Marta Ollich: “No lluitem només per la Farella, sinó contra l'allau de projectes que estan impulsant a Llançà”
Comparteix
SOS Costa Brava i IAEDEN-Salvem l’Empordà tenen en marxa una campanya de donacions per salvar la pineda de la Farella, un espai amenaçat pel pla per construir-hi seixanta-dos habitatges i hotels a primera línia de mar.
Unes tres-centes persones es van concentrar aquest diumenge a la platja de la Farella per protestar contra l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana que l’Ajuntament de Llançà va signar el passat mes de juliol. El pla preveu la construcció de seixanta-dos habitatges i possibles usos hotelers a l’última pineda litoral del nucli, un racó emblemàtic i molt estimat pel veïnat, amb alt valor paisatgístic i ecològic.
La concentració la van impulsar conjuntament les entitats IAEDEN–Salvem l’Empordà i SOS Costa Brava, que també han llançat una campanya de micromecenatge per recaptar els 21.000 euros que costa interposar el recurs contenciós administratiu contra el pla. Amb un termini límit que finalitza el 3 d’octubre, les entitats es feliciten perquè la iniciativa ja ha superat el 50% de l’objectiu, i ha aplegat més de cinc mil signatures de suport.
Qui vulgui aportar el seu gra de sorra per salvar la Farella pot fer-ho a través d’un ingrés al compte corrent de la IAEDEN-Salvem l’Empordà —ES12 1491 0001 2130 0007 9133— amb el concepte ‘Farella-Nom i cognoms’; o a través d’aquest enllaç.
Per a les entitats, la lluita per salvar la Farella no és un cas aïllat, ben al contrari. La vulneració sistemàtica dels criteris ambientals i la massificació urbanística que denuncien és un problema estructural a la Costa Brava, un territori sotmès a “un tsunami urbanístic i d’infraestructures” que amenaça de fer-ne desaparèixer l’essència. En parlem amb la Marta Ollich, vocal de la Junta Executiva de la Federació SOS Costa Brava en representació de IAEDEN-Salvem l’Empordà.
Per què és important salvar la pineda de la Farella?
Estem parlant d’un retall de bosc gran, d’1,5 hectàrees, i un dels últims que queda a la zona. Està encabit entre el mar i la carretera que va de Llançà a Port de la Selva. A més, dona a la platja de la Farella —que, de fet, són dues platges: la Farella gran i la Farella petita; separades per un petit isme—, que és una platja preciosa.
I també molt emblemàtica per a la gent de Llançà.
Exacte, fins i tot hi ha persones que diuen que és la platja de Figueres, perquè és una platja molt bonica, que tradicionalment hi va molta gent. Una altra característica és que es troba dins de Llançà i és un dels últims retalls de bosc que queda. Per això, tant des de SOS Costa Brava com des de l’IAEDEN-Salvem l’Empordà reivindiquem des de fa molts anys que és un lloc que s’ha de preservar. Té unes característiques que el fan únic.
També és important conservar-lo a nivell mediambiental.
Per a nosaltres sí, perquè arran de totes les vicissituds climàtiques que s’estan produint, sempre s’entén que un terreny naturalitzat aguanta més i millor els embats de les inclemències climàtiques. I, evidentment, si urbanitzen aquestes 1,5 hectàrees tot quedarà formigonat. Quedaran petits espais de jardí als blocs de pisos, però s’hi faran vials, infraestructures i clavegueram, i ho deixaran tot formigonat. Això fa que el terreny perdi la permeabilitat que el protegeix de les inundacions i dels embats del mar.
En aquesta zona ja s’ha urbanitzat molt.
Precisament per això, com que queden molt pocs espais naturalitzats, estem reivindicant que cal preservar-lo. A banda, com comentàvem, que salvar la Farella té una relació directa des del punt de vista mediambiental amb la protecció davant del canvi climàtic.
Com va començar la reivindicació?
Ja fa molts anys que hi estem implicats. De fet, l’any 2021, aquestes dues mateixes entitats ja vam fer una concentració com la que hem organitzat aquest cap de setmana i va tenir molt èxit, s’hi va apropar moltíssima gent. La Farella és un dels casos que tenim en marxa des de l’inici de SOS Costa Brava, el 2018. I, evidentment, l’IAEDEN-Salvem l’Empordà defensen la preservació de l’espai des de molt abans.
Com us vau activar per defensar la Farella?
Des que van començar els moviments per fer modificacions al Pla General Urbanístic de Llançà. Es van anar fent modificacions puntuals, que són com pegats, sense tenir en compte cap mena d’avaluació ambiental i sense respectar les normatives actuals en aquest àmbit. D’ençà que vam veure moviments en aquest sentit, ens vam posar en marxa, presentant al·legacions i personant-nos a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, entre altres.
