Emili Gaya: "El català és la nostra llengua i cal fer-ne ús i defensar-la en tots els àmbits"
Comparteix
La secció local de la CAL impulsa accions comunitàries per reforçar l’ús del català i alerta sobre la regressió de la llengua entre el jovent.
En un moment en què l’ús social del català retrocedeix en diversos àmbits, especialment entre el jovent i en contextos informals, les entitats que treballen des del territori esdevenen agents clau per a la revitalització lingüística. A Sant Esteve Sesrovires, la secció local de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) impulsa accions que vinculen llengua, cultura i comunitat, amb l’objectiu de reforçar el català com a eina de cohesió i identitat.
Parlem amb Emili Gaya, president de la selecció local de la CAL a Sant Esteve Sesrovires, "Som CAL.SES", per conèixer com viuen aquest compromís, quines dificultats troben i quines propostes tenen per fer front al retrocés de la llengua. Ens expliquen que la seva tasca va més enllà de la defensa simbòlica del català: treballen per fer-lo present en la vida quotidiana, en les relacions socials i en les activitats comunitàries.
Des de CAL Sant Esteve Sesrovires, com definiu el vostre compromís amb la llengua catalana? Quines línies d'acció prioritzeu?
Seguint les línies d’actuació de la CAL, el nostre compromís amb la llengua és la nostra raó de ser com a secció local. Un grup de sesrovirencs i sesrovirenques vam decidir constituir-nos com a associació local a Sant Esteve Sesrovires, i així va néixer CALSES.
Des d’aleshores, treballem per reforçar i difondre les nostres tradicions, amb especial atenció a la llengua catalana. Les nostres línies d’actuació inclouen l’organització del Correllengua, una iniciativa que ens permet connectar amb la ciutadania, i altres activitats que promouen l’ús social del català en diferents espais del municipi.
Quins canvis heu observat en l'ús social del català al municipi en els darrers anys? Hi ha alguna dada o percepció que us preocupi especialment?
Lamentablement, observem una regressió important en l’ús del català, especialment entre les persones joves i en l’àmbit escolar. A les escoles, fora de les aules, la llengua d’ús habitual és el castellà, i això ens preocupa profundament. Aquesta tendència ens fa reflexionar sobre la necessitat de generar espais on el català sigui viu, natural i present en les relacions quotidianes.
Com es tradueix la defensa del català en accions concretes al territori? Ens podeu parlar d'algun projecte que hagi generat un impacte real?
Fer ús del català en tots els àmbits és un dels nostres principals compromisos. Creiem que l’exemple és una eina poderosa: quan el català s’utilitza amb normalitat, tothom l’entén, incloent-hi els nouvinguts.
Per això, estem treballant per impulsar projectes com les parelles lingüístiques i els grups de conversa, que permeten aprendre i practicar la llengua en un entorn proper, acollidor i comunitari.
Creieu que les entitats tenen un paper clau en la revitalització lingüística? Quins avantatges té actuar des de la base comunitària?
Ho tenim totalment clar. Sempre procurem involucrar les diferents entitats del municipi en totes les activitats que organitzem. La nostra relació amb elles és un reforç directe en l’ús de la llengua, ja que ens permet fer xarxa, compartir recursos i arribar a més persones. Actuar des de la base comunitària ens dona flexibilitat i proximitat, dues eines molt potents per fer que el català sigui viu i present en el dia a dia.
Quines dificultats trobeu en la promoció del català, especialment entre col·lectius joves o nouvinguts? Com les abordeu?
Realment és una realitat problemàtica. L’ús de les xarxes socials, els mitjans de comunicació, la música i altres influències culturals condicionen molt l’ús del català entre la població més jove. Davant d’això, la nostra principal línia d’actuació és clara: fer servir el català sempre, en tots els espais.
El diàleg amb aquests col·lectius és essencial per transmetre els valors i la importància de la nostra llengua. Dins del nostre programa d’activitats, en tenim de pensades específicament per a infants i joves, com ara tallers, cançons, teatre de carrer i jocs tradicionals, que busquen vincular-los emocionalment amb la llengua.
Com valoreu la coordinació entre entitats, administracions i escoles per fer front al retrocés de la llengua? Què caldria millorar?
La situació actual és molt deficient. La coordinació entre entitats, administracions i centres educatius és pràcticament inexistent, i això dificulta enormement l’abordatge del problema. Creiem que caldria establir canals de comunicació estables i espais de treball compartit. Portar, treballar i coordinar-nos seria una eina molt potent per revertir el retrocés del català i generar accions més efectives i sostenibles.
Quin paper juga la cultura popular i l'activisme lingüístic en la normalització del català?
És un paper fonamental. Cal transmetre la nostra cultura fent ús de la llengua en tots els àmbits de la vida diària. Aquesta és la millor manera de fer arribar la importància del català i de la nostra identitat col·lectiva. La cultura popular i l’activisme lingüístic són, per tant, les vies més potents per reforçar tant la llengua com la cultura pròpia.
Quan la llengua s’associa a la festa, a la tradició i a la comunitat, esdevé una eina viva i estimada.
Quin missatge voldríeu fer arribar a la ciutadania per reforçar el vincle amb la llengua?
El missatge és clar: el català és la llengua pròpia del nostre país, comunitat, regió, o com se li vulgui dir. Sigui com sigui, el català és la nostra llengua i cal fer-ne ús i defensar-la en tots els àmbits. És l’eix principal de la nostra cultura, i només si la vivim amb orgull podrem garantir-ne la continuïtat. La llengua no és només un mitjà de comunicació, sinó també una manera de ser i de sentir-nos part d’un projecte col·lectiu.
Afegeix un nou comentari