La salut mental i les algies ja concentren més de la meitat de les baixes laborals a l’Estat

Els problemes de salut mental i les algies (dolors com lumbàlgies, dorsàlgies o cervicàlgies) representen més de la meitat de les jornades laborals perdudes per incapacitat temporal (IT) a l’Estat. Segons un estudi elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), aquestes dues patologies concentren el 51,1% de les baixes en el Règim General i el 49% en el cas de les persones autònomes.

Un increment sostingut

Entre 2018 i 2023, totes les patologies han registrat un augment, però la salut mental ha experimentat el creixement més alt. Els dies de baixa per aquesta causa han augmentat un 88% en el Règim General i un 75% en el cas dels autònoms. Les algies, per la seva banda, han crescut un 39% i un 36% respectivament, mantenint-se com la primera causa de jornades laborals perdudes. Aquesta evolució situa la salut mental com el principal motiu de baixa entre els menors de 30 anys i el segon entre els majors d’aquesta edat.
L’informe assenyala que el grup més afectat és el de dones joves de 20 a 29 anys: en aquest col·lectiu, la salut mental causa el 30% de les jornades laborals perdudes per IT. També destaca l’augment de les baixes de llarga durada (més de 365 dies), que han crescut un 147% en el cas de la salut mental i un 93% en les algies. Aquestes dades mostren un impacte estructural que supera el caràcter puntual i obliga a revisar els mecanismes de prevenció i atenció.
El creixement d’aquestes dues patologies es dona en tots els sectors econòmics i a totes les comunitats autònomes, tot i que amb diferències significatives. Les activitats administratives i serveis auxiliars són les que registren els valors més alts, amb un 8,71% d’absentisme total i un 4,8% atribuït a salut mental i algies. També hi ha incidències destacades en els sectors d’aigua i sanejament (8,07% i 4,13%) i en les activitats sanitàries (7,45% i 3,96%). En canvi, sectors com les activitats professionals, l’energia, l’educació o l’agricultura mostren taxes d’absentisme per sota del 4%, amb un pes menor d’aquestes patologies.

Diferències territorials

Pel que fa a la distribució geogràfica, les taxes més altes d’incapacitat temporal derivada de salut mental i algies es registren a Canàries, a les províncies cantàbriques i al nord-oest peninsular. En el cas de les algies, també destaquen Terol, Múrcia i diverses províncies del sud-oest, mentre que els problemes de salut mental tenen un impacte més rellevant a Barcelona, Tarragona i València. L’informe apunta diferències importants: mentre que a Castella-la Manxa l’increment de diagnòstics per salut mental només ha estat del 3%, a comunitats com Andalusia, Canàries o Galícia s’han registrat creixements superiors al 100%.
L’estudi alerta que aquests diagnòstics, més difícils d’objectivar, presenten problemes per a la seva detecció i gestió en el sistema sanitari. Les dades indiquen que les baixes repetides són especialment habituals en aquests àmbits: un 64,5% de les persones que acumulen més d’una baixa en un any registraven algun procés per salut mental i un 58% per algies. A més, els processos de més d’un any i mig de durada relacionats amb aquestes patologies acaben, en molts casos, en la denegació de la incapacitat permanent (64% en les algies i 79% en salut mental).

Aquestes dades confirmen que la salut mental i les algies s’han convertit en un dels principals reptes de salut laboral i social a escala estatal. Segons els autors de l’estudi, caldrà reforçar la prevenció, la detecció primerenca i la gestió adequada d’aquests processos per reduir l’impacte en les persones treballadores i en el conjunt de l’economia.