Marta Ribera: “La comunicació social pot ser una eina per mirar la realitat amb més calma i aprofundir-hi”

Crisàlide Comunicació és una cooperativa formada per tres professionals de la comunicació, el periodisme i l’audiovisual que comparteixen inquietuds vinculades a la justícia social i mediambiental. Neix a finals del 2020 amb la voluntat d’oferir eines creatives i comunicatives que ajudin a reflexionar sobre problemàtiques que afecten la societat.

El projecte combina audiovisual, disseny gràfic, periodisme i fotografia amb l’objectiu de posar en valor històries, veus i realitats que sovint queden invisibilitzades. L'entrevista la responen Marta Ribera Graells, presidenta i sòcia de la cooperativa, i Paula Solís Gilabert, secretaria i sòcia de la cooperativa.

Qui és Crisàlide Comunicació i com neix el vostre projecte?

Crisàlide Comunicació és una cooperativa que neix de la unió de tres dones sensibilitzades en temàtiques de justícia social i mediambiental, del món de la comunicació, el periodisme i l’audiovisual.

Som tres sòcies que ens vam unir a finals del 2020 per poder oferir les nostres eines creatives i comunicatives amb una mirada social. Fem audiovisual, disseny gràfic, periodisme i fotografia amb la voluntat de fer reflexionar la gent sobre problemàtiques que afecten gran part de la societat.

Quin paper creieu que ha de tenir la comunicació en la defensa i visibilització de les causes socials?

Pensem que la comunicació hauria de servir per generar preguntes, impulsar les ments crítiques i reflexives, i emocionar. En aquest món ple de soroll i informació ràpida i constant, és fàcil saturar i paralitzar-se. 

Creiem que la comunicació social pot ser una eina per posar el fre i mirar la realitat amb més calma i profunditat. Pot convidar a actuar des de la proactivitat, i no des de la por o la incertesa. Cal conèixer bé les causes socials per entendre-les, i és important no caure en la desinformació i la paràlisi. Per això, necessitem temps, atenció i escolta.

Treballeu molt amb entitats i projectes socials. Quines necessitats comunicatives identifiqueu com a prioritàries en el sector?

Les necessitats comunicatives que hem detectat més freqüents són la creació de contingut, en especial l’audiovisual. Les entitats volen compartir les seves històries i la tasca que fan a xarxes socials, o bé, en jornades comunitàries de sensibilització. 

Molts projectes socials són petits i tenen poc personal, així que també hem vist la necessitat de formar-se en tasques de comunicació per després dur-les a terme dins la seva entitat o projecte.

Podríeu compartir algun exemple de campanya o projecte que hagi generat un impacte especial?

'Ecos de la terra' és un documental sobre defensores ecofeministes contra l’extractivisme que hem treballat juntament amb l’ong CooperAcció. És un documental que està passant per moltes pantalles i festivals a nivell internacional, i que parla de l’impacte que té el model de consum frenètic actual en els territoris dels quals s’extreuen les matèries primeres, com el combustible, l’aigua o els minerals. 

El documental mostra a través de les veus de cinc dones, la tasca de resistència que es fa en aquestes zones, que sovint estan situades al Sud Global i que són destrossades per abastir les necessitats del Nord Global.

Com treballeu perquè les campanyes siguin ètiques, respectuoses i centrades en les persones?

Tenim en compte la diversitat i la igualtat, intentem sentir totes les veus i opinions per a després nosaltres poder prendre decisions més respectuoses i realistes. Nosaltres posem les eines, com les càmeres i els micròfons, però les persones protagonistes són les que posen les veus i ningú millor que elles ens explicaran què està passant o quines respostes hi ha a les problemàtiques que afronten.

Quins elements fan que una campanya social sigui realment efectiva?

"A vegades, no cal un discurs o un relat difícil per fer entendre una lluita social."

Des de sectors socials a vegades donem per fet que tothom ha tingut el temps i l’espai per reflexionar sobre problemàtiques complexes, i a vegades no és així. Cal que les campanyes tinguin missatges entenedors, que siguin clars i directes, amb vocabulari que tothom o la majoria de les persones pugui comprendre i sobretot, que connecti amb alguna emoció. 

A vegades, no cal un discurs o un relat difícil per fer entendre una lluita social. Una imatge o una sensació pot fer arribar el missatge molt més lluny.

Com es pot comunicar una causa social sense recórrer al sensacionalisme o a la sobreexposició emocional?

Per nosaltres, creiem que és útil i important combinar les veus de les protagonistes amb dades. És important escoltar les persones que afronten problemes com la crisi de l’habitatge, la lluita contra les violències o altres causes socials. 

Els seus testimonis són vitals per entendre què està passant, però també és crucial combinar-los amb informació contrastada, veus expertes i altres elements que poden ajudar el públic a entendre que allò que expliquem no és un cas puntual, sinó un problema sistèmic que cal solucionar. Intentem evitar el relat d’odi i pessimista, i mostrar les possibles respostes positives a problemes col·lectius.

Cap a on creieu que evoluciona la comunicació social els pròxims anys?

La resposta és complicada. Creiem que hi haurà qui es plantegi la comunicació com una eina ètica que ajudi a visibilitzar canvis socials positius, que respecti el dret de la població a la informació veraç i que aposti per generar societats més justes i segures. I qui, en canvi, aprofiti per fer més fort el sistema de desinformació, consumista i capitalista en el qual vivim, que és profitós per alguns col·lectius. 

Per la nostra part, continuarem amb fent-nos preguntes i indagant quina pot ser la millor manera de connectar amb la gent, i apostarem per generar contingut per poder compartir en espais, generar debats i fer comunitat.