La fiscalitat de les entitats religioses (I)

30/05/2012

Autor/a:

Dolors Martínez Mendoza

Font:

La fiscalitat de les entitats religioses (I)

30/05/2012

Resum:

Les entitats religioses poden gaudir de determinats beneficis i incentius fiscals. En aquest recurs es definirà què s'entén per entitat religiosa, i s'analitzarà quins poden ser aquests beneficis pel que fa a l'IVA i a l'Impost de Societats. En un segon recurs, analitzarem els impostos locals i el possible caràcter deduïble de les donacions rebudes.

ÍNDEX

Quines entitats tenen la consideració d'entitat religiosa?

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Primera part

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Segona part

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Tercera part

Quines entitats tenen la consideració d'entitat religiosa?

Són entitats religioses aquelles que tenen entre les seves finalitats socials un component religiós, dins dels límits establerts a l'article 3 de la Llei Orgànica 7/1980, de Llibertat Religiosa.

Aquestes entitats s'han d'inscriure al Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (RER). Les entitats que poden fer-ho són:

Esglésies, Confessions i Comunitats Religioses.
Ordres, Congregacions i Instituts Religiosos.
Entitats associatives religioses constituïdes com a tals en l'Ordenament de les Esglésies i les Confessions.
Les seves respectives Federacions.
Fundacions Canòniques.

Existeixen diferents tractats de l'Estat Espanyol amb les confessions que han assolit un notori arrelament a la societat, que regulen les condicions especials per al tractament de la seva fiscalitat.

Aquestes confessions, actualment, són:

Església Catòlica (Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics del 3 de gener de 1979).
Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (Llei 24/1992).
Federació de Comunitats Israelites d'Espanya (Llei 25/1992).
Comissió Islàmica d'Espanya (Llei 26/1992).

En el cas de l'Església Catòlica, el tractat amb el Vaticà estableix dues categories d'entitat que tindran diferent tractament fiscal:

La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, Ordres i Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases.

Associacions i Entitats religioses no incloses al punt anterior i que es dediquin a activitats religioses, benèfico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social.

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

El funcionament de l'IVA a les entitats religioses és similar al de la resta d'entitats.

Seran subjectes passius d'IVA les entitats religioses que efectuïn lliuraments de béns i/o prestacions de serveis: les exempcions aplicables són les mateixes que en una entitat.

Hi ha, però, una exempció d'IVA (la de l'article 20.1.11 de la Llei de l'IVA) que només és d'aplicació a entitats religioses. Es tracta de les cessions de personal realitzades en compliment de les finalitats socials per al desenvolupament de les següents activitats:

Hospitalització, assistència sanitària i altres activitats directament relacionades.
Activitats d'assistència social de les relacionades a l'article 20.1.8 de la Llei de l'IVA.
Activitats d'educació, ensenyaments, formació i reciclatge professional.

Pel que fa a compres, estaran subjectes a IVA amb normalitat: estaran exemptes si qui emet la factura o el tipus de servei adquirit gaudeix d'alguna exempció.

Fins l'1 de gener de 2007, hi havia casos excepcionals en què gaudien d'una no-subjecció determinades adquisicions o importacions de béns immobles i d'altres objectes destinats al culte per part de les entitats recollides al punt IV de l'Acord amb la Santa Seu.

No obstant, això va ser derogat a conseqüència d'un expedient infractor iniciat per la Comissió Europea en relació amb el tractament de determinades operacions amb l'Església Catòlica. Per tant, les adquisicions posteriors a aquella data estan gravades amb IVA.

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Primera part

En el cas de l'Impost de societats, les entitats religioses de les confessions que mantenen acords amb l'Estat espanyol, tenen la consideració d'assimilades a les fundacions i a d'altres entitats no lucratives beneficiàries de mecenatge.

