Una apagada per impulsar un nou model energètic al servei de les persones i el territori

Han passat més de dues setmanes d'ençà de l’apagada històrica que va deixar Espanya i Portugal a les fosques i incomunicats durant hores, i encara no hi ha una explicació clara de la causa que va desencadenar la desaparició sobtada –en només cinc segons– de quinze gigawatts de la xarxa elèctrica. Per contra, sí que han circulat sense aturador tota mena d’especulacions i teories sobre l’origen de la fallida: des d’un presumpte ciberatac rus fins a fenòmens meteorològics anòmals. Més enllà d’aquesta onada d’elucubracions més o menys estrambòtiques –que s’han demostrat falses–, l’apagada elèctrica massiva del passat 28 d’abril ha servit de pretext per a tots aquells que estaven esperant la mínima escletxa per carregar contra les energies renovables. 

“Ens sembla un discurs molt desafortunat i oportunista, el problema no són les renovables”, sentencia el Francesc Casadellà, portaveu de Som Comunitats, una aliança d’entitats per impulsar les comunitats energètiques. L’afectació de l’apagada entre les comunitats energètiques va ser similar a la que va tenir a la resta de la xarxa elèctrica, explica Casadellà: “La vam patir com tothom, no vam ser una excepció, però potser no ens vam sentir tan sols en el sentit que formem part d’un col·lectiu organitzat i tenim certs coneixements de com funciona el sistema i tot plegat”.

En la mateixa línia que Casadellà, la Irene González, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), creu que “hi ha molta gent que està aprofitant per fer demagògia amb l’apagada”, alhora que apunta que “no és cert, com s’ha dit per activa i per passiva, que la culpa de l’apagada hagi estat de les renovables”. 

L’apagada a la península Ibèrica no només s’ha instrumentalitzat per atacar les renovables, sinó que també ha donat peu a amplificar veus que han aprofitat l’avinentesa per desacreditar la transició energètica i posar en dubte el tancament de les centrals nuclears. Igualment, per a la XSE també seria preocupant que l’apagada acabés conduint a la proliferació de sistemes autònoms i de bateries, amb els impactes globals que comporten. “A banda de no anar en la línia de la transició energètica des del punt de vista climàtic per l’impacte que tenen, creiem que tampoc és la solució”, expressa González. 

No desviar el focus per impulsar solucions reals

Per a les entitats, l’apagada elèctrica que va afectar Espanya i Portugal no pot desviar el focus de qüestions que són realment rellevants en el context d’un episodi tan greu com aquest que, més enllà del fos a negre, ha impactat en col·lectius vulnerables com les persones grans o afectades per una malaltia, entre altres. 

Amb el benentès que el perfil de generació energètica i de la xarxa està canviant –per exemple, hi ha molta més generació renovable que abans–, des de fa temps, nombroses persones expertes alerten que la xarxa necessita inversions i ampliacions per fer-la més fiable i segura. Tanmateix, necessitats com aquesta topen amb les limitacions d’un sistema energètic opac, privatitzat i poc democràtic com el de l’Estat espanyol. 

Una de les principals mancances del sistema és la transparència, que és conseqüència directa d’un sistema tan altament privatitzat, sense comparació en l'àmbit europeu. Així, la ingerència pública a Red Eléctrica es redueix a només un 20%, mentre que el 80% restant està en mans d’accionariat privat. “En aquest punt, i en un context de control públic tan escàs, convé que ens preguntem què s’està prioritzant quan es prenen decisions sobre com invertir en la xarxa i en la transició energètica”, s’interroga la membre de la XSE. 

En aquest sentit, una notícia rellevant és que Redeia, el grup en el qual s'integra Red Eléctrica –i que té entre els seus accionistes fons d'inversió com BlackRock, multinacionals financeres com Morgan Stanley o  JP Morgan i empresaris com Amancio Ortega–, va repartir uns 5.400 milions d’euros en dividends només durant l'última dècada. 

“Si en comptes de ser una empresa que està en un 80% en mans privades fos pública al 100%, on haurien anat tots aquests diners? Podrien haver servit per fer les millores que la xarxa necessita?”, es pregunta González, qui reclama “posar en dubte les prioritats actuals” en la presa de decisions que regeixen el sistema elèctric.  

