La implantació de les energies renovables és una innegable oportunitat per generar energia respectuosa amb el medi ambient i deixar enrere el col·lapse dels recursos fòssils, una situació que ha generat conseqüències negativament irreparables en la salut del planeta. Però l'energia verda també és una alternativa a partir de la qual construir un nou model energètic, democratitzat, i que abordi problemàtiques que genera l'actual model, com ara la pobresa energètica o l'opacitat en la gestió de l'energia.

El que havia de ser un camí construït entre tots i totes per impulsar eines amb les quals lluitar contra el canvi climàtic, s'està convertint en un procés en què grans empreses volen seguir alimentant l'oligopoli elèctric i continuar lucrant-se a través de la implantació massiva, sense planificació ni respecte per les necessitats del territori, de grans projectes de parcs eòlics i solars.

Aquesta situació ha portat a diverses entitats de defensa del medi ambient, així com ajuntaments i altres agents socials afectats per aquesta problemàtica transversal, a dur a terme mobilitzacions arreu del territori. Per tractar d'organitzar-se millor, les entitats han creat la Plataforma d'entitats per una transició energètica justa que ja ha organitzat grans accions, com la del 2 de maig a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, o la del 29 de maig a l'Escala sota el lema 'El territori diu prou'.

Les reivindicacions que es fan en aquestes mobilitzacions, que canalitzen un moviment davant el qual cada cop més gent està sensibilitzada, és una transició energètica justa, planificada, distribuïda i que no comprometi els sòls agrícoles, el paisatge ni la biodiversitat. Les entitats també demanen una moratòria dels projectes que estan en decisió, però també els que ja han passat per la Ponència de les energies renovables, i una posterior derogació de part del decret 16/2019.

Què és el decret 16/2019?

A finals de l'any 2019, des del Govern de la Generalitat es va aprovar el decret 16/2019 amb la intenció d'impulsar les energies renovables dins d'un paquet de mesures per combatre l'emergència climàtica. Aquest text, que derogava el decret 147/2009 que limitava la implantació de parcs eòlics a Catalunya, establia un procediment per a la tramitació més àgil de parcs de menys de 50 MW i regulava l'autoconsum, entre altres aspectes.

El secretari tècnic de la IAEDEN-Salvem l'Empordà i tècnic de l'Associació de Naturalistes de Girona, Raúl Domínguez, lamenta que aquest decret de potenciació de les energies renovables, que contempla una Ponència de les energies renovables que decideix sobre la viabilitat o no dels projectes, comporti la possibilitat que s'implantin parcs eòlics i solars, sense cap planificació, i en espais propers a parcs naturals o en zones PEIN (Pla d'espais d'interès natural).

"El procediment comença amb les empreses demanant a la Generalitat si veu algun tipus d'impediment perquè s'implanti un parc eòlic o solar a l'espai on el volen dur a terme, per exemple per protegir un parc natural o una zona d'especial conservació per les aus per ruta migratòria", explica Domínguez. En cas que s'aprovi aquesta viabilitat, les empreses tenen dos anys per dur a terme o no aquest projecte que pot caure o no segons anàlisis d'impacte més acurades.

Irene González, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), subratlla que aquest decret no compta amb els mateixos suports que una llei, que és més participada i a la qual es poden presentar esmenes. "Sentim que no se'ns ha escoltat, ja que la Ponència d'energies renovables no té participació de les entitats o del món local", manifesta, i afegeix que és un decret "on no hi ha realment compromisos ambientals".

Des de les entitats demanen una moratòria als projectes pendents