És per aquest motiu que poden optar al règim fiscal de la Llei 49/2002, en les mateixes condicions que fundacions i associacions declarades d'utilitat pública. Per exercir l'opció, caldrà que l'entitat compleixi amb els requisits establerts, que són:

Perseguir finalitats d'interès general.
Destinar a la realització d'aquestes finalitats almenys un 70% del resultat de les explotacions econòmiques de l'entitat, i la resta, destinar-lo a incrementar la dotació patrimonial.
Que la xifra neta de negocis de les explotacions econòmiques no exemptes que puguin realitzar no superi el 40% dels ingressos totals de l'entitat.
Que els òrgans rectors siguin gratuïts.
Que, en cas de dissolució, el patrimoni resultant es destini en la seva totalitat a alguna o a algunes entitats també beneficiàries de mecenatge.
Que estiguin inscrites en el registre corresponent (en aquest cas, el RER).
Que compleixin les obligacions comptables previstes en el Codi de Comerç.
Que compleixin l'obligació de rendir comptes.
Que compleixin l'obligació d'elaborar anualment una memòria econòmica detallada que hauran de presentar a l'Agència Tributària.

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Segona part

Les entitats religioses que optin pel règim fiscal de la Llei 49/2002 estaran exemptes de tributar per impost de societats en tots els ingressos que obtinguin i que tinguin la naturalesa que es detalla en els articles 6 i 7 de la Llei 49/2002, fins i tot quan procedeixin d'arrendaments d'immobles o quan tinguin la consideració d'activitat econòmica, com els mencionats a l'article 7 si aquests estan relacionats amb la seva finalitat social.

En el cas de les entitats regulades per l'article IV de l'acord amb la Santa Seu, no s'haurà d'exercir l'opció pel règim expressament sinó que serà d'aplicació directa.

En el cas de les entitats regulades per l'article V de l'acord amb la Santa Seu i per les de la resta de religions amb acords vigents, caldrà exercir l'opció expressament per poder gaudir dels beneficis fiscals d'aquest règim.

L'opció, en aquest cas, s'ha d'efectuar mitjançant la presentació d'un model 036 de Declaració Censal, que tindrà efectes des de la data d'inici de l'exercici en el qual s'efectuï la presentació, i romandrà vigent fins que s'efectuï la renúncia voluntària, o bé es deixin de complir els requisits esmentats anteriorment.

Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Tercera part

El règim fiscal de la Llei 49/2002 també eximeix de l'obligació d'efectuar retenció a les entitats als pagadors que satisfacin rendes normalment sotmeses a retenció, com ara els ingressos provinents de lloguers o d'interessos d'inversions financeres.

Per tal que els pagadors de l'entitat restin exonerats d'aquesta obligació, cal que l'entitat aporti un certificat de no-retenció que haurà d'emetre l'Agència Tributària a petició de l'entitat. El certificat serà diferent en funció de si l'entitat està compresa a l'article IV de l'acord amb la Santa Seu, si ho està en l'article V, o si pertany a una de les altres religions amb conveni.

En el primer cas, el certificat haurà de ser sol·licitat a l'Agència Tributària mitjançant un escrit acompanyat de documentació per acreditar la personalitat i naturalesa de l'entitat, i que habitualment serà una certificació de la seva inscripció emesa pel RER, o bé una còpia compulsada davant notari de l'original del certificat d'inscripció registral. Aquest certificat tindrà vigència indefinida.

En el segon, el certificat s'haurà de sol·licitar mitjançant la presentació a l'Agència Tributària d'un model 01 de sol·licitud de certificat. L'Agència Triburària emetrà un certificat on consti que l'entitat ha exercit l'opció pel règim fiscal i que no hi ha renunciat, que tindrà vigència per un únic període impositiu, per la qual cosa caldrà tornar-ho a demanar i lliurar-lo al pagador anualment.

Etiquetes:

IVA, obligacions fiscals, Impost de Societats, entitats religioses, Agència Tributària, fiscalitat