Fem un gol al racisme: com el futbol pot transformar els discursos d’odi en convivència i inclusió

D·sport, conjuntament amb la Fundació Neus Català i l’Institut de les Desigualtats, ha impulsat la jornada formativa “Fem un gol al racisme: discursos d’odi, com enfrontar-los des del camp de futbol”, una iniciativa adreçada als tècnics i entrenadors de la UE Sant Andreu amb l’objectiu de dotar-los d’eines reals per identificar, prevenir i actuar davant els discursos d’odi i les situacions de discriminació dins l’àmbit esportiu.

Aquesta proposta neix de la necessitat de construir espais esportius més segurs, inclusius i respectuosos, entenent que el futbol té una gran capacitat educativa i social. Els camps, els vestidors i els entrenaments no només són espais de competició, sinó també entorns on es creen vincles, es transmeten valors i es defineixen formes de convivència que impacten directament en els joves i en la comunitat.

El futbol com a espai de convivència i aprenentatge

Durant la jornada es va posar de manifest que moltes actituds discriminatòries no apareixen de manera explícita, sinó que sovint es normalitzen a través de bromes, comentaris aparentment inofensius o dinàmiques integrades dins la cultura de grup. Aquest fet va portar els participants a reflexionar sobre situacions habituals relacionades amb comentaris sobre l’origen, el físic, la religió o l’orientació sexual dels jugadors i jugadores, obrint un debat necessari sobre aquelles conductes que massa vegades es deixen passar.

L’esport té un enorme poder transformador i educatiu. La manera com es gestionen els conflictes dins un equip condiciona directament la cultura del vestidor i el sentiment de pertinença dels seus membres. Per aquest motiu, cada entrenament i cada espai compartit es converteixen en una oportunitat per educar en el respecte i la convivència.

La mirada restaurativa de D·SPORT

Des de D·SPORT es va aportar una mirada centrada en la mediació restaurativa i la Comunicació No Violenta (CNV), plantejant una reflexió fonamental per al treball educatiu dins l’esport: com intervenir davant una conducta discriminatòria de manera clara i contundent sense deshumanitzar la persona que l’ha protagonitzat.

Els discursos d’odi no són opinions ni comportaments tolerables dins una societat democràtica i inclusiva. És imprescindible actuar, marcar límits i protegir les persones afectades. Tanmateix, més enllà de la sanció immediata, també és important entendre que cada situació pot convertir-se en una oportunitat educativa que afavoreixi la presa de consciència i la responsabilitat col·lectiva.

La mediació restaurativa permet abordar el conflicte des d’una perspectiva més profunda, fent preguntes que ajudin a comprendre què hi ha darrere de determinades actituds i com es poden generar processos de reparació i aprenentatge dins l’equip. Aquesta mirada contribueix a reforçar la convivència, el sentiment de pertinença i la responsabilitat compartida entre tots els membres del grup.

La importància de la regulació emocional

Un dels aspectes que més interès va despertar entre els entrenadors va ser la importància de la regulació emocional abans d’intervenir. Davant d’un comentari racista, masclista o LGTBI-fòbic, és habitual experimentar emocions com la ràbia, la impotència o el dubte sobre quina és la millor manera d’actuar.

Per aquest motiu, la formació va insistir en la necessitat d’aturar-se un instant abans de respondre, identificar què ens està passant emocionalment i intervenir des de la calma i la consciència. Aquesta regulació permet generar respostes més fermes, coherents i restauratives, evitant reaccions impulsives que poden agreujar el conflicte.

Una intervenció restaurativa en tres passos

Durant la sessió també es va compartir una proposta pràctica d’intervenció restaurativa basada en tres accions clau:

Aturar

Posar límits clars i immediats davant qualsevol conducta discriminatòria sense humiliacions ni etiquetes personals.

Protegir

Posar el focus en les persones afectades, garantint un espai segur on puguin expressar com han viscut la situació i evitant que quedin invisibilitzades.

Reflexionar

Promoure preguntes i espais de diàleg que ajudin a generar consciència, responsabilitat i aprenentatge col·lectiu.

Construir una cultura de vestidor inclusiva

La jornada va posar especial èmfasi en la necessitat de construir una cultura de vestidor basada en el respecte, la responsabilitat i la convivència. La qualitat d’un equip no es defineix només pels resultats esportius, sinó també per la manera com gestiona les diferències, afronta els conflictes i acompanya els errors.

La cultura interna d’un club es construeix, sobretot, en la manera com respon davant les situacions difícils. Quan els equips treballen des de la inclusió i la corresponsabilitat, es generen entorns més segurs i saludables per a tots els seus membres.

Els entrenadors necessiten eines i suport

Durant els espais de debat també va emergir una realitat compartida entre molts professionals de l’esport: els entrenadors i entrenadores no poden afrontar sols situacions complexes relacionades amb la discriminació i els discursos d’odi.

Per intervenir amb seguretat i eficàcia necessiten protocols clars, suport institucional, coherència educativa per part dels clubs i espais de formació continuada que els ajudin a gestionar aquestes realitats amb eines adequades.

El gran repte actual no és únicament aturar els discursos d’odi quan apareixen, sinó construir equips i entorns esportius on aquestes conductes cada vegada tinguin menys espai perquè creixen la convivència, la cura, el respecte i la responsabilitat compartida.

D·SPORT i el compromís amb un esport inclusiu

Els entrenadors i entrenadores desenvolupen un paper clau dins aquest procés. No només dirigeixen entrenaments i competicions, sinó que també eduquen en la manera com els joves conviuen amb la diferència, gestionen els conflictes i aprenen a formar part d’una comunitat diversa.

Des de D·SPORT continuem treballant perquè els clubs esportius i les federacions esdevinguin espais de pacificació, inclusió i convivència, transformant cada conflicte en una oportunitat educativa i de creixement col·lectiu.