en la vida social. En la infància i l'adolescència, els clubs esportius ocupen aquest paper amb una intensitat extraordinària. És allà on molts infants troben referents adults, fan amistats duradores i desenvolupen valors que els acompanyaran durant tota la vida.

Tanmateix, igual que l'esport és una extraordinària eina educativa, també pot esdevenir un espai on apareguin situacions de violència, discriminació, abús de poder, assetjament o pràctiques que vulnerin els drets dels infants. La prevenció d'aquestes situacions no només protegeix els menors, sinó que contribueix a construir entorns esportius més saludables, inclusius i respectuosos.

La LOPIVI: un canvi de paradigma en la protecció de la infància

L'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant la Violència (LOPIVI) ha suposat una transformació profunda en la manera com les entitats esportives han d'entendre la protecció dels infants i adolescents.

La normativa estableix que totes les organitzacions que treballen amb menors tenen la responsabilitat activa de prevenir qualsevol forma de violència, detectar possibles situacions de risc i actuar amb diligència quan apareguin indicadors que puguin afectar el benestar dels infants. La protecció deixa de ser una actuació reactiva per convertir-se en una cultura preventiva integrada en el funcionament diari dels clubs i federacions.

Aquesta nova realitat implica que les entitats esportives han de desenvolupar protocols de protecció, establir procediments d'actuació davant possibles situacions de risc i crear espais on infants, famílies i professionals se sentin escoltats i protegits.

Entre les principals obligacions que estableix la LOPIVI destaquen:

• Designar una persona Delegada de Protecció.
• Implantar protocols de prevenció i actuació davant qualsevol tipus de violència.
• Desenvolupar plans de formació per a entrenadors, entrenadores i personal del club.
• Establir canals accessibles perquè infants, famílies i professionals puguin comunicar situacions preocupants.
• Fomentar la participació activa dels infants en la construcció d'entorns segurs.
• Coordinar-se amb les administracions competents quan sigui necessari.

Més enllà del compliment legal, aquestes mesures representen una oportunitat perquè les entitats esportives reforcin els seus valors educatius i esdevinguin espais de confiança per a tota la comunitat.

El paper dels entrenadors i entrenadores en la protecció dels infants

Si hi ha una figura capaç d'influir positivament en el desenvolupament dels infants dins l'esport, aquesta és la de l'entrenador o entrenadora. La seva funció va molt més enllà de preparar entrenaments o millorar el rendiment esportiu. Cada sessió és també una oportunitat per educar, transmetre valors i generar un clima emocional segur.

Actualment, un bon entrenador no es defineix únicament pels seus coneixements tècnics o tàctics, sinó per la seva capacitat d'acompanyar els infants en el seu desenvolupament personal. Això implica crear espais de confiança, fomentar el respecte mutu i actuar sempre des d'una perspectiva de bon tracte.

Una de les competències més importants és la gestió positiva dels conflictes. Els desacords entre companys, les frustracions derivades de la competició o les tensions pròpies de les diferents etapes evolutives formen part de la vida quotidiana dels equips. Quan aquestes situacions es gestionen des del diàleg, l'empatia i la mediació, es converteixen en oportunitats d'aprenentatge.

A aquesta capacitat s'hi afegeix una comunicació assertiva i no violenta, indispensable tant en la relació amb els i les esportistes com amb les seves famílies. Saber donar feedback, gestionar expectatives i establir límits amb respecte contribueix decisivament a generar un clima positiu dins del club.

El lideratge també adquireix una nova dimensió. L'autoritat ja no es construeix des de la imposició, sinó des de la coherència, el respecte i l'exemple. Els infants aprenen observant les conductes dels adults que admiren, i és precisament aquesta influència la que converteix els entrenadors en autèntics agents educatius.

Detectar situacions de risc: una responsabilitat compartida

Una altra competència essencial és la capacitat d'identificar indicadors de possible vulnerabilitat o violència.

Els entrenadors són sovint les persones adultes que passen més hores amb els infants fora de l'entorn familiar i escolar. Aquesta proximitat els permet observar canvis de conducta, alteracions emocionals, conflictes recurrents o altres senyals que poden indicar que alguna cosa no funciona.

Detectar no significa investigar ni substituir els i les professionals especialitzades. Significa saber observar, escoltar, registrar els indicadors i activar els protocols establerts pel club quan sigui necessari. Aquesta mirada preventiva és una de les aportacions més valuoses que pot oferir qualsevol professional de l'esport base.

La formació, la millor eina per aplicar la LOPIVI

Cap protocol serà realment efectiu si les persones que han d'aplicar-lo no disposen dels coneixements i les habilitats necessàries.

La implementació de la LOPIVI requereix un canvi cultural que només és possible mitjançant una formació continuada, pràctica i adaptada a la realitat dels clubs esportius. Els entrenadors necessiten eines per gestionar conflictes, prevenir situacions de violència, comunicar-se de manera efectiva i actuar davant possibles situacions de risc amb seguretat i responsabilitat.

En aquest context, formacions com la de D·Sport ofereixen una resposta específica a les necessitats dels clubs, federacions i professionals de l'esport. Els seus programes permeten incorporar una mirada restaurativa, preventiva i centrada en els drets de la infància, ajudant els equips tècnics a convertir-se en referents educatius capaços de generar entorns esportius segurs i saludables.

La protecció de la infància no és una responsabilitat exclusiva d'una persona o d'una institució. És un compromís compartit que implica entrenadors, famílies, directius, federacions i administracions. Quan tots aquests agents treballen coordinadament, l'esport recupera la seva essència com a espai de creixement personal, convivència i desenvolupament integral.

Invertir en formació, en cultura del bon tracte i en prevenció és apostar per un model esportiu més humà, més segur i més educatiu. Perquè el veritable èxit de l'esport base no es mesura únicament pels resultats de la competició, sinó per la qualitat de les experiències que viuen els infants i pels valors que els acompanyaran al llarg de tota la seva vida.

Article redactat per Mediam