Jan Ferrer: “Per protegir la natura no ens podem quedar en l’estudi i l’observació, cal defensar el territori”
Comparteix
Els Naturalistes de Girona celebren quaranta-cinc anys reforçant el seu paper en la defensa del territori i amb ganes de contribuir al debat sobre el model de país.
El pròxim 19 d’abril és un dia marcat en vermell en el calendari per als Naturalistes de Girona, que celebren quaranta-cinc anys de trajectòria amb una jornada oberta per retrobar-se, compartir el camí fet i obrir una nova etapa de l’entitat. “Convidem tothom a afegir-s’hi, hi haurà tallers, parlaments per mirar enrere i endavant, presentarem la nova imatge i ho celebrarem amb una arrossada i concerts”, explica el Jan Ferrer, el jove president d’aquesta entitat històrica.
La celebració vol anar més enllà de la festa i reivindicar la tasca dels Natus al llarg d’aquestes dècades. Ha estat un recorregut marcat, sobretot, per la defensa del territori. L’associació ha intervingut en més de sis-cents conflictes territorials, com va fer palès la Júlia Gené en un estudi publicat amb motiu del quarantè aniversari de l’entitat.
Parlem de tot plegat amb el Jan Ferrer, qui repassa aquesta evolució, marcada pel viratge de l'estudi naturalista cap a les lluites ecosocials i la defensa del territori, així com els reptes que marcaran els pròxims anys de l’associació i el paper que han de jugar les entitats ambientals.
Enguany celebreu el vostre 45è aniversari. Quin balanç feu d’aquest recorregut i del paper que ha tingut l’entitat a les comarques gironines?
Ha sigut un recorregut llarg, amb una evolució molt significativa. Els Naturalistes vam néixer com una entitat naturalista, molt vinculada a la Universitat de Girona, amb professorat i alumnat interessats a estudiar la natura i l’entorn. Als inicis, per exemple, van centrar-se molt en l’observació i l’estudi de la Vall de Sant Daniel.
Avui ja sou una altra cosa.
Sí i no. És veritat que ara som una entitat molt activista i ecologista, amb molts anys de defensa del territori a l’esquena, de vigilància davant de projectes i de lluites importants per aturar determinades infraestructures o impulsar espais i aliances com SOS Costa Brava.
L’evolució ha estat significativa.
Ha estat un procés de passar d’una entitat naturalista, centrada en l’estudi de la natura, a una entitat ecologista i activista que vol incidir en la transformació de la societat. Entenem que és l’única manera de protegir el territori i garantir que les generacions futures també puguin gaudir de la natura i d’una vida digna.
Com s’explica aquest recorregut?
Som una entitat que s’ha anat rejovenint molt. La gent activa ha anat canviant amb el temps i això ha fet que les noves generacions ens trobéssim una organització que ja era activista i amb trajectòria en la defensa del territori, i l’hem continuat fent créixer en aquesta línia.
Hi va haver algun moment o conflicte que marqués especialment aquest canvi?
No et sé dir si hi ha un únic conflicte clau. El que sí que apareix sovint en el relat dels més veterans són les lluites contra les variants de la Nacional II (N-II) i altres grans infraestructures, que van ser moments molt importants i que probablement van marcar aquest canvi cap a una entitat més activista.
Així, aquesta evolució respon més a una transformació de l’entitat que al context ambiental?
És una combinació de totes dues coses. D’una banda, hi ha una transformació interna de la gent de l’entitat, aquest pas d’estimar la natura a entendre que per protegir la natura no ens podem quedar en l’estudi i l’observació, cal defensar el territori i implicar-se en quin model volem.
Quant pes hi té el context?
El context hi té molt a veure també. A finals dels noranta comença a créixer la consciència sobre el canvi climàtic i els reptes ambientals, en un moment en què els moviments ecologistes també guanyen força a escala global. Tot això acaba arribant aquí i transforma l’entitat. Alhora, però, el procés és en les dues direccions, perquè els Naturalistes també hem contribuït a fer créixer aquesta consciència al territori, impulsant campanyes i projectes que han ajudat a canviar la manera com es percep i es defensa la natura a les comarques gironines.
