Adrià Ortiz: “Treballem per apropar la cultura popular arreu, amb especial atenció a les noves generacions”
Comparteix
L’Associació Ara i Sempre va néixer amb el propòsit de fer arribar la cultura popular a la mainada i al jovent a través de diverses danses nostrades. Ara, ha publicat una exposició virtual per fer-ne més difusió i que les conegui tota la ciutadania.
La cultura popular catalana destaca per la seva riquesa i abastar àmbits molt diferents: correfocs, gegants, castellers, trabucaires, sardanes, balls… Però, moltes vegades, tot aquest patrimoni cultural no acaba d’arribar a la ciutadania i aquesta desconeixença pot amenaçar la seva continuïtat. És per això que arreu del territori sorgeixen iniciatives l’objectiu de les quals és mantenir-lo i que passi de generació en generació.
Una d’aquestes propostes és la que ha engegat l’Associació Ara i Sempre. Es tracta d’una exposició virtual que recull en un mapa les colles de balls de Panderos i Panderetes, de Pastorets i de Bastons que hi ha a Catalunya. El projecte es troba en una primera fase amb la voluntat de continuar creixent i afegir encara més colles. En parlem amb l’Adrià Ortiz, president de l’associació, que també ens destaca la importància de fer arribar la cultura popular a les escoles i instituts.
L’origen d’aquest projecte en línia són les diverses exposicions presencials que heu organitzat l’últim any. Com van sorgir i amb quin objectiu?
Tot plegat surt perquè l’entitat organitza les trobades nacionals de Ball de Panderos i Panderetes, i de Ball de Pastorets de Catalunya. Com que no és típic que hi hagi trobades o esdeveniments nacionals d’aquestes dues danses vam aprofitar per recollir dades de totes les colles per fer una radiografia de l’estat actual d’aquests balls. Amb la 50a Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya es va fer exactament el mateix. Tota la informació serveix per fer estudis, publicacions i exposicions sobre aquestes danses que es puguin compartir arreu del territori amb una mirada pedagògica per a centres educatius.
El resultat són uns roll-ups amb l’explicació, la presentació i l’anàlisi bàsica de cadascuna de les colles i amb il·lustracions fetes per la Nadine Cardero, companya de l’entitat. Cada colla s’emporta el seu i, a la pràctica, sense voler-ho o volent-ho, és una exposició que a la vegada és itinerant. A més, n’hi ha uns que parlen de forma general d’algunes dades bàsiques: on trobem els balls de Panderos i de Pastorets a Catalunya, quin és el perfil de dansaires i franges d’edat.
Quins són els resultats?
En el ball de Panderos i el ball de Pastorets a Catalunya, més del 90% són homes i dones, i només hi ha una o dues colles que tenen persones no binàries.
Per altra banda, la mitjana d’edat en els balls de Pastorets, per exemple, està per sota dels 30 anys, en una franja d’edat que va d’adolescents a joves en etapa universitària.
I ara, s’ha publicat l’exposició virtual. Què hi podrà trobar la gent que entri a consultar-la?
Estan publicades totes les dades bàsiques d’aquestes colles: nom, situació geogràfica, any de creació (o recuperació en cas que s’hagi recuperat), quins instruments les acompanyen, quins balls fan i quins són els més característics i, sobretot, per què ballen. Això és un fet que moltes vegades ens preguntem, però no sabem respondre. D’aquesta manera, podem veure que hi ha colles que ballen pel seu Corpus, pel seu sant, patrona o patró, i d’altres que ho fan per passar-s’ho bé.
També es pot consultar el període d’assajos i actuacions (per si hi ha gent que es vol apuntar, que sàpiga si els és factible o no), la il·lustració de cada entitat i el vestuari.
Quantes colles hi havia a l’exposició presencial i quantes n’hi ha a la virtual?
A la presencial n’hi havia unes trenta entre Pastorets i Panderos, i unes quaranta del Ball de Bastons. A la virtual, publicades o que estan a punt de publicar-se perquè els hi falta alguna dada o la il·lustració, estan vora les cent (i continuen creixent).
De fet, hem enviat un correu formal a totes les colles de Panderos, Panderetes, Pastorets i Bastons, independentment de si van venir o no a la trobada, per presentar de nou aquesta exposició ara ja en línia, explicant-los de què va i convidant-les a inscriure’s o a modificar en cas que vegin que hi ha alguna cosa que està malament o que ha canviat.
Quina ha estat la resposta de les colles davant d’aquest projecte?
A mitjan octubre, quan ho vam publicar a Instagram i al web, ens va agradar moltíssim perquè el primer i segon dia vam rebre tot de missatges d’entitats que no sabien que existia aquest projecte (perquè potser no van participar en la trobada nacional o potser no van rebre el correu) dient-nos que voldrien ser-hi. Aleshores, els vam enviar l’enllaç i vam crear la fitxa des de zero.
També alguna colla ens va demanar si podiem actualitzar-ho i, automàticament, nosaltres actualitzem la dada i, si cal, el vestuari i la il·lustració.
En quin punt del procés us trobeu?
És una exposició viva i ara estem en una primera fase. Amb tota la informació que tenim ja treballem amb la segona que és ampliar les fitxes de cadascuna de les colles amb altres apartats que creiem que són interessants i, al llarg del 2026, anirem publicant materials pedagògics per utilitzar, per exemple, en una mostra d’entitats per presentar una colla, poder fer dibuixos, aprendre vocabulari, fer jocs, etcètera. Així mateix, farem unitats didàctiques per treballar en centres educatius, tant per a primària com per a secundària.
El material que creeu el cediu a les entitats?
