Trenta-sis edicions, més de seixanta activitats per festival i al voltant de deu mil assistents cada any. No són les dades d'un d'aquests festivals que semblen treure els seus cartells d'una màquina futurista de clonar. Són els números del Festival de Folk Internacional Tradicionàrius, un referent cultural a Catalunya des del seu inici en 1988. Al llarg de més de tres dècades, aquest esdeveniment s'ha fet imprescindible en el calendari del folk en directe, i s'ha convertit en un far per al gènere, conservant tradicions i obrint camins cap a la innovació.

El festival celebrarà la seva 37a edició entre el 12 de gener i el 22 de març de 2024, en el barri barceloní de Gràcia, com és habitual. I ho farà, a més, celebrant els trenta anys del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT). Més enllà de la gestió de l'Artesà en 1993, "el CAT ha esdevingut un espai de referència de la música d'arrel, no només als Països Catalans, sinó a l'Estat i a Europa". La veu autoritzada que fa balanç de les tres dècades del CAT és Esteve León, vicepresident del Centre Artesà Tradicionàrius.

"La missió del festival és el suport i la divulgació de la música d'arrel, treballar per a la seva conservació, però també per a la seva renovació". Carol Duran, directora artística del festival, deixa molt clar quins han estat els pilars del projecte durant els últims gairebé quaranta anys: "fer d'altaveu de les propostes de música d'arrel més destacades de l'any dels Països Catalans i també d'altres indrets de la península Ibèrica, d'Europa fonamentalment, i vetllar per la seva divulgació i difusió per tots els mitjans possibles".

Per a la seva pròxima edició, el festival ja ha confirmat la presència de figures internacionals com Värttinä —el grup emblemàtic de l'escena folk finlandesa— i l'artista kurd Ali Doğan, que comparteixen cartell amb projectes com el de Tarta Relena, Los Sara Fontán y Cocanha —que representaran '4132314', un treball que ja es va poder veure en el Grec 2023—. "Seleccionem les propostes amb una mirada àmplia cap al sector de l'arrel, propostes més fidels a la tradició i altres amb una mirada més contemporània", explica Durán, que recalca la importància de restar fidels "a l'esperit de mantenir la tradició, però també deixar-la viure, barrejar-se i créixer amb el seu entorn".

El Tradicionàrius: d'un cicle a un festival de deu mil assistents

El que en un principi, l'any 1988, es va plantejar com un cicle de música tradicional dins la programació del Centre Cívic L'Artesà de Gràcia, s'ha convertit en una història de compromís amb la cultura que s'ha perpetuat en el temps. "Cap a 1990 ja parlem de festival i aquesta situació es consolida quan, l'any 1993, l'Associació TRAM —que és l'entitat organitzadora— accedeix a la gestió de l'equipament que, a partir d'aquell moment, coneixem com a Centre Artesà Tradicionàrius", explica Esteve León.

Amb el pas dels anys, el festival ha sabut mantenir-se en una forquilla de deu mil i dotze mil persones de públic —"tot i que en els darrers anys valorem que estem tenint força 'sold outs' i concerts molt multitudinaris que ens enorgulleixen molt", explica Durán—, portant la música d'arrel a l'Auditori de Barcelona o al Palau de la Música amb concerts com els de Rodrigo Cuevas o Tanxugueiras. "El festival sempre ha estat molt atent a tot allò que passa al seu voltant, i en cada etapa ha sabut integrar propostes artístiques d'èxit per fer un bon tàndem", explica Durán, que posa d'exemple els casos dels concerts amb artistes pop-rock amb altres de tradicional com Gossos i Les Violines, o Sopa de Cabra.

La importància de fer comunitat per sobreviure

Al llarg de la seva història, el Tradicionàrius ha tingut una relació molt estreta amb l'entorn social i cultural: la participació de la comunitat ha estat clau en el festival. "Hi ha molts espais que són participatius i que busquen la complicitat amb el públic i la seva implicació", reconeix la directora artística del projecte, que posa l'exemple del bar del CAT, que "ha esdevingut un punt de trobada pel sector". "Les activitats que duem a terme al bar —sobretot 'Les Vespres del Dimecres' que coordina Marcel Casellas— tenen aquest esperit participatiu perquè tothom pugui afegir lliurement el seu gra de sorra", conclou.

La unió entre el festival i el públic, però també el vincle que es genera amb la parròquia del folk, redunda directament en l'estat actual de l'escena. I per a això és fonamental que el Centre actuï "d'impulsor i nexe d'unió del sector". "Tots treballem braç a braç per promocionar i divulgar la nostra música tradicional, i perquè transcendeixi públics i àmbits: hem impulsat iniciatives per tot el territori que després han acabat enfortint-se i independitzant-se", reconeix Carol Durán.

I això es nota. "Ara mateix el folk català està en un moment força dolç", assegura la directora artística. Durán explica que hi ha músics —que han sortit d'escoles superiors de música— molt ben preparats que estan treballant amb la música tradicional, però també n'hi ha que provenen d'altres àmbits i s'han acostat a l'arrel. "Això és molt bona notícia perquè, com em va dir una professora de la Sibelius Academy de Finlàndia: que músics d'altres àmbits vulguin tocar amb tradicionals és senyal de bon nivell i bona salut de la música tradicional".

Molta feina feta, però també molta per fer

"Sempre hem sabut que el que ens proposaven no era senzill ni ràpid", confessa Esteve León. Orgullós —al costat de "l'associació i les amigues de la música i la cultura tradicional"— d'haver fet viable "una idea que podria considerar-se gairebé impossible". El vicepresident del Centre Artesà Tradicionàrius afegeix un èxit més al fruit del treball: "arribar a una situació en què —creiem— les institucions públiques consideren el CAT una peça estructural del suport a la música tradicional catalana".

Però no està tot fet ja. "S'ha aconseguit una gran part, però ens queda encara molta feina per fer". Carol Durán especifica que queden passos per enfortir el circuit de les propostes d'arrel i normalitzar la presència de la música als mitjans de comunicació. Un altre pas és el que es refereix a l'obertura internacional: "per enriquir-nos mútuament d'altres cultures, per buscar espais aliats que treballen igual que nosaltres en el seu territori i per conèixer artistes que segur que tenen molts dels dubtes que nosaltres també tenim".

Una altra de les tasques a desenvolupar en un pla més intern és la d'assegurar la perpetuació del festival i la del Centre Artesà Tradicionàrius. "Ara mateix, l'objectiu de les persones fundadores és propiciar el seu relleu per garantir la continuïtat, el creixement i la millora", rebla Esteve León, que deixa clar en quin punt es troba aquesta tasca: "fa un parell d'anys que ja hi estem posats".