Un estudi pioner posa llum a la mobilitat ciclista a Barcelona
Comparteix
El primer mapa de circulació de micromobilitat de la ciutat, carrer per carrer, contribueix a entendre i visualitzar com es mou la comunitat ciclista a la capital catalana.
Quin volum de bicicletes i patinets es mouen diàriament per Barcelona, carrer per carrer? Quins són els perfils de les persones usuàries? I els fluxos més habituals? Totes aquestes preguntes, que ofereixen una informació cabdal per a la gestió de la mobilitat urbana, no tenien resposta. Fins ara. Gràcies al treball conjunt de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Bicicleta Club Catalunya (BACC), Barcelona ja té el seu primer model de circulació de micromobilitat.
Aquesta primera estimació del volum de bicicletes i patinets que es mouen per la ciutat s’ha elaborat mitjançant tècniques avançades de modelatge, amb les quals s’ha estimat la intensitat mitjana diària a escala de segment de carrer per a més de vint mil trams viaris. L’informe també ha comptat amb la participació de quaranta-tres persones voluntàries, que han recollit dades amb la plataforma col·laborativa BiciZen.
Les primeres dades que s’extrauen de l’estudi, presentat el 16 de setembre a l’Espai Línia de Barcelona, assenyalen que cada dia circulen per la ciutat una mitjana d’unes 3.300 bicicletes i patinets, amb el centre d’activitat concentrat a l’Eixample i amb connexions encara insuficients cap als barris perifèrics.
Segons l’anàlisi, la bicicleta és el mitjà predominant —utilitzat per prop del 74% de les persones usuàries, mentre que el patinet elèctric representa aproximadament un 24%. El perfil més habitual és el d’homes adults, que suposen al voltant del 70%, mentre que les dones són prop d’un 30% i les persones menors o les majors de seixanta-cinc anys no arriben al 3%.
Un punt de partida per continuar treballant
A diferència d’altres modes de mobilitat com el trànsit motoritzat o el transport públic, dels quals tenim més coneixement, això no passa amb la mobilitat ciclista. Així, aquest estudi pioner “és un punt de partida imprescindible per entendre els fluxos de la bicicleta i avançar cap a una ciutat més sostenible, segura i pedalable”, expliquen els responsables de la iniciativa.
Ho constata l’Adrià Arenas, del BACC, qui en conversa amb Xarxanet destaca que “l'impuls i la promoció que es fa per la bici és relativament nova i acumula un retard de setanta o vuitanta anys respecte al trànsit motoritzat, per tant, d’alguna manera aquest estudi ens ajuda a posar llum a la foscor”.
Es tracta d’un treball científic que estableix una base clara que no existia pel que fa a la mobilitat ciclista que obre noves oportunitats per a àmbits com la recerca, la planificació urbana, entre altres. “Disposar de dades ens dona més arguments per promoure i defensar la bici i permet a l’administració tenir més coneixement per abordar polítiques més acurades”, diu Arenas, qui també destaca que l’estudi contribueix a visibilitzar la bici davant la ciutadania i l’opinió pública, i alhora situar-la com una realitat quotidiana i una opció real de mobilitat”.
Amb tot, el gestor de projectes del BACC adverteix que l’estudi encara deixa sense resoldre moltes casuístiques i interrogants sobre l’ús de la bici, i no deixa de ser una estimació que cal afinar; per això, potser la principal conclusió que posa sobre la taula és que s’ha de continuar aquesta tasca. Tanmateix, el primer pas ja s’ha fet.
Un transport essencial que presenta un biaix de gènere
Una de les dades interessants que s’albira a l’estudi és el pic d’ús de bicicleta a la ciutat: entre setmana, a primera hora del matí i a mitja tarda, per tant, coincidint amb l’horari laboral i escolar. En canvi, durant els caps de setmana la caiguda de persones usuàries és molt notable.
Segons Arenas, aquesta informació “reforça la idea que la bici s’utilitza de manera quotidiana, no només com a oci, sinó com un element essencial de mobilitat, integrat en la vida diària”, fet que evidencia que “hem deixat enrere l’època en què la bicicleta era una cosa puntual o només una alternativa”. Alhora, també dona una idea del canvi d’hàbits que s'ha produït des de la pandèmia.
Una altra dada remarcable és el biaix de gènere que existeix en l’ús de la bicicleta: només un 29,5% d’usuàries són dones, una realitat que des del BACC ja havien detectat en les seves Radiografies Ciclistes de Barcelona. Amb tot, aquesta diferència entre homes i dones es redueix —a més de dones, també augmenta el percentatge d’infants i gent gran— a les zones on hi ha més qualitat d’infraestructura.
“El biaix respon sobretot a infraestructures poc adequades i al fet que moltes dones assumeixen tasques de cures per a les quals la bici potser no és el transport més efectiu; tot i això, estudis mostren que quan la fan servir és un mitjà molt pràctic, encara que continuen sent menys que els homes i hi ha zones de la ciutat poc atractives per anar en bici per a elles”, completa el membre del BACC.
Participació ciutadana per anar més enllà
Un dels valors afegits que reforcen l’estudi ha estat la participació ciutadana, decisiva a l’hora de millorar la precisió del model. Així, el mapa de circulació ciclista s’ha nodrit de les dades recollides pels comptadors automàtics de l’Ajuntament, així com de la informació de la Radiografia Ciclista del BACC, però també de les observacions de quaranta-tres persones voluntàries que han participat mitjançant BiciZen.
En aquesta plataforma col·laborativa de ciència ciutadana s’han recopilat un total de 182 hores i 32 minuts d’observacions que van permetre obtenir 1.063 observacions. Gràcies a la participació de la ciutadania, s’han pogut obtenir dades en carrers i tipologies viàries on els comptadors automàtics de l’Ajuntament no arriben, oferint així una imatge molt més acurada de la situació real. “Sense la col·laboració ciutadana, aquest mapa no hauria estat possible”, subratllen els responsables de l’estudi.
Afegeix un nou comentari