La FAVB alerta que l’especulació immobiliària “colonitza” Barcelona i desplaça milers de veïns i veïnes

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha encès de nou les alarmes sobre la situació de l’habitatge a la ciutat. En un informe recent, l’entitat denuncia que Barcelona viu un procés d’especulació “que colonitza progressivament tot el territori”, amb més de 600 promocions especulatives que, només entre 2016 i 2024, haurien provocat l’expulsió o el desplaçament forçat d’unes 19.700 persones. Un fenomen que, segons alerten, no només afecta les zones més cèntriques, sinó que ja s’estén a barris diversos on l’habitatge protegit és escàs o inexistent.

Una bombolla que s’estén

El document identifica un creixement sostingut de l’especulació immobiliària, especialment en districtes com l’Eixample o Ciutat Vella, però també en zones perifèriques on fins ara hi havia una major presència de veïnat de renda mitjana o baixa. La FAVB assenyala que aquesta dinàmica es veu agreujada pel “segrest” de l’habitatge per al lloguer de temporada, que ja representa el 80% de les ofertes als portals immobiliaris, substituint progressivament el lloguer turístic i fent desaparèixer el lloguer regulat.

Davant d’aquesta situació, l’entitat reclama eliminar el lloguer de temporada, retallar els privilegis fiscals de les societats d’inversió i destinar més recursos a ampliar el parc d’habitatge assequible. També denuncien que les administracions no disposen de prou equips d’inspecció ni d’estadístiques actualitzades que permetin controlar el creixement del fenomen.

Segregació urbana i gentrificació

L’informe, titulat ‘SOS Habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal’, mostra que les operacions especulatives han passat de 477 a 619 només entre el primer i el segon semestre de 2024, un increment que afecta més de 11.800 habitatges. El 60% de tota l’oferta residencial d’aquell moment, remarca la FAVB, ja estava vinculada a moviments especulatius.

La vicepresidenta de la Federació, Ana Menéndez, afirma que aquestes operacions “determinen els preus tant al centre com en altres nuclis”, mentre que les reserves de sòl i el desenvolupament d’habitatge protegit es concentren a la perifèria. Aquesta dinàmica, alerta, “perpetua la segregació social” i empeny la gentrificació cap a les noves zones urbanes.

En la mateixa línia, Jaume Artigues, portaveu de la Comissió d’Habitatge, assegura que “creix la segregació geogràfica entre rics i pobres”, visible quan es comparen les zones on hi ha habitatge protegit amb aquelles que acumulen operacions especulatives. Segons explica, l’estratègia dels poders econòmics és doble: “buidatge del centre i gentrificació o expulsió cap a la perifèria”. Artigues també denuncia que “actualment, els habitatges es venen a l’engròs entre bancs i fons d’inversió”, que els utilitzen com a garantia en operacions financeres i els transformen en productes de luxe.

Un habitatge de protecció oficial insuficient

El diagnòstic també exposa la fragilitat de l’habitatge protegit a Barcelona. Segons Lisa Marrani, portaveu de la Comissió d’Urbanisme de la FAVB, el parc actual de 15.956 habitatges representa menys del 2% del total residencial, lluny del 15-20% d’altres països europeus. El repte principal, però, no és només la manca d’oferta, sinó la seva desqualificació progressiva: “Gairebé la meitat d’aquests habitatges perdran la qualificació abans del 2068: fins al 2038 se’n desqualificaran 7.407, quasi un 45% del parc”, alerta.

A més, la distribució del parc és profundament desigual. Els districtes perifèrics —Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris i Sants-Montjuïc— concentren la major part dels habitatges protegits, mentre que zones com Gràcia, les Corts, l’Eixample o Sarrià-Sant Gervasi presenten percentatges molt baixos. Aquesta situació, conclou la FAVB, evidencia la necessitat d’implicar activament els promotors privats i reforçar els mecanismes normatius per garantir una distribució més equitativa.

Més recursos i noves eines d’emergència

Per a la FAVB, la solució demana intervenir el mercat de l’habitatge “en el seu conjunt”. Artigues ho relaciona directament amb el creixement del lloguer temporal: “El mercat especulatiu es va movent allà on té millors oportunitats”, i per això, diu, “s’ha regulat el lloguer de llarga durada i, en canvi, ha crescut exponencialment el lloguer temporal”, un fenomen que considera fraudulent.

L’entitat planteja un conjunt ampli de mesures: eliminar els usos no residencials que limiten l’accés a l’habitatge, garantir la perpetuïtat de l’HPO, reforçar els mecanismes de tanteig i retracte, i incrementar el parc assequible amb promocions públiques, cooperatives, de cessió d’ús o impulsades per entitats socials. També proposen crear un parc d’habitatge d’emergència mitjançant sistemes industrialitzats, sempre evitant la creació de grans concentracions o “guetos”.

A escala normativa, la FAVB reclama una base de dades pública sobre l’oferta d’habitatge, impedir la substitució d’ús residencial en zones tensionades i reformar la llei Montoro per aixecar el sostre de despesa. L’entitat denuncia que, entre 2016 i 2024, les inversions en habitatge no han representat més del 0,2% del PIB anual de la ciutat, una xifra que consideren del tot insuficient per revertir la crisi estructural que viu Barcelona.