Santi Escartin: "A Xatrac donem a conèixer la natura des d'una perspectiva positiva i optimista"

“Xatrac ja s’està apropant als vint anys de vida, qui ens ho havia de dir”, expressa el Santi Escartin, biòleg i president de l’associació. Fundada el 2008 a Lloret de Mar i amb una sòlida trajectòria a l'esquena, l’entitat ambiental va néixer amb l’objectiu principal –que es manté plenament vigent– d’apropar la ciència i el medi ambient a la societat. 

Pel camí, Xatrac s’ha fet càrrec de la gestió de la Casa del Mar de Lloret, un equipament municipal on l’associació tota mena de sortides, tallers i altres activitats, molt enfocades a l’educació ambiental per al jovent. L’objectiu és que les noves generacions es vinculin i estimin el patrimoni natural, un pas indispensable per contribuir a protegir-lo. Parlem de tot plegat amb el Santi Escartin.

Quina és la raó de ser de l’associació mediambiental Xatrac?

L’associació té un origen curiós, perquè nosaltres ens fundem des del món de la recerca. Així com altres entitats ambientals es formen des d’un desig més proteccionista d’un espai o d’un lloc concret, nosaltres érem un grup de biòlegs i ambientòlegs que tirem endavant Xatrac amb una finalitat clara: divulgar el coneixement científic i natural.

Això s’ha mantingut al llarg dels anys.

Sí, sempre ens hem centrat molt en la transmissió del coneixement científic i naturalista, en tots els àmbits i per a tots els públics i edats, i sempre amb un vessant molt marí, perquè molts de nosaltres venim de la biologia marina. I també perquè el 2012 assumim la gestió de la Casa del Mar, un equipament de l’Ajuntament de Lloret que està pensat com un centre d’interpretació ambiental de la natura del mar, com una aula de mar. 

També us heu vinculat al món de la recerca.

Sí, sempre hem col·laborat amb projectes de recerca i hem tingut un peu en aquest món. A més, a la recerca cada cop se li exigeix més divulgar el que fa; per tant, necessita que hi hagi entitats com nosaltres, que ajudin a aquesta divulgació del coneixement. 

Hi ha feina per fer en el sentit d’apropar la ciència a la ciutadania d’una manera més senzilla i entenedora?

Jo mateix treballo en el Centre d’Estudis Avançats de Blanes –que és del CSIC– i, alhora, soc president de Xatrac, o sigui que puc veure de prop aquestes dues realitats i és evident que el món de la recerca tot just s’està començant a obrir a la ciutadania. Queda molt de camí per fer la ciència més accessible, senzilla i comprensible per a la ciutadania. I més participativa, tot i que és veritat que cada cop hi ha més aplicacions de ciència ciutadana que ajuden a aquest objectiu.

Vosaltres com ho treballeu?

Intentem incidir molt en el fet que la gent pot aplicar la ciència a la seva vida quotidiana. Fa pocs dies, per exemple, fèiem un taller amb uns nanos i els explicàvem que tot és ciència i que està molt més present a les nostres vides del que pensem. Amb tot, amb relació a la ciència, encara hi ha molta notícia falsa, supersticions i desinformació.

De fet, per exemple, estan agafant molta força discursos negacionistes del canvi climàtic…

És així, i jo crec que aquests discursos s’han de combatre des de la ciència, però per això necessitem que la gent hi confiï. En canvi, existeix una idea que els científics tenim una mena de propòsits ocults, hi ha molt de ‘hater’ de la ciència. Així com s’assumeix que el món de la docència, per exemple, és molt vocacional i tot són bones intencions, amb els científics hi ha una certa reticència com si actuéssim moguts per uns suposats interessos ocults. Això encara ho hem de trencar.

Quina és la línia d’actuació de Xatrac?

Tot i que toquem aquest component de la ciència, nosaltres ens centrem molt a donar a conèixer la natura des d’una perspectiva positiva i optimista. Al final, hi ha molt missatge catastrofista sobre la natura, la humanitat i el planeta, però sovint oblidem que tenim molts valors i actius naturals envoltant els nostres municipis. 

Vosaltres us centreu molt en el mar.

