Termi: “Amb Habana Comèdia volíem crear un espai perquè qui tingui un monòleg el pugui portar a l’escenari”

El Termi va créixer amb l’humor de clàssics com l’Eugenio, Gila i, més tard, l’Andreu Buenafuente. Tot i que sempre va tenir el cuquet de la comèdia dins, no va ser fins al 2024 que es va decidir a impulsar un projecte per fer créixer l’escena còmica a les Terres de l’Ebre i oferir una oportunitat a tothom qui vulgui fer riure damunt d’un escenari.

Aquest projecte, amb l’ajuda del Pablo Duran i l’Adrián Martínez, es va materialitzar en Habana Comèdia, una associació amb seu al local ‘Lo Carrer de la Habana’ de Tortosa, que vol establir-se com un espai de referència per a la comèdia i l’humor al territori. L’objectiu és trencar amb la idea que per fer monòlegs cal anar a Barcelona o a Madrid, i demostrar que també a les Terres de l’Ebre hi ha talent, públic i ganes de riure.

Si ens remuntem a l’inici, com va sorgir Habana Comèdia?

Van ser tot un conjunt de diverses que, finalment, ens han portat fins aquí. Cap al 2010, jo vaig escriure un primer monòleg amb un amic, amb qui, en aquell moment, estàvem fent un programa de ràdio. Ja vaig veure que allò m’agradava, però per unes coses o altres es va quedar allà i no va tenir més recorregut. Sí que el vaig fer un parell de vegades a un parell de llocs, però no va anar a més. Amb tot, a mi ja em va picar el cuquet de la comèdia. 

Aquell cuquet mai va desaparèixer del tot. Quan et va tornar a picar?

Bastants anys després, estàvem en confinament i vaig pensar que m'agradaria tornar a escriure monòlegs, provar-ho de nou. Vaig descobrir que existien els open mics de comèdia, que es feien a Barcelona, bàsicament. I em vaig llançar a escriure i començo a anar als open mics de comèdia que s’organitzaven en aquell moment.

I ja vas quedar atrapat per la comèdia.

Em va agradar molt i començo a escriure més monòlegs. I se m'acut provar de fer un open mic aquí a les Terres de l'Ebre, per veure si funciona. Ho intento a la Ràpita, en un local que es diu ‘La Pensió’, amb qui tenia molta relació. Malgrat tot, tampoc m’ho vaig prendre molt seriosament. Simplement, va ser com temptejar el terreny. 

Com es va obrir la possibilitat de fer-ho a Tortosa?

Jo sabia que a ‘Lo Carrer de la Habana’, un local de la ciutat, ja s’havien fet monòlegs alguna vegada. Jo mateix hi havia actuat algun cop. Em vaig decidir a proposar-los fer algun espectacle més fix de comèdia. El propietari em va dir que ell ja no ho portava i qui estava a càrrec era el Pablo Duran.

Avui, el Pablo és una de les tres potes de l’associació Habana Comèdia.

Sí, vaig parlar amb ell i li vaig fer la proposa. Justament, em va dir que volia diversificar l'oferta del local, que estava molt encasellat com una sala de festes. I com que volia fer coses diferents per atraure nou públic, va acceptar la meva proposta. 

I així va començar tot. 

El primer que vam fer va ser un open mic de comèdia, que es titulava ‘Avui no serà’. Entre altres, un dels que s'apuntava gairebé cada dia per venir a actuar era l'Adrián Martínez, l'altra persona que ha acabat formant part de l'associació Habana Comèdia.

Ben segur que els inicis no van ser fàcils.

Vam arrencar amb els open mics el febrer del 2024. I quan estava acabant l’any, ens vam adonar que necessitaven una mica més de múscul. No podíem demanar cap ajuda i no sabíem com moure’ns per poder optar a subvencions, patrocinis i tot plegat. Aleshores va ser quan vam fer el pas de constituir-nos en associació. Entre jo mateix, que en vaig ser una mica l’instigador; l’Adrián, que vivia a Deltebre i tenia moltes ganes de fer coses; i el Pablo, que era el propietari del local, vam fundar l’entitat el febrer del 2025. Per tant, un any després de començar amb els primers open mics. 