Aquesta situació deriva en una manca de planificació i ordenació a l’hora d’impulsar la transició energètica. S’està fent a mida dels inversors o per no deixar ningú enrere pel que fa a l’accés a l’energia i minimitzar-ne l’impacte ambiental? “No sabem del cert en benefici de qui estem fent la transició energètica, però des del nostre punt de vista no pot ser que, en un episodi tan greu, hàgim de recórrer a empreses privades per saber què ha passat”, lamenten des de la XSE, i expliquen que això “demostra el poc control públic que tenim sobre infraestructures tan estratègiques”.  

El Francesc Casadellà, portaveu de Som Comunitats, és del mateix parer i demana posar el focus en un sistema que arrossega una sèrie de febleses que han quedat al descobert arran de l’apagada massiva, de la mateixa manera que s’ha evidenciat l’enorme dependència que tenim del sistema elèctric en el nostre dia a dia. “Estem parlant d’un sistema que sempre ha estat molt centralitzat, molt opac i molt poc flexible, sense capacitat d’adaptar-se; per tant, ens hem de preguntar com podem capgirar aquest sistema i buscar un nou model energètic”, assenyala. 

🤔 Com funciona el mercat elèctric?

Com es fixen els preus? Com es decideix quines tecnologies generen electricitat? Què paguem amb la factura? És un sistema just?

Només si entenem com funciona el mercat elèctric el podem qüestionar i crear alternatives!https://t.co/gsgoPL5D6r pic.twitter.com/N64QZlLVZ2

— Xarxa per la sobirania energètica (Xse) (@xsecat) May 13, 2025

Cap a un sistema descentralitzat, planificat, públic i al servei de la vida

Davant d’aquest escenari, des de les entitats advoquen perquè l’apagada obri una reflexió profunda sobre com funciona aquest sistema i sobre quin futur volem. Casadellà en dona algunes claus: “Cal descentralitzar el sistema, democratitzar l’accés a l’energia perquè ningú en quedi exclòs i afavorir la propietat col·lectiva per sobre de l’individual; això ens permetrà ser més resilients i estar més informades i preparades per a episodis com aquest”. 

Igualment, González creu que hem de caminar cap a un nou model “més democràtic, transparent, participatiu i descentralitzat, que no depengui tant de grans punts de generació com poden ser les centrals nuclears, sinó amb una generació distribuïda i més pròxima als punts de consum”. 

Per arribar fins aquí, les entitats tenen clar que cal molta més intervenció pública tant en la propietat com en la gestió del sistema. Això és, deixar enrere l’anomalia que suposa l’alt grau de privatització que hi ha a l’estat i revertir-la per garantir una major democratització en l’accés a l’energia i poder respondre als reptes que tenim al davant, com el desplegament de les energies renovables. “Hem d’anar cap a solucions reals des del punt de vista climàtic i social, i això passa per la reapropiació d’infraestructures, més inversió per actualitzar una xarxa de distribució que sigui pública i estimular projectes com les comunitats energètiques”, exposa la membre de la XSE. 

Precisament, per avançar i assolir un canvi real en el model energètic que el posi al servei dels interessos de la ciutadania, el Francesc Casadellà remarca la importància d’apostar per les renovables i incentivar iniciatives com les comunitats energètiques. “Les renovables són la solució, però no només es tracta d’injectar més renovables al sistema, nosaltres volem posar molt d’èmfasi en el com ho fem, perquè si només canviem els fòssils per renovables, continuarem igual; per tant, es tracta de fer-ho de manera col·lectiva, comunitària, amb un sistema més flexible i descentralitzat que permeti un canvi real”. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de SomComunitats (@somcomunitats)

Les entitats coincideixen en la necessitat de recuperar el debat públic al voltant de l’energia: obrir canals de participació, exigir informació clara i continuar conscienciant i fent pedagogia. En aquest sentit, González creu que “les comunitats energètiques són una molt bona via perquè, progressivament, la gent que potser no en sap tant s’apropi a aquest debat, s’empoderi a nivell energètic i participi més en la presa de decisions”. 

A més d’aquesta conscienciació, Casadellà reivindica les comunitats energètiques com una mena de xarxes de suport mutu entre veïns i un reforç del sentiment de comunitat. Per fomentar les comunitats energètiques, Som Comunitats posa a l’abast diverses eines al seu web, com un mapa on qui ho vulgui pot buscar una comunitat energètica al seu municipi i inscriure-s'hi. “Animem tota la ciutadania a apuntar-s’hi per compartir, fer xarxa, pensar col·lectivament i sumar-se a un moviment real, fort i amb molt de futur”.