Aquesta feina de confecció la publiquem a l’exposició virtual i a la pàgina web d’Ara i Sempre, i allà les entitats poden agafar i descarregar el que necessitin. Hi ha colles que sabem que han agafat, per exemple, la il·lustració o l’han demanat sense els colors perquè així poden pintar amb la canalla més petita els colors del seu vestuari.
La idea és que tot aquest material el compartim i és per a tothom, amb la mirada posada en què quan estigui acabat, els centres educatius el tinguin per treballar la cultura popular a les aules d’una forma més teòrica i pugui donar base a fer un taller o a fer quelcom més pràctic amb les entitats de l’entorn.
Teniu pensat afegir colles d’altres àmbits al mapa virtual?
Sí. De fet, el següent que tenim previst és el Ball de Gitanes perquè intentarem fer una trobada nacional el 2026 i seguirem la mateixa línia: roll-ups i exposició. Paral·lelament, anirem veient fins a on podem assolir -perquè tot això és voluntari- per anar obrint les altres branques. Primer, ens centrem en les danses, però amb la intenció -sobretot si hi ha gent que s’anima i que vol ajudar- d’obrir-ho a més branques de la cultura popular.
Anirem fent branca a branca, és a dir, quan tinguem un percentatge important de cada àmbit, publicarem i, a partir d’aquí, anirem per a la següent branca perquè aquest mapa es pugui fer cada cop més gran. Sempre amb la voluntat que sigui viu, que es pugui modificar tantes vegades com faci falta, que la gent el pugui descarregar i utilitzar com vulgui i pugui per apropar la cultura popular, que és l’objectiu principal.
“És un mapa viu que la gent es pot descarregar i utilitzar com vulgui i pugui per apropar la cultura popular”
Aquesta exposició té un vessant pedagògic i poseu especial èmfasi en la mainada, el jovent i les escoles per acostar-los la cultura popular catalana. Com ho feu?
Cada centre i cada poble és una realitat totalment diferent. Per exemple, a l’Institut La Romànica de Barberà del Vallès, on treballo, tenim una assignatura obligatòria d’una hora a la setmana a primer d’ESO que és cultura popular en què aprenen teoria i pràctica de les diferents branques. També hi ha altres instituts que ho estan replicant com a assignatura optativa i hi ha molts projectes educatius puntuals que fa molts anys que fan cultura popular dins dels centres. Si volem que la cultura sigui inclusiva, coneguda i que tothom tingui l’oportunitat de provar-ho almenys un cop a la vida, això passa per les escoles perquè és l’únic lloc on estan tots els infants, adolescents i joves.
Així mateix, fem tallers pràctics en què els presentem què és la cultura popular o la branca que hem triat, la contextualitzem i exposem quines possibilitats dona. Fem que s’enamorin d’aquesta dansa i, a partir d’aquí, el centre té tot el suport per demanar materials o el que faci falta per continuar durant els mesos següents sense que hi hàgim d’anar.
Quina és la implicació de les joves en aquests tallers?
Joves de l’Institut Vil·la Romana de la Garriga van formar un grup de Ball de Bastons i aquest juny, per Corpus, vam veure la recuperació d’aquesta dansa a la població. A Barberà es va tirar endavant el Ball de Panderos, que és el que va organitzar la trobada nacional, i el Ball de Bastons està encapçalat per joves de 18 i 19 anys, que al maig va assolir dos rècords mundials certificats internacionalment: vint-i-cinc hores sense parar de ballar sis mil sis-centes vegades el mateix ball.
Tots aquests grups que han sorgit de centres educatius són encapçalats per joves, acompanyades d’adultes que ja tenen experiència. Hi ha joves de 15 anys que ja estan al capdavant d’una colla i, amb l’ajuda corresponent sobretot al principi, són les encarregades de parlar amb altres colles, organitzar l’activitat, els assajos i portar gent que els triplica l’edat, perquè n’hi ha que tenen 45, 50 o 60 anys i la jove en té 20.
Quan neix l’Associació Ara i Sempre i quantes persones en formen part?
Neix a finals del 2021 com a resultat del projecte de l’Institut La Romànica amb la creació de les colles de Bastons, Panderos i Pastorets que estan sota el paraigua de l’AFA del centre i es comença a veure que cal una entitat que pugui anar més enllà i que pugui fer créixer tot plegat. Aleshores, diferents persones que creiem en això i que venim del món educatiu, creem l’entitat Ara i Sempre. L’objectiu és treballar per apropar la cultura popular arreu, però amb una especial atenció a les noves generacions. A partir d’aquí, tot allò en què puguem ajudar, allà hi som.
Quatre anys més tard, Ara i Sempre ha ajudat a fer néixer diferents entitats o està formant colles de cultura popular en diversos municipis de Catalunya. Són colles que han nascut de projectes juvenils o de centres educatius, que se separen del centre per obrir-ho a tota la ciutadania, però que, ara per ara, no es constitueixen com a entitat a part, sinó que formen part d’Ara i Sempre, que les dota de tots els recursos que faci falta. Ara hi ha una dotzena de grups i som entre cent cinquanta i dues-centes persones pròpiament de l’entitat, però després n’hi ha centenars que col·laboren amb nosaltres.
Quins altres projectes teniu?
Intentem ajudar centres de recursos pedagògics fent formacions a mestres i professorat, preparem materials per a escoles i procurem impulsar tota aquella iniciativa que vagi amb aquests valors d’Ara i Sempre: treballar per una cultura inclusiva i oberta a tothom.
Hem creat també el Cultuflash, un joc de taula per aprendre cinquanta-vuit elements de la cultura popular, i impulsat un concurs per dotar de més músiques els balls de Panderos, Pastorets i Espases, per exemple. Posem a disposició dels centres educatius, de forma totalment gratuïta, centenars de vestuaris per si volen fer una actuació i instruments com el pandero.
Afegeix un nou comentari