Un dels objectius era omplir un buit pel que fa a l’oferta d’entreteniment i humor a les Terres de l'Ebre. Vau trobar persones amb ganes de fer comèdia?

Et diria que gairebé no coneixem ningú que es dediqui el 100% a la comèdia. Sí que hi ha gent que fa coses com humor a xarxes o tenen un grup de música...  A Amposta, per exemple, hi ha el Jordi Galo, que té un espectacle d'improvisació i fa molts anys que actua, però és una persona que ja té una carrera en aquest sentit. També hi ha el Xavi Príncep, que és un imitador molt conegut i és de Tortosa. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Micro Verd (@lomicroverd)

Així, quin era el pla?

Amb Habana Comèdia volíem crear un espai perquè qui tingui un monòleg el pugui portar a l’escenari. També volem mantenir la fórmula de l’open mic, que funciona molt bé per a persones que volen provar un material còmic que han escrit. El que ens agradaria és que, si hi ha algú, qui sigui, que ha escrit un monòleg i vol provar de fer-lo, tingui aquest espai per fer-ho. 

I pel que fa al públic, ha costat trobar-lo?

Volem crear aquest públic i ser un referent per a la gent de les Terres de l’Ebre. És a dir, que no hagin de marxar a Barcelona per veure comèdia. Entre els nostres objectius també està crear espectacles propis. De fet, ja estem treballant en un xou propi i la intenció també és portar-lo a fora. I a la inversa, ser un local de referència perquè còmics de fora vulguin venir a actuar a les Terres de l’Ebre, que costa moltíssim.  

L’acollida ha estat bona?

Hem tingut de tot. El dia de la presentació va ser espectacular i estava el local ple a vessar. També hem de dir que no l’hem pogut tornar a omplir. Hi ha hagut dies de tot, en què hem aplegat més de trenta persones i el públic ha rigut molt; i altres que no hem pogut fer el que teníem previst perquè no ha vingut ningú. 

Quins són els pròxims passos?

Ara estem treballant per fer una programació una mica més fixa, perquè la gent sàpiga que hi ha una sèrie de coses que es faran. Una de les coses que costa molt aquí a Tortosa és fer les coses a poc temps vista. A Barcelona, per exemple, hi ha open mics en què ni tan sols s’anuncia qui actuarà. Això aquí és molt difícil. 

Heu pogut optar a alguna ajuda?

Des dels inicis no hem tingut cap ajuda pressupostària i hem anat tirant com hem pogut. Ara sí que hem aconseguit una petita subvenció de l’Ajuntament de Tortosa, per invertir en un parell d’actuacions amb cara i ulls que ens donin una mica de caixet i puguem consolidar el projecte.

Si parlem de l’humor a les Terres de l’Ebre, és més aviat homogeni o cada poble és un món diferent?

Fa poc ens van preguntar si existia un humor ebrenc, i vam arribar a la conclusió que no. Tortosa, en general i tret d’algunes excepcions, és força conservadora. Però si vas a Amposta és diferent. Tens els pobles on es fan bous i els que no, i la sensibilitat respecte a aquest tema canvia molt. Per tant, hi ha pobles que et permeten unes coses i altres, menys. Aquí, la cultura està molt vinculada a la tradició i al folklore, i les propostes més noves o diferents sovint són bastant minoritàries, i això ho fa més difícil.

Tot ho feu al local ‘Lo Carrer de la Habana’?

Precisament, aquesta segona temporada volem fer propostes i accions fora de local, que tot i ser força cèntric, està en una zona que t’has de desplaçar. No podem posar un tòtem, un roll-up o un cartell perquè no és una zona de passeig. De fet, una de les coses que ens condiciona és portar la gent cap aquí. Per això, volem fer accions perquè la gent que ens vegi i, després, vulgui apropar-se al local. També estem treballant per fer més promoció als mitjans i donar-nos a conèixer de cara a l’inici de temporada.

Suposo que, en el món de l’humor, no és fàcil treure el cap més enllà dels grans circuits, fora de Barcelona... 

