Votar és fonamental i tenir una capacitat crítica que et permeti decidir el vot encara ho és més. Ara bé, a Catalunya i Espanya hi ha persones que, malgrat haver treballat, cotitzat i viscut durant anys, no hi tenen dret. Per què? La resposta és molt simple: poden tenir permís de treball i de residència, però són persones que no tenen la nacionalitat.

Obtenir la nacionalitat espanyola pot ser un tràmit farragós, llarg i complex, que pot allargar-se durant anys i, en moltes ocasions, obliga a renunciar a la nacionalitat amb la qual s’ha nascut. Això últim pot ser un problema o no, en funció de la persona i de les seves motivacions polítiques o socials.

És important remarcar que la participació política no és només votar, també ho és no voler acceptar els tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola. Per exemple, una persona amb conviccions republicanes es pot veure forçada a jurar o prometre la Constitució al Rei d’Espanya per poder exercir el seu dret a vot.

Per què malgrat haver nascut a Espanya hi ha qui no pot votar?

Haver nascut a Espanya no garanteix tenir nacionalitat o un dret tan bàsic com poder votar, malgrat s'hagi viscut al mateix territori durant anys. Això passa perquè els infants de pare i mare estrangera tindran la mateixa situació administrativa, sigui regular o irregular. És diferent si una de les persones progenitores és de nacionalitat espanyola.

L’article 13.2 de la Constitució Espanyola (CE) estableix que “només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l’ar­ticle 23, tret d’allò que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals”. Per altra banda, l’article 23.1 de la mateixa CE estableix que “els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, di­rectament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”.

Aquests dos articles són molt importants perquè implica la possibilitat de participació activa i permeten el vot a les eleccions municipals (no autonòmiques ni estatals) a aquelles persones vingudes d’altres estats amb els quals hi ha acords polítics.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de H.I.J.@.S Barcelona (@hijosbarcelona)

Mariana Isla, directora de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), explica que “al llarg d’aquestes dècades, això s’ha plasmat en el dret de sufragi actiu i passiu dels residents comunitaris (Tractat de Maastricht de 1992) i en acords amb dotze estats més pel sufragi actiu, alguns d’ells irrellevants des del punt de vista migratori: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, i Trinidad i Tobago”.

No totes les veus sonen, no tots els vots existeixen

Isla afirma que “moltes de les persones, especialment les no comunitàries, sent coneixedores de tenir aquest dret, no l'exerceixen a causa de la burocràcia que implica el registre en el cens electoral i el curt termini que sol haver-hi per a realitzar-lo”. Això és preocupant donat que pot malmetre la qualitat democràtica del país, no transmetent en les urnes la realitat que es viu durant el dia a dia per a milers de persones.

A totes aquestes dificultats, cal afegir el que denuncien organitzacions: moltes vegades és complex aconseguir cita a Estrangeria. Aquest problema que dificulta efectuar qualsevol tràmit important a moltes oficines, com la renovació del NIE, el pateixen milers de persona. Durant anys, s’ha denunciat la compra-venda de cites des de professionals de l'advocacia fins a màfies, passant per particulars, que han arribat a publicar anuncis a pàgines de segona mà oferint serveis per agilitzar els tràmits. Aquest és un dels motius pels quals hi ha persones que no poden, ni tan sols, renovar la seva documentació o demanar un permís de residència o treball.

L’Associació AMIC planteja, donant resposta a aquesta necessitat, “eliminar al màxim les traves administratives per l’exercici del vot, i en particular, suprimir o reformular el requisit d’inscripció prèvia al cens electoral per tal que aquesta no constitueixi un desincentiu al dret de sufragi”. Una altra proposta interessant pel que fa a l’obtenció de la documentació necessària, és la “reducció del temps de residència general de deu a cinc anys per a l’adquisició de la nacionalitat, i agilitzar la resolució dels expedients”.

Cal recordar que només amb un permís de residència o amb un permís de treball no es podrà votar a cap comissi. Les persones de països de l'Unió Europea poden votar a les eleccions municials i, en cas que renunciin al vot pel seu país, poden efectuar el vot a les eleccions europees.

Els drets de les persones migrants està garantit sense dret a vot?

Actualment, a Espanya, no poden votar les persones migrants a les eleccions estatals, autonòmiques si abans no han obtingut la nacionalitat. Aquest procés, que pot allargar-se molt, a la pràctica impossibilita la participació política. D’igual manera que limita la participació, limita la representació.

Mariana Isla afirma que “la restricció d'aquest dret, basat en la discriminació per origen nacional és una mostra de racisme institucional, que segrega i divideix a la població entre ciutadans de primera i segona categoria” i subratlla que “la restricció d'aquest dret fracciona i afebleix al conjunt de la societat”.