La Júlia Gené va fer un estudi en què recollia més de sis-cents conflictes en què ha intervingut l’entitat. En destacaries alguns que siguin especialment significatius?
No és fàcil destacar-ne un de sol i, de fet, és una feina que coneix molt millor la Júlia. Sí que tenim la voluntat de recuperar tot aquest treball i posar en valor la trajectòria de l’entitat en la defensa del territori. Un dels casos més presents és el de l’N-II, que es va aconseguir aturar al seu pas per la ciutat. Per allà on havia de passar una carretera, avui hi ha un parc. És un exemple de victòria, però amb matisos, perquè la variant es va acabar fent per una altra banda, i això no deixa de ser una derrota.
I en els darrers temps?
Una de les lluites més destacades és la del golf de Caldes i les seves ampliacions vinculades a la Ryder Cup. Ara sembla que el projecte podria reduir-se molt o fins i tot no tirar endavant, però estarem amatents a veure com evoluciona.
La gestió de l’aigua també ha estat un cavall de batalla.
Sí, és un front important. Ara sembla que el Ter comença a recuperar els cabals ecològics, però és una victòria enverinada perquè no deixa de ser una mesura temporal, vinculada a la sequera, i depèn en part de l’ús intensiu de dessalinitzadores per abastir Barcelona. A més, continuen havent-hi moltes explotacions d’aigua a zones com la Garrotxa, la Selva o el Montseny, que tenen un impacte molt fort sobre aqüífers i ecosistemes.
Hi ha molts fronts oberts.
El context continua sent crític, però també hi ha hagut victòries i assoliments importants. S’han aconseguit protegir diverses zones de les comarques gironines, com és el cas de les Gavarres, on s’ha impulsat un model de gestió i protecció que ve d’una lluita històrica dels Naturalistes. Són moltes lluites i és difícil resumir-les totes.
Quines són les principals amenaces ambientals avui a les comarques gironines?
Una de les principals és la pressió urbanística. Ens trobem en un context d’habitatge complicat i tot apunta que la població continuarà creixent, fet que incrementarà aquesta pressió a les comarques gironines. A més, hi ha un desplaçament de població fora de Barcelona que agreuja aquesta tendència. Al mateix temps, però, costa molt redistribuir aquesta població cap a zones rurals perquè la normativa ho dificulta. Crear habitatge en aquests entorns és molt complex, i això acaba tensionant encara més el territori.
Quin impacte té aquesta situació en la gestió del territori?
Dificulta desenvolupar un model que distribueixi millor la població cap als pobles i permeti una gestió activa del territori. Sense aquesta presència, cada cop hi ha més espais abandonats, amb boscos que guanyen terreny i la pèrdua de prats i zones obertes, que són clau per a espècies com els amfibis o els pol·linitzadors. Des dels Naturalistes estem intentant impulsar projectes per recuperar aquests espais, perquè aquí hi ha un dels grans reptes, tant a escala poblacional com de gestió del territori.
El model agrari i ramader també és un factor de pressió?
És una altra amenaça important en el sentit que és cada cop més intensiu, centralitzat i vertical. Això afavoreix una simplificació del paisatge agrari i una pèrdua de diversitat de cultius, encara que aquí no hi hagi grans monocultius com en altres territoris. A més, aquest model dificulta una gestió més equilibrada del territori, que faci compatibles diferents activitats i la preservació del medi. I tot això, evidentment, en un context marcat pel canvi climàtic.
Quin paper tenen avui les entitats ecologistes en la vigilància del territori?
És un rol més important que mai, però també més difícil. La tasca de les entitats ecologistes passa, sobretot, per defensar el model de territori. Avui no hi ha un debat real ni una política cohesionada sobre quin territori volem, quines infraestructures necessitem o com han de ser. Davant d’això, les entitats acabem assumint aquest paper de vetllar perquè el desenvolupament sigui compatible amb la preservació dels ecosistemes i la vida al territori.
Aquí és on les entitats acabeu fent de contrapès.