Sí, moltes vegades es parla del circuit català de comèdia, i és mentida. El circuit és de Barcelona. Als pobles, al final, és difícil que la gent et vingui a veure si no et coneix. A més, després de la pandèmia la manera de sortir ha canviat molt, la gent jove no té el poder adquisitiu per fer-ho i la gent gran potser no té tantes ganes de sortir. Estem en un punt que encara estem calibrant quin públic tenim, perquè encara no ho sabem del cert. 

El món de la comèdia és molt ampli. Quina mena d’espectacles programeu i quines propostes funcionen millor?

Les nits que han funcionat millor i que hem tingut més ganxo són les nits corals, on reunim diversos còmics. I el que més hem fet són monòlegs, perquè, bàsicament, són els contactes més propers que tenim. Però estem intentant diversificar i fer altres coses, com un pòdcast, espectacles d’improvisació, obres de teatre còmic… L’escenari d’Habana Comèdia està obert i a disposició de qualsevol espectacle o disciplina que inclogui la comèdia. 

Es pot fer humor de tot o hi ha línies vermelles que no es poden traspassar?

És un tema que hem parlat moltes vegades. Personalment, crec que es pot fer humor de qualsevol cosa, sempre que el focus de l'acudit estigui ben posat. Per exemple, tu pots fer una broma d'una violació si el focus no està posat en la víctima i no estàs aprofundint en la ferida de la víctima. Hi ha gent que diu que amb la mort no es poden fer acudits, però jo crec que un funeral, per exemple, és un tema magnífic per fer humor, si està ben col·locat, és clar. 

L’humor negre n’és un bon exemple.

És així. Si en un espectacle fan un acudit d'alguna cosa macabra, tu no tens temps de pensar si allò t'ha fet gràcia o no. Pots pensar que la broma que han fet és una barbaritat, però ja has rigut, per tant, vulguis o no, allò t'ha fet gràcia. 

T'has penedit algun cop d'un acudit?

Alguna vegada he fet algun comentari una mica desafortunat, però no en context d'actuació. M'ha passat, sobretot, en moments que estic una mica estressat per a altres temes, i el meu cap fa una connexió amb una frase o amb un comentari que quan ho dius, penses, d'acord, això no anava aquí. 

A nivell més personal, quins han estat els teus referents en el món de l’humor?

Jo vaig créixer amb dos referents per part del meu pare i del meu germà, que són Eugenio i Gila. Els acudits que escolto a casa són aquests, també ‘Martes y Trece’, per exemple. I després, quan em vaig fent més gran —ara acabo de complir quaranta anys—, el meu referent d'humor en català és l'Andreu Buenafuente. Més tard ja em vaig fixant en altres referents com ‘La Hora Chanante’ o l'Ignatius Farray, entre molts altres. 

D’uns anys ençà, han emergit noves figures de la comèdia en català.

Amb les xarxes tot s’ha anat democratitzant i ha sortit molta gent nova que em fa molt riure, com el Josep Català, l’Oye Sherman, el Manel Vidal, l’Ana López o el Joel Díaz. Amb alguns hi he tingut contacte i fins i tot he fet alguna actuació amb ells. Són referents propers que m’ajuden i em motiven a continuar. 

D’on extreus el material pels teus acudits?

El monòleg que tinc ara es diu ‘Vida i Miracles’ perquè, bàsicament, parlo de mi. Explico una mica qui soc, qui és la meva família i perquè soc com soc. O sigui que el meu humor és, sobretot, costumisme i el dia a dia, explicar la visió que tinc del món, o perquè entenc les coses com les entenc i perquè vinc d'on vinc. La veritat és que estic bastant content perquè la gent riu en els moments en què tinc pensat que ha de riure més.

Històricament, el món de l’humor ha estat bastant masculinitzat. Ho teniu en compte a l’hora de programar els vostres xous?

La voluntat sempre és que Habana Comèdia sigui un espai respectuós i obert a tothom, a tota mena de còmics i còmiques. Per tant, la intenció és que dins de la programació fixa hi hagi una mica de tot. Jo ric tant amb còmics com amb còmiques i m'és igual allò que m'estiguin explicant, mentre em faci riure.