La Fundació Bofill alerta que el curs comença sense abordar els reptes estructurals del sistema educatiu

La Fundació Bofill alerta que el curs escolar 2025-2026 arrenca sense haver abordat els reptes estructurals que arrossega el sistema educatiu català. Amb un 35% de l’alumnat en risc de pobresa o exclusió social i més d’una dècada de caiguda en els resultats, l’entitat denuncia que les polítiques actuals són insuficients per revertir aquesta situació i reclama “acords de país” que permetin una inversió a l’altura dels reptes.

Tot i l’increment dels darrers anys, la despesa en educació a Catalunya continua sent una de les més baixes d’Europa. Segons dades de l’Anuari de l’Educació 2024, el país destina 5.465 euros per alumne no universitari, prop d’un 3% del PIB, una xifra inferior a la mitjana estatal (3,6%) i a l’europea (3,8%). La despesa, a preus constants, es troba encara per sota dels nivells del 2009, en un context social i educatiu molt més complex.

La caiguda dels resultats

Les darreres proves de competències bàsiques i els informes internacionals posen de manifest més de deu anys de retrocés en els aprenentatges. En comprensió lectora i matemàtiques, l’alumnat català ha perdut prop d’un curs acadèmic respecte a fa una dècada. A l’informe TIMSS de matemàtiques, el 41,8% de l’alumnat obté resultats baixos o molt baixos, molt per sobre de la mitjana de l’OCDE (27%) i de la UE (30,4%). Per contra, només un 20,5% assoleix nivells alts, la meitat que al conjunt de l’OCDE.

A més, hi ha una diferència de fins a 18 punts en funció de la complexitat del centre, cosa que evidencia les desigualtats internes del sistema. Segons la Fundació Bofill, sense polítiques que prioritzin els entorns més vulnerables, serà molt difícil revertir aquesta tendència.

Un sistema mal finançat

“Quantes generacions senceres veurem passar per un sistema educatiu mal finançat?”, es pregunta la directora de recerca de la Fundació, Mònica Nadal. Segons l’experta, el país continua ajornant els canvis imprescindibles i això “condueix a la normalització dels mals resultats i a l’agudització de la fractura social”.

Nadal assenyala mancances greus en aspectes clau com el finançament dels centres segons la seva complexitat, els ajuts menjador, les beques per a la continuïtat dels estudis o l’accés a places d’educació 0-3. “El sistema català es caracteritza per un finançament lineal, en què importa molt poc la complexitat dels centres”, denuncia.

Pobresa infantil i desigualtats creixents

La Fundació Bofill recorda també que la pobresa estructural té un fort impacte en la infància, que arriba gairebé al 35%, una de les xifres més altes de la Unió Europea. A això s’hi suma l’increment de l’alumnat immigrant: avui representa el 24% del total, el doble que fa 20 anys. El 57% d’aquest alumnat es troba en un nivell socioeconòmic baix, davant del 13,4% dels alumnes autòctons.

Davant aquest panorama, l’entitat demana que l’educació no sigui un tema secundari en les negociacions pressupostàries i que el nou curs polític serveixi per situar-la com una prioritat. “Sense un compromís ferm i visible al pressupost, qualsevol discurs sobre la importància de l’educació corre el risc de quedar-se en retòrica”, conclou Nadal.