L'argument principal és la mala situació econòmica i països com Alemanya, França o el Regne Unit poden paralitzar la proposta en el Parlament Europeu. No obstant això, es mantenen arguments a favor de l’ampliació del termini de la baixa com l'intent d'augmentar la taxa d'ocupació femenina i alleugerir el declivi demogràfic.

La posició espanyola sobre la proposició europea és la d'acceptar-la si no li suposa més despesa, és a dir, si poden sumar les dues setmanes de baixa paternal a les 16 setmanes que tenen les mares treballadores.

Actualment en el nostre país, la baixa per maternitat té una durada de 16 setmanes, de les quals sis s'han de prendre després del part. Les deu setmanes restants poden ser gaudides abans o després, o poden fins i tot ser transferides al pare a més del permís de paternitat.

La forma d'entendre la baixa per maternitat difereix segons el país que analitzem. Segons l'informe “El cuidado de las personas”, publicat a la Col·lecció Estudis Socials de la Fundació La Caixa, en la majoria dels casos, tant homes com dones s'inclinen per rols familiars simètrics, en els quals uns i d'altres prefereixen que ambdós treballin fora de la llar, reparteixin les tasques domèstiques i s'impliquin, també a parts iguals, en la cura de la prole.

No obstant, la realitat indica que la major part de les tasques de la llar recau sobre les dones, així com la cura dels nens.

Llegir més