Estem parlant d’un procés llarg.
Sí, i no és habitual, perquè molt sovint quan es decideix que es vol urbanitzar un espai, tot avança molt ràpidament. En aquest cas, però, el cas s’està demorant molt per tots aquests entrebancs que hem anat posant al projecte.
Les vostres accions han tingut efecte?
Arran de les nostres al·legacions van reconèixer incompliments i van ajustar lleument el projecte: per exemple, reduint una mica el volum de la urbanització, però només de forma molt lleu. On abans parlaven d’un hotel, ara parlen de possibles usos hotelers. Intenten esquivar els obstacles que els posem, i hem aconseguit rebaixar la proposta, però no aturar-la.
L’Ajuntament va aprovar definitivament el Pla de Millora Urbana de la Farella el mes de juliol.
En el moment en què el pla es va aprovar de forma definitiva, ens vam reunir totes les entitats i vam acordar que havíem de portar-lo als tribunals. I així ho farem. Per això hem llançat la campanya de donacions, que està funcionant molt bé. Tenim temps fins al 3 d’octubre per interposar el contenciós administratiu, i confiem que arribarem a cobrir-ne el cost. Som optimistes perquè la gent està col·laborant. Estem molt contents i agraïts, perquè sense les persones que ens ajuden no podríem fer res.
Què passarà si aconseguiu interposar el contenciós?
Nosaltres estem fent aquest pas perquè, evidentment, abans de fer-ho ho hem consultat amb els advocats, que ens han dit que tenim motius per lluitar. Si ens haguessin dit el contrari, que ho tenim perdut, no ho hauríem tirat endavant.
El cas també serveix per denunciar la deriva urbanística de Llançà.
Així és, no ho fem només per la Farella, sinó per tota l'allau de projectes que l’Ajuntament de Llançà està desplegant a tot el terme municipal. Considerem que és una barbaritat, i més en el temps que corren, en plena emergència climàtica, escassetat d’aigua, el debat sobre el turisme, la capacitat de càrrega i la necessitat de preservar la Costa Brava. És incomprensible que l'ajuntament estigui tirant endavant aquesta quantitat de projectes.
La Farella no és un cas aïllat.
Efectivament, no són només els seixanta-dos habitatges de la Farella, també parlem de noranta nous habitatges a Superfener, una situació contra la qual també hem interposat un recurs contenciós. Ens vam adonar de tot plegat quan van començar les obres, d’un projecte que feia deu anys que estava en un calaix i va sortir de cop, amb moltes irregularitats.
També es vol continuar urbanitzant la part inferior de Superfener —coneguda com a Roses 2—, situada al Rec d'en Feliu, un dels últims retalls costaners vora el mar al límit amb el Port de la Selva. Allà s’hi plantegen 40 noves parcel·les. No entenem aquesta disbauxa urbanística, i la nostra oposició vol ser també un avís per a navegants: vigilarem i interposarem recursos contra projectes que estan fora de lloc en els temps que corren.
És un tipus d’urbanisme que ja heu patit molt a la Costa Brava.
Creiem que aquest tipus de desenvolupament ja no té sentit al segle XXI: cal anar just al contrari, cap a la renaturalització. En molts indrets degradats o amb edificacions obsoletes s’ha de recuperar el terreny, tal com està impulsant la Unió Europea, que fixa per al 2030 l’objectiu de renaturalitzar un 30% de les zones degradades. Ja no n’hi ha prou a protegir el que queda, cal restaurar el que ja està malmès i, alhora, fer pedagogia perquè la ciutadania canviï el xip.
Deixeu molt clar que no es tracta d’anar contra ningú.
La nostra intenció no és perjudicar ningú, tampoc els propietaris de la Farella, que és un terreny privat. Ara bé, creiem que si la Generalitat pot destinar diners a esdeveniments com la Ryder Cup o la Copa Amèrica, també podria invertir a comprar aquesta hectàrea i mitja perquè esdevingui un refugi climàtic per a la gent de Llançà i els seus visitants. Les prioritats d’inversió han de canviar, i també el model constructiu: hi ha molt negoci en la rehabilitació d’espais ja urbanitzats i degradats, on els constructors podrien treballar amb profit.
Per què no es fa?
Perquè el que omple les butxaques dels especuladors són les requalificacions de terreny, allò que en diuen vulgarment els pelotazos. Rehabilitar no dona tants diners com requalificar, però nosaltres exigim que aquest concepte de guanyar diners fàcils ha d’acabar. La gent ha de guanyar els diners que es mereix amb el seu treball. I ja està.
Afegeix un nou comentari