Una nova guia ajuda les empreses a entendre el paper essencial de la natura i integrar-la en el dia a dia
Comparteix
El document, elaborat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura en el marc del projecte CustForest, es proposa facilitar que les empreses catalanes afavoreixin els serveis ecosistèmics i els incorporin a la seva estratègia de negoci.
Es pot sostenir l’activitat econòmica sense comptar amb la natura? Si fem cas a les dades publicades pel Fòrum Econòmic Mundial (FEM), és evident que no. Avui, més de la meitat del PIB mundial —uns 44 bilions de dòlars— depèn directament de la natura i dels serveis que proporciona. Així, més enllà de la seva importància per a la salut planetària i el benestar humà, la natura també té un pes capital en l’economia.
Aquesta dependència, però, encara costa d’entendre en el món empresarial, que sovint tendeix a menystenir el rol essencial de la natura per al seu funcionament, la competitivitat i la resiliència de les organitzacions, així com per assegurar la continuïtat de la producció i el consum.
En aquest escenari, la destrucció de la natura suposa un risc evident per a les empreses: en depenen directament per funcionar i mantenir la cadena de subministrament; poden patir conseqüències econòmiques negatives si la seva activitat contribueix a degradar-la; i el seu deteriorament pot sacsejar la societat i els mercats on operen.
Per tal d’oferir a les empreses una visió sobre la relació directa entre la natura i l’activitat econòmica, la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) ha publicat la guia ‘Com integrar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics a l’empresa. Oportunitats a Catalunya’.
El document, creat en el marc del projecte CustForest, desgrana quins són els principals serveis ecosistèmics i per què són determinants per als models de negoci, i analitza els riscos i oportunitats associats a la seva degradació o conservació. A més, aborda els marcs normatius i les eines emergents i apunta com incorporar la biodiversitat a l’estratègia corporativa i establir aliances amb entitats ambientals.
Els serveis ecosistèmics i el seu paper essencial per a l’economia
En aquesta relació entre la natura, la biodiversitat i l’activitat econòmica, els serveis ecosistèmics tenen un rol clau, atès que són els béns i processos que la natura proporciona i que fan possible la vida, el benestar i l’activitat econòmica. No només parlem de recursos tangibles com l’aigua potable, els aliments o les matèries primeres, sinó també de processos sovint invisibles però imprescindibles, com la regulació del clima, la fertilitat del sòl o la pol·linització dels cultius.
Aquests serveis són el resultat del bon funcionament dels ecosistemes i depenen directament de la biodiversitat que els conforma. Quan aquesta biodiversitat resta alterada o empobrida, també es redueix la capacitat dels ecosistemes per continuar oferint aquests serveis. Amb tot, com que molts serveis ecosistèmics no tenen preu ni mercat, sovint queden fora de l’equació econòmica i passen desapercebuts en la presa de decisions.
Les empreses depenen dels serveis ecosistèmics per funcionar, alhora que la seva activitat també impacta sobre el seu estat. I no és una qüestió menor. En aquest sentit, segons l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsada per les Nacions Unides, dos terços dels serveis ecosistèmics del planeta ja estan degradats o s’utilitzen de manera no sostenible, una realitat que té conseqüències directes sobre l’activitat econòmica.
Així, la pèrdua d’aquests serveis pot encarir costos, limitar l’accés a recursos clau o tensionar les cadenes de subministrament. Un exemple d’això citat a la guia és la pol·linització de cultius, un procés vital que necessita el suport dels serveis ecosistèmics. Més de tres quartes parts dels cultius destinats al consum humà en depenen, com a mínim parcialment. El declivi dels pol·linitzadors pot reduir rendiments i incrementar costos, amb efectes en cadena sobre un ampli ventall de sectors. A aquests riscos operatius s’hi afegeixen els riscos reguladors, reputacionals i de mercat, en un context en què governs, inversors i consumidors exigeixen cada cop més responsabilitat ambiental.
De la mateixa manera, la conservació dels ecosistemes també obre noves oportunitats de negoci, vinculades a l’eficiència en l’ús dels recursos, la innovació i l’adaptació a un entorn econòmic canviant.
Quins tipus de serveis ecosistèmics existeixen?
Per facilitar-ne la comprensió i entendre la diversitat de beneficis que es deriven del correcte funcionament dels ecosistemes, l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni divideix els serveis ecosistèmics en quatre grans categories. Els serveis de proveïment, que inclouen béns com l’aigua, els aliments o la fusta; els serveis de regulació, que fan referència a processos com la regulació del clima, la qualitat de l’aigua o el control de plagues, els serveis culturals, que aporten valors recreatius, paisatgístics i de salut; i els serveis de suport, que engloben els processos ecològics que fan possibles tots els anteriors.