És evident que a la natura l’hem castigat molt. De fet, la transformació del paisatge per part de l’home és un dels elements que més destrueix la natura, perquè trencar un hàbitat és molt greu des del punt de vista ambiental. En el cas del mar i els ecosistemes aquàtics, en canvi, és més difícil que l’home el manipuli. Sí que amb les xarxes l’anem destruint, però a menys que hi hagi una pertorbació molt forta com passa davant dels rius de les grans ciutats com Barcelona, on els rius es van convertir en autèntics abocadors, no pateixen tant aquesta transformació. Aleshores, nosaltres ajudem a destapar i a ensenyar a la gent aquest valor més ocult de la natura.

Però els ecosistemes aquàtics també pateixen una davallada important de la biodiversitat.

Sí, però no d’una manera tan forta com passa al medi terrestre. Si tu treus un bosc per posar-hi un cultiu, la destrucció és absoluta i s’elimina gairebé el 100% de la biodiversitat d’aquell bosc. Per contra, al fons marí, encara que sí que pateix els efectes de la sobrepesca d’algunes espècies, per exemple, però el paisatge submarí persisteix. 

Per entendre’ns: si ens haguéssim submergit fa cinc-cents anys al fons marí de Lloret o de qualsevol lloc de la Costa Brava, el paisatge seria molt similar al d’avui. Això és el que nosaltres volem posar en valor. Tenim un lema que diu: conèixer em fa estimar, i estimar em fa protegir. Per tant, si no coneixem una cosa, no la podem estimar; i si no l’estimem, no la volem protegir.

Una filosofia que intenteu transmetre als més menuts.

Sí, i creiem que funciona. Nosaltres tenim un casal d’estiu on els nens d’entre cinc i catorze anys venen a passar el dia. I sempre que podem els posem dins l’aigua perquè descobreixin el fons marí. Un dia vam fer un taller dedicat a les meduses i les estudiem, les observem de prop, mirem les espècies, si piquen o no, com s'alimenten, etc. Això fa que els infants, sense dir-los res, si veuen que algú treu de l’aigua una medusa i la tira a la paperera, de seguida reaccionen i els diuen que això no es pot fer. Perquè hem creat un vincle amb aquell animal i els infants han entès que és un animal més. Perseguim molt això, generar aquest impacte que et vincula fortament amb l’entorn i la natura.  

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Casal Marí (@casalmari.xatrac)

Agafar les regnes de la Casa del Mar va canviar molt l’entitat?

Va ser molt primerenc, perquè comencem a gestionar l’edifici només quatre anys després de fundar-nos, i ens va obrir noves portes. Fins a aquell moment, nosaltres visitàvem i fèiem tallers a diferents indrets, cosa que era bastant complexa perquè havíem de quedar amb una escola en una platja i tot plegat. El fet de tenir la Casa del Mar ens ha permès treballar molt amb escoles, durant gairebé tota la primavera i la tardor, èpoques en què tenim visites escolars gairebé cada dia. Venen a passar el dia i a fer diferents tallers de coneixença del mar. 

No és l’únic espai on treballeu.

També tenim la sort de tenir un bosc, que és un dels pocs indrets de la zona que encara no està edificat i on el bosc toca el mar i es fusiona la natura terrestre i la marina. També fem projectes de tota mena, d'aprenentatge i servei per a adolescents, per a instituts, camps de treball… I a l’estiu tenim el casal, fem busseig i oferim una experiència en un ambient molt familiar i amb qualitat.

Des de la vostra experiència treballant amb el jovent, es pot dir que les noves generacions estan més conscienciades pel que fa a la cura del medi ambient?

Penso que sí, perquè aquesta conscienciació ja la duen més a l’ADN, perquè ho veuen i en senten a parlar. Tot els sona molt. Ara bé, també hi veig algunes pegues. És una opinió molt personal, però des de la meva perspectiva crec que se’ls inculquen valors o idees, com tot el tema del canvi climàtic o els plàstics, per citar dos exemples, que per a ells són difícils de veure i de percebre. I, per tant, acaben sent més volàtils. 

En quin sentit?

