Guillem Llorens: “L’economia social ja transforma; ara toca reconèixer-la com un pilar del país”

L’economia no són només números i balanços, també és parlar de vides, de comunitat i de futur. Això és el que reivindica la campanya 'L’Economia que Emociona', impulsada per l'Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), que coincideix amb un moment històric per a l’economia social i solidària a Catalunya.

La iniciativa vol mostrar la diversitat d’un ecosistema que ja transforma la realitat i que ara necessita ser reconegut i protegit. Des de Xarxanet, hem parlat amb el president de l'AESCAT, Guillem Llorens, per descobrir per què l’economia social emociona i quins reptes té per consolidar-se com a motor de canvi a casa nostra.

Què és la campanya ‘L’Economia que Emociona’?

'L'Economia que Emociona' és una campanya que vol situar l’economia social i solidària en el lloc que li correspon en un moment polític i institucional absolutament decisiu. La campanya s’ha llençat fent-la coincidir amb l’inici de les ponències de la Llei de l’Economia Social i Solidària, un procés que obre una finestra d’oportunitat que no es dona sovint. Som davant d’un debat que pot definir el marc jurídic, institucional i estratègic de l’ESS per a les properes dècades. 

Quin és l'objectiu principal d'aquesta iniciativa?

Doncs, bàsicament, volem arribar a aquest debat amb un relat compartit i amb una ciutadania que entengui què representa realment aquest model. La campanya vol reforçar aquesta base social, validadora i exigent, perquè la futura llei neixi amb consens, amb ambició i amb suport ampli. L’ESS ja existeix, ja funciona i ja transforma; ara toca protegir-la, garantir-ne la continuïtat i reconèixer-la com un pilar del país. Aquesta és la raó de fons de la campanya i el motiu pel qual s’ha llençat just ara.

Per què heu escollit posar l’èmfasi en les emocions per parlar d’economia?

Perquè l’ESS demostra cada dia que l’economia no és només una qüestió de balanç de comptes, sinó una eina per dignificar vides i construir comunitat. L’eix emocional ens permet explicar aquesta dimensió humana i col·lectiva que sovint queda invisibilitzada quan es parla d’economia en termes estrictament tècnics. L’ESS emociona perquè crea llocs de treball dignes, genera oportunitats reals, sosté projectes de vida i dona resposta allà on el mercat i l’administració no arriben. Emociona perquè parla de vincles, de cures, de responsabilitat compartida i de futur. I és des d’aquesta emoció —que neix d’experiències reals— que volem interpel·lar la ciutadania.

Quins sectors o projectes concrets de l’economia social i solidària es volen destacar amb aquesta campanya?

No hem volgut centrar-nos en sectors o projectes específics. Precisament l’objectiu és mostrar la pluralitat i la transversalitat de l’ESS: cooperatives de treball, mutualitats, associacions comunitàries, fundacions, empreses d’inserció, centres especials de treball, iniciatives d’habitatge, projectes culturals, agraris, industrials o d’innovació social. La campanya posa en valor la diversitat d’un ecosistema ampli que opera en pràcticament tots els àmbits de l’activitat econòmica i que, malgrat aquesta diversitat, comparteix una mateixa manera d’entendre l’economia.

Com es difon la campanya i quins formats utilitzeu per arribar a la ciutadania?

La campanya s’articula principalment a través del manifest i de les eines digitals. Utilitzem els canals de comunicació de l’AESCAT i de totes les entitats impulsores, que tenen presència arreu del territori i ens permeten arribar a públics molt diversos. Alhora, hem habilitat un espai de descàrrega de materials perquè qualsevol persona o entitat pugui sumar-se a la difusió i amplificar el missatge. L’objectiu és que la campanya sigui realment compartida, que circuli més enllà de les nostres estructures i que ajudi a consolidar una narrativa col·lectiva que reforci l’ESS com a model de país.

Quins reptes de futur identifiqueu per consolidar l’economia social i solidària com a model que emociona i transforma?

El repte més immediat és aprofitar el moment històric de la futura Llei de l’ESS. Necessitem una llei que reflecteixi el consens polític i social que ja existeix, que doni estabilitat institucional i que reconegui, protegeixi i impulsi aquest model econòmic. A partir d’aquí, caldrà reforçar el finançament, garantir polítiques públiques estructurals, ampliar la presència de l’ESS en sectors emergents i continuar explicant, amb rigor i proximitat, el seu impacte real. Consolidar l’ESS vol dir situar la vida, la dignitat i les cures al centre de l’economia i assegurar que aquest enfocament sigui un pilar del futur del país.