Aquesta classificació ajuda a entendre una idea clau que destaca l’informe: els ecosistemes són multifuncionals; és a dir, tenen l’habilitat de produir múltiples béns i serveis simultàniament. Potenciar un únic servei —per exemple, la producció de fusta— pot repercutir negativament sobre altres serveis com la fixació de carboni o la prevenció de l’erosió. Per això, l’informe ressalta la importància d’apostar per models de gestió que tinguin en compte el conjunt de funcions que ofereix la natura.
Un exemple il·lustratiu que s’exposa a l’informe són els serveis ecosistèmics que proporcionen els ocells. A partir d’un article de SEO/Birdlife, podem veure com els ocells aporten a la societat serveis ecosistèmics de diferents tipus, com el control de plagues i la regulació del clima, vinculats als serveis de regulació; la dispersió de llavors i el manteniment dels ecosistemes, propis dels serveis de suport; o els valors culturals i recreatius associats a la natura. Segons l’entitat, aquests serveis tenen un impacte directe sobre sectors com l’agricultura, la salut dels ecosistemes i el benestar social.
Si ens fixem en Catalunya, l’informe recull com diversos estudis han avaluat el valor dels serveis ecosistèmics en dades. Per exemple, els boscos emmagatzemen anualment 133 milions de tones de CO2, amb un estalvi estimat de 26,6 milions d’euros en compensacions. A més, la Xarxa de Parcs genera 192 milions l’any i més de 5.100 llocs de treball, mentre que les praderies de posidònia fixen 2.740 tones de CO2 anuals, amb un valor estimat d’uns 138 milions. Igualment, hi ha serveis menys visibles, però molt presents, com la protecció del litoral de dunes i platges o el pes econòmic de la recol·lecció de productes del bosc, com bolets, mel i cera, pinyons i plantes medicinals.
Com poden actuar les empreses per integrar la natura en l’estratègia de negoci
Les empreses que vulguin incorporar la biodiversitat a la seva estratègia han de començar, segons l’informe, per mirar-se al mirall. Això és, analitzar de què depenen i quin impacte generen. Aquest exercici ja s’està convertint en un requisit dins la normativa europea sobre sostenibilitat. També és una manera d’anticipar problemes i ordenar decisions, especialment en sectors amb cadenes de subministrament complexes o amb un ús intensiu de recursos naturals.
A partir d’aquí, l’informe proposa aplicar la Jerarquia de la Mitigació, un itinerari que prioritza primer evitar els danys, després reduir-los, restaurar allò que s’ha malmès i, només al final, compensar l’impacte que no s’hagi pogut eliminar. L’objectiu és avançar cap a l'eliminació de pèrdua neta de biodiversitat i, si es pot, generar un balanç positiu. Aquest enfocament, apunta el document, pot traduir-se en una gestió més eficient dels recursos, més resiliència i també beneficis reputacionals.
Per passar a l’acció, la publicació destaca mecanismes ja existents com els Pagaments per Serveis Ecosistèmics, acords en què qui es beneficia d’un servei contribueix a conservar-lo compensant els gestors del territori pels canvis necessaris. Entre els exemples que se citen, hi ha el cas de l’empresa d’aigua francesa Vittel, o el sistema del paratge natural de Poblet, on una quota anual per recollir bolets es destina a la propietat forestal.
A Catalunya, també s’esmenten els crèdits climàtics forestals del sistema PROMACC, que permeten invertir en projectes de gestió forestal multifuncional per millorar biodiversitat i serveis com el carboni o l’aigua, així com la importància d’establir aliances amb entitats locals perquè les actuacions de restauració i conservació s’adaptin a la realitat ecològica i social de cada territori.
Treballar en xarxa per millorar la biodiversitat i enfortir els ecosistemes
Al llarg i ample de Catalunya, hi ha nombroses entitats ambientals que treballen sobre el terreny per preservar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics, i que poden ser aliades per a empreses que vulguin compensar impactes o impulsar projectes de conservació. Nascudes de la iniciativa comunitària i arrelades al territori, aquestes organitzacions fan de pont entre administracions, centres de recerca, empreses i ciutadania, i impulsen participació a través de voluntariat, sensibilització o ciència ciutadana.
Entre les iniciatives destacades a l’informe hi ha la Fundació Sèlvans, que diagnostica i custodia boscos madurs i d’alt valor ecològic amb mecanismes de custòdia del territori i altres fórmules de protecció, alhora que treballa per valorar els serveis que ofereixen aquests boscos. També s’hi recull l’impuls dels esmentats crèdits climàtics forestals a través del sistema català PROMACC, coordinat pel Centre per a la Propietat Forestal, amb projectes en espais com el riu Gaià, de l'Associació Mediambental La Sínia, o la vall de la Muga, per part de la Fundació Pioneers of Our Time.
Per facilitar que aquest suport es tradueixi en accions concretes, l’informe apunta vies com el portal Donant Ambiental, que reuneix projectes de conservació i restauració on es pot fer una donació i obtenir un certificat; o la iniciativa 1% for the Planet, que connecta empreses amb causes ambientals perquè hi destinin l’1% de la recaptació anual.
Afegeix un nou comentari