Fa només uns dies el món ha celebrat el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, un document històric que avui continua més vigent que mai i que va marcar una fita en el desenvolupament dels drets fonamentals de les persones i dels pobles. Un dels drets que consagra el text és el dret a l’habitatge, recollit a l’article 25 de la declaració, com a part del dret a un nivell de vida adequat.

Concretament, l’esmentat article indica que “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment pel que fa a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”.

Al seu torn, la Constitució espanyola també reconeix explícitament el dret a l’habitatge com a principi rector de la política social i econòmica. L’article 47 del text assegura que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”, i obliga els poders públics a “promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”, així com “regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació”.

No cal ser molt observador per endevinar que aquest dret no només no s’està complint a l’Estat espanyol, sinó que s’està vulnerant de manera flagrant dia rere dia. La crisi de l’habitatge és, avui, un problema social de primera magnitud i s’acarnissa especialment amb els sectors més vulnerables de la població.

Sense l’escut social, la crisi de l’habitatge pot entrar en una nova dimensió

Així ho ha tornat a denunciar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona en un comunicat en què lamenta que, tant l’article 25 de la Declaració dels Drets Humans com el 47 de la Constitució espanyola, “es vulneren sistemàticament a Espanya”. L’entitat va més enllà i avisa que la crisi de l’habitatge pot entrar en una nova dimensió a partir del 31 de gener, data en què acaba l’anomenat escut social que el Govern espanyol va aprovar per fer front als estralls de la pandèmia, i que inclou la moratòria antidesnonaments i contra els talls de subministrament.

“Segons els nostres càlculs, a Catalunya hi ha nou mil famílies que tenen suspesos els seus processos de llançament per aquesta mesura i que poden veure’s expulsades de casa seva durant els pròxims mesos”, anuncia la plataforma, alhora que adverteix que “la situació es tornarà encara més insostenible si res no canvia”.

En aquest context, la PAH exigeix a l’executiu de Pedro Sánchez que “prolongui l’escut social existent i adopti mesures de forma estructural” per no empitjorar l’emergència de l’habitatge en què es troben desenes de milers de famílies. “La seva angoixa i el seu patiment no es poden allargar més”, assenyala el moviment. Una petició que han entregat formalment a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona.

A fi d’aprofundir en aquest tema i evitar que 2024 arrenqui amb un rècord de llançaments, l’entitat ha sol·licitat una reunió urgent amb el govern abans que acabi l’any per “fer-los arribar la veu de les afectades" per la incertesa d’un possible desnonament i promoure mesures de cara a l’any que comença per garantir el dret a l’habitatge, així com “exigir responsabilitats a la banca rescatada que acumula milers de pisos buits i als fons voltor que es lucren, amb la complicitat fiscal de l’Administració”.

Reivindicació de la feina feta i suport per continuar avançant

Igualment, la PAH vol reivindicar la feina feta pel moviment al llarg dels seus catorze anys de trajectòria, en què han contribuït a fer realitat mesures com les dacions en pagament, modificacions legislatives, així com assegurar que el 30% de les noves promocions es destinin a habitatge assequible, aconseguir lloguers socials i recuperar habitatges en mans de fons voltor, entre altres. “Hem demostrat que sí que es pot, perquè hem fet possible el que semblava impossible”, recorden”.

“I, sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i 'banksters' ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres”, afegeixen.

Conscients que s’ha fet molta feina, però també que el camí que queda per recórrer per garantir el dret efectiu a l’habitatge encara és llarg i feixuc, principalment perquè els governs sovint no han tingut prou valentia a l’hora de complir les demandes de la plataforma, malgrat que compten amb el suport de la gran majoria de la societat, la PAH anuncia que insistirà en les seves demandes.

Ara, ho hauran de fer amb el nou govern –liderat també per Sánchez– i amb una ministra d’habitatge nova, Isabel Rodríguez García. Hi ha feina per fer i convé canviar de rumb, expressen, perquè les mesures propugnades per la PAH “no s’han vist reflectides a la Llei d’Habitatge aprovada el passat mes d’abril” que, per exemple, continua sense posar fil a l’agulla sobre la veritable qüestió de fons que cal canviar: “Considerar l’habitatge un actiu de mercat en comptes del dret bàsic que realment és”.

Per tot plegat, la PAH crida la ciutadania a continuar fent pressió i acompanyar l’entitat perquè les seves propostes arribin al Congrés dels Diputats i s’apliquin durant aquesta legislatura perquè Espanya deixi de ser el país capdavanter en desnonaments i posi fi a la manca de polítiques valentes que posin al fre als fons voltor sense escrúpols. Només així tota la ciutadania, i especialment la més vulnerable, podrà gaudir del dret efectiu a l’habitatge, tal com reconeix la Declaració dels Drets Humans i la Constitució espanyola.