Sí, sense aquest debat i sense administracions alineades, les entitats som les que estem al peu del canó revisant projectes, replantejaments i plans urbanístics per veure si tenen sentit territorial i si encaixen amb un model que faci compatible la vida i els ecosistemes. Quan això no passa, toca presentar al·legacions i, en alguns casos, arribar fins als tribunals.
És una feinada…
És una feinada enorme i sovint no tenim la capacitat ni els recursos per assumir-la com cal. Hi ha molts projectes, modificacions urbanístiques i infraestructures en marxa, i és difícil arribar a tot.
Més enllà de fiscalitzar, trobeu a faltar espais per poder plantejar alternatives?
Tenim el repte de ser més propositius. No ens agradaria limitar-nos a reaccionar al que fan els altres, sinó poder plantejar cap on hauria d’anar el territori. Amb tot, això costa molt. Les interlocucions amb l’administració no ho faciliten, falten espais de treball reals i, quan hi són, sovint serveixen només per escoltar-nos, i fins i tot blanquejar l’acció de govern, més que no pas per construir plegats. A més, també ens falten base social i recursos per assumir una feina que, en el fons, hauria de fer la mateixa administració: pensar i proposar quin model de país volem.
El finançament és un dels grans reptes en el món associatiu. Amb quines dificultats us trobeu avui per mantenir l’activitat dels Natus?
El finançament és clau, perquè depenem molt de subvencions i l’àmbit de medi ambient està clarament infradotat. Això es tradueix en menys recursos per a les entitats, que acabem assumint tasques que haurien de fer les institucions. Si aquests fons no arriben, es fa molt més difícil sostenir l’activitat i continuar amb la feina de defensa del territori.
És un problema estructural.
No només afecta les entitats, també els parcs naturals, per exemple, que estan infradotats i han patit la pèrdua de personal arran de la situació dels funcionaris interins. Aquesta manca de recursos és endèmica dins del departament i acaba dificultant tota la tasca de conservació. També es veu en àmbits com l’educació ambiental, on fa anys que falten subvencions. Tot plegat ens situa en un moment de clara fragilitat econòmica.
Heu aprovat el pla estratègic 2025-2030 per contribuir a la transició ecològica. Quines són les prioritats d’aquesta nova etapa?
Com deia abans, una de les prioritats és tenir un paper més propositiu i influir en el model territorial, no només reaccionar als projectes. En paral·lel, volem reforçar la línia de conservació, fent créixer els projectes i els recursos de l’entitat. També estem entrant en debats clau com el de la transició energètica. Creiem que cal avançar-hi, però definint com fer-ho de manera compatible amb el territori. No es tracta de dir no a tot, sinó de trobar estratègies que permetin desplegar les infraestructures necessàries de la manera més respectuosa possible amb l’entorn.
Un d’aquests debats clau és la mobilitat.
És un repte i un àmbit clau per a la descarbonització. Una part molt important de les emissions provenen del transport, i això obliga a repensar el model actual. Calen més trens, més transport públic, més carrils bici i més transport ferroviari de mercaderies. Per això defensem una estratègia territorial clara que defineixi quin model de mobilitat volem. Estem treballant en aquesta línia amb altres agents del territori.
Després de l’energia i la mobilitat, també poseu l’accent en la dimensió cultural.
En els darrers anys hem impulsat projectes de canvi cultural, com la campanya de llibres, que té molt bona acollida i amb la qual cada mes promovem lectures de ficció, relat o assaig ecologista. Algunes biblioteques i llibreries ja s’hi han sumat. També hem obert una convocatòria de relats per recollir com la gent imagina el futur de les comarques gironines en la relació entre societat i natura. La idea és fer visibles aquestes mirades i contribuir a imaginar alternatives a la manera de viure actual.
Quin missatge enviaries a la gent jove que avui es planteja implicar-se en la defensa del territori?
A la gent jove els diria que, si s’ho estan plantejant, no ho dubtin, perquè hi ha molta feina a fer. Implicar-se és també decidir com volem viure en el futur. Si no som nosaltres qui defensem aquests models de vida, ningú ho farà per nosaltres. Per això és important que cadascú s’impliqui allà on pugui, pensant en el futur propi i en el de les generacions que vindran.
Afegeix un nou comentari