La Sara Martínez és la tècnica de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) que gestiona els programes de voluntariat de l'entitat, així com els nous projectes de voluntariat que sorgeixen a la FAS en sinèrgia amb altres entitats. Comparteix amb Xarxanet en aquesta entrevista què significa per a la FAS crear xarxes amb altres col·lectius.

Què li aporta a una entitat treballar en col·laboració amb d’altres?

Permet estar en contacte amb la realitat social. A la FAS treballem amb sectors i centres concrets dels que sí tenim informació a l'abast i actualitzada, però col·laborar amb altres entitats ens dóna nous punts de vista i més perspectives. Treballar amb altres entitats completa l'acció que fem i la millora. La nostra acció pot ser més diversa i ens fa pensar i actuar des d'una perspectiva més àmplia. Cadascú treballa en diferents àmbits des de la seva expertesa i tot suma.

Per exemple, un dels nous programes de voluntariat que hem començat va sorgir com a proposta d'una professora de Ciències de l'Educació. Ella treballa en un grup interuniversitari de Recerca en Infància i Adolescència en Risc Social (IARS) i va idear un projecte d'acompanyament i mentoria entre noies tutelades i noies universitàries. Ella podia aportar l'expertesa en el seu camp d'estudi, els educadors del CRAE involucrats aportaven l'expertesa dels que coneixen veritablement el col·lectiu. Nosaltres podem aportar l'expertesa en la gestió del voluntariat. Amb la unió d'aquests tres agents, creem un contingut i un projecte millor per a les beneficiàries que de cap manera podríem assumir com a entitat aïllada.

Millora el resultat del que es pot oferir des de les entitats, doncs?

Sí. Una de les línies d'actuació de la FAS és donar sortida al compromís social que pugui i vulgui tenir la comunitat universitària. Treballant amb altres organismes podem acomplir més i millor el nostre objectiu principal.

Ara per ara, a més de amb la Facultat d'Educació, treballem també des d'aquest curs amb la de Medicina. La coordinadora d'Estudis de Grau de Fisioteràpia i una metgessa del CAP Barceloneta van detectar la necessitat d'acompanyar un perfil de pacients en la realització d'activitat física després de la rehabilitació. La metgessa i la coordinadora van trucar a la nostra porta i vam encetar la col·laboració. És una acció social, davant la qual van respondre estudiants del Grau de Fisioteràpia per ser voluntaris/àries, en la qual es fan servir els equipaments del barri i donant resposta a una necessitat real que havia transmès la metgessa que és cada dia amb aquestes persones. Una vegada més hi entrem de ple i sense la col·laboració, no ho hauríem ni iniciat.

“No és només treballar un al costat de l'altre, sinó treballar per sumar”

I pel que fa a activitats organitzades pels voluntaris i voluntàries de la FAS?

Sí, és una part molt maca i repercuteix directament sobre l'impacte. El campus té un públic potencial molt ampli, uns 28.000 estudiants. Però és un públic molt divers i dispers i tal i com és el campus no és fàcil trobar 100 persones fen una cosa alhora. En la mesura en que organitzes activitats i ho fas conjuntament (com per exemple, el Sant Jordi que es va fer des de Participació), cada peça que forma l'àmbit pot aportar i fer activitats que se sumin. Implica més estudiants fent activitats (que són els protagonistes), més estudiants públic i crees un ambient en el que es fan coses. Per tant, aquell estudiant que potser no ho sabia o ni ho havia pensat, se sent atret i s'atura.

Pots només compartir un espai i un temps, compartint una escaleta. O bé pots afegir una coordinació en continguts i fer activitats conjuntes. Per exemple, l'Observatori per a la igualtat de la UAB i el programa de Salut de la FAS pel Dia de la Dona van fer una activitat conjunta, que no és només col·locar-t'hi al costat. Sinó sumar-hi contingut. No és només treballar al costat, sinó treballar per sumar.

Pot ser més complicat treballar amb altres entitats?

Sí, sempre. Cada entitat té una forma de funcionar, uns objectius, uns grups amb els que treballa. Sabem quina formació donem als becaris i als voluntaris, què prioritzem, que considerem mínims, quins indicadors recopilem, amb quins terminis treballem, etc. En la mesura en que es creen noves sinèrgies, s'ha d'entendre com funciona l'altre, l'altre ha d'entendre com funciones tu i has de veure com ha de funcionar aquest nou programa que crees. S'han de trobar equilibris. És important per tant tenir clar a les reunions prèvies què es vol fer, com i què pot aportar cadascú i fer esforços per donar-se a conèixer i conèixer els altres participants.

Com començar aquestes primeres relacions?

Les primeres trobades vénen de zero o vénen per boca – orella. Tant en una com en l'altra, és important tenir clar per què s'està fent el contacte amb l'altra entitat i fer l'esforç de saber-ho expressar, de saber explicar què es vol fer i què creiem que cadascú pot aportar. Així, molt possiblement tothom està obert a fer una primera trobada.

Les trobades amb altres col·lectius és part de la nostra missió. Un altre exemple, fa pocs mesos, arran de fer una activitat al costat del col·lectiu Arcadia Club de Rol, taula amb taula, vam adonar-nos que feien activitats solidàries. Parlant amb ells a la Plaça Cívica, va sortir la primera trobada. Ara han fet formació i intervenció amb un grup de voluntaris de Sociosanitari a la Vall d'Hebron.

Les primeres reunions són una de les parts més maques de la feina. Interlocutar amb persones noves i crear des de zero. Com esbrinar què es vol fer i construir l'embrió d'allò que es podrà desenvolupar. Detectar les necessitats, veure què pot fer cadascú i què pot aportar. Aquestes primeres reunions et connecten amb altres formes de fer, d’entendre, i donen lloc a crear coses noves.