Eloi Fonoll: “Els Pastorets és com un conte meravellós que mai no passa de moda”

Els Pastorets de Calaf celebren enguany cent anys d’història, passió i compromís col·lectiu. Una tradició que va molt més enllà del teatre i que s’ha convertit en un autèntic patrimoni viu del poble de Calaf i de l’Alta Segarra. Des del 1925, aquesta adaptació d’'Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús', de Josep Maria Folch i Torres, ha omplert l’escenari any rere any i ha estat una experiència compartida per generacions senceres de calafins i calafines.

Parlem amb l’Eloi Fonoll, director d’aquest projecte centenari per mirar enrere, entendre el present i imaginar el futur d’aquesta tradició que continua vibrant amb força. 

Per a qui no conegui els Pastorets de Calaf, què són i quin paper tenen dins la vida cultural del poble?

A Catalunya es representen més de 200 Pastorets, i dins d’aquest gran ventall hi ha propostes molt diverses. Hi ha Pastorets molt senzills, que es fan com a festa de Nadal o com a activitat escolar, i d’altres que tenen una estructura teatral més complexa. D’aquests més de 200, potser n’hi ha entre cinc i vuit que tenen una posada en escena molt treballada, amb una identitat clara i una trajectòria consolidada.

I després hi ha els Pastorets de Calaf. Són especials perquè tot el poble s’hi implica. En una gran ciutat això és molt difícil d’aconseguir, però en un poble com Calaf es podria dir que el 90% de les famílies han tingut algú damunt l’escenari o implicat en l’organització en algun moment. Això fa que els Pastorets no siguin només un espectacle, sinó una part essencial de la vida cultural i social del poble.

Per què creieu que una tradició com els Pastorets continua connectant amb públics tan diversos en ple segle XXI?

Jo crec que és perquè funcionen com una història que t’expliquen quan ets petit o petita i que, quan ets gran, acabes explicant a les teves criatures. És com un conte meravellós que mai no passa de moda. A més, hi ha gags i bromes que ja coneixes perfectament, però quan arriba el moment l’any següent, tornes a riure com si fos la primera vegada.

Aquesta combinació de memòria, tradició i emoció crea un vincle molt fort. Té un encant especial, una màgia que fa que perduri al llarg dels anys, sobretot per a les persones que vivim a Calaf i que ens sentim molt identificades amb els Pastorets de Folch i Torres.

Com ha evolucionat el projecte al llarg d’aquests cent anys?

En cent anys han canviat moltíssimes coses. Als inicis, per exemple, les dones no podien sortir a escena i el paper de la Verge Maria el feia un home. Durant la Guerra Civil, els Pastorets no es van poder representar durant dos anys i, posteriorment, fer teatre en català no estava ben vist.

Amb el pas del temps, el projecte ha anat creixent. Al principi era una activitat vinculada a l’escola i al final de curs, amb una estructura molt senzilla. Es representava al Centre Vell, a la plaça de les Heres, fins que va quedar petit. Fa cinquanta anys es va construir el Casal de Calaf expressament per fer els Pastorets, un fet gairebé únic: un teatre aixecat perquè s’hi representin els Pastorets. A partir d’aquí, el Casal s’ha convertit en un motor cultural on s’hi fan moltes altres activitats teatrals.

Com s’ha transmès aquesta tradició entre generacions?

Sobretot a través de les famílies. Hi ha avis, pares, fills i nets que han passat pels Pastorets. Aquesta continuïtat generacional és clau. També hi juguen un paper important les colles: si una persona s’hi apunta, sovint al cap de poc ho fa tota la colla. Això encara passa avui. I quan pleguen, moltes vegades ho fan tots alhora. Aquesta combinació de família, amistat i tradició fa que els Pastorets es mantinguin vius i que sempre hi hagi relleu.

Com s’aconsegueix innovar sense trencar amb una tradició tan arrelada?

La premissa número u és clara: no tocar el text de Folch i Torres. Aquest és el pilar fonamental. Si després de més de cent anys encara es representen aquests Pastorets, és perquè el text funciona.

A partir d’aquí, podem innovar en tot el que l’envolta: vestuari, maquillatge, música, llum, so i posada en escena. Tenim més de setanta pistes musicals i molts petits detalls que ajuden a crear un espectacle immersiu. La idea és que el públic, assegut a la butaca, entri dins dels Pastorets i se’n senti part en tot moment.

Quin paper han tingut els Pastorets en moments socials i històrics complexos?

Després de la Guerra Civil, es van continuar fent, tot i que no era una activitat gaire ben vista. No calia amagar-se, però tampoc fer-ne gaire publicitat. Amb la construcció del Casal, fa cinquanta anys, i amb la sortida progressiva del franquisme, els Pastorets van viure una etapa d’expansió que arriba fins avui, amb el nombre més alt de participants de la seva història.

Quins valors transmeten els Pastorets de Calaf?

Transmeten cultura, teatre i comunitat. Les persones joves aprenen a perdre la vergonya, a parlar en públic, a treballar en equip i a assumir responsabilitats. També es creen amistats molt fortes, perquè assajar cada setmana i compartir escenari uneix molt.

Intentem fer un espectacle immersiu, amb interacció amb el públic, sorpreses de llum, fum i foc. Tot això fa que la infants i joves en vulguin més i que les persones adultes gaudeixin d’un espectacle de qualitat.

Tracten també problemàtiques socials actuals?

Sí, especialment a través dels cuplets, unes corrandes on es fa referència a temes d’actualitat: conflictes internacionals, qüestions socials o moments polítics concrets. És un instant en què es trenca la ficció, es torna a la realitat i es convida el públic a reflexionar.

Quin missatge us agradaria que el públic s’endugués després de veure els Pastorets de Calaf?

Que surtin amb la sensació d’haver viscut un espectacle potent, emocionant i molt viu. I, si pot ser, amb el convenciment que els Pastorets de Calaf són dels més trencadors i espectaculars de Catalunya.

Quins reptes tenen els Pastorets de Calaf de cara al futur?

En els darrers cinc anys hem passat de 70 a 170 participants, amb una seixantena d’infants menors de tretze anys. El futur són aquests infants, que han crescut vivint els Pastorets intensament i que d’aquí a deu anys en seran els protagonistes. Les instal·lacions són magnífiques i l’energia que hi ha a l’escenari fa pensar que el projecte té molta corda.

Com us agradaria que evolucionessin d’aquí a 10 o 20 anys?

Recuperant els Pastorets infantils per continuar sembrant futur i apostant per la digitalització de l’escenografia: pantalles LED, projeccions, arbres amb vida pròpia, hologrames i elements de màgia que sorprenguin el públic. Sempre innovant, però sense perdre mai l’essència.

Què fa que el públic torni any rere any?

La interacció amb la sala, l’espectacularitat i la renovació constant. Tot i que el text és el mateix, cada any hi ha canvis: coreografies, balls, maquillatges, llum, so i nous efectes. Això fa que mai no vegis exactament el mateix espectacle dues vegades.