Al final, pots estar molt sensibilitzat respecte al canvi climàtic, però encara és més important que ho estiguis pel fet que construeixin un espigó, un port o un passeig marítim al teu poble. Per això nosaltres busquem treballar problemàtiques més locals, pròpies, pròximes i visibles. Creiem que per enganxar la persona jove, necessitem realitats visibles i palpables. 

"Queda molt de camí per fer la ciència més accessible, senzilla i comprensible per a la ciutadania".

Els valors del jovent han canviat molt…

Crec que la joventut pateix una crisi de responsabilitat, de disciplina i de valors. Parlo de situacions que potser són anecdòtiques, però que et diuen molt de les persones. Si tenim un jove fent pràctiques amb nosaltres, et pots trobar que un dia no ve i ni tan sols t’avisa. Et diu que no ha vingut perquè plovia. No passa res i, insisteixo, és una anècdota, però si es produeixen sovint és un problema. Nosaltres, per exemple, estem molt obsessionats amb la seguretat. Treballem amb l’aigua i el medi marí, i la natura té uns riscos inherents. Per tant, comportaments com aquests poden comprometre la seguretat. Per això penso que manca un punt de compromís i responsabilitat entre el jovent. 

Un dels reptes de les entitats ambientals és arribar a aquelles persones no tan conscienciades. Hi estàs d’acord?

Totalment. Nosaltres no ens dediquem tant a la conscienciació en sentit estricte, tot i que també fem accions com neteges de platges o projectes d’Aprenentatge i Servei. I quan fem aquesta mena d’activitats, tenim la sensació que sempre ve la mateixa gent. En canvi, a l’altra banda de la platja hi ha grups de persones deixant la platja feta una porqueria. A aquestes persones, no només no hi arribes, sinó que el teu missatge els rebota. Per tant, sí, és un desafiament arribar-hi. 

Quina és la situació actual del patrimoni natural de la Costa Brava?

Per sort, crec que encara tenim ambients que han quedat bastant preservats o poc impactats, tant terrestres com marins. I és veritat que hi ha més consciència, però un dels grans problemes és que el model turístic que tenim dista molt del que vol dir la paraula sostenibilitat. Com a model de creixement, afavorir que en un municipi hi hagi més turistes que residents grinyola molt. 

Aquest és un dels grans mals de Lloret.

Hem de canviar la mirada respecte a això. No pot ser que les notícies presentin com a positiu que es continuïn batent rècords de turistes any rere any. Ens diuen que vivim del turisme, però després les dades diuen que Lloret té la renda per capita més baixa i una de les taxes d’atur més altes de la zona. La natura es ressent molt d'aquest model basat en l'explotació. El repte és caminar cap a una societat més sostenible, però és complex quan has bastit tota una estructura orientada a un model com aquest.

Quines són les principals dificultats a l’hora de fer la vostra tasca?

La més important té a veure amb la supervivència econòmica. Convé que tothom entengui –sembla que de vegades no és així– que no rebem cap ajuda econòmica pel simple fet d’existir. Les subvencions sempre estan vinculades a projectes, en què s’ha de competir contra altres, presentar un projecte i guanyar-lo, i moltes vegades també cal avançar els diners, cosa que per a entitats petites com la nostra és un autèntic malson. 

A banda del laberint burocràtic que implica.

Això és un gran problema i un trencaclosques en què tot està pensat perquè t’equivoquis i se’t caigui la torre que estàs construint. Per a nosaltres, la supervivència econòmica ha estat un malson que ha arribat a fer que ens plantegéssim plegar. Costa molt mantenir el projecte viu, mantenir personal, formar-ne de nou, aguantar contractes anuals de les persones que estan vinculades... Amb això no estic demanant que ens regalin res, però sí que necessitem que la gestió sigui més senzilla, perquè tot plegat desalena molt.

Quins són els pròxims reptes de Xatrac?

El primer, continuar i sobreviure. A nivell de feina, crec que anem en la bona direcció i el feedback que rebem sempre és molt positiu, tant de famílies com d’escoles. Penso que tenim una base forta i és important no perdre-la, perquè cada any hem de continuar formant nous equips. I una de les satisfaccions més grans és veure que deixes empremta en les persones, que un nen que ha estat alumne del casal després veus que es dedica a alguna cosa relacionada amb la natura. En part, aquest és el nostre granet de sorra per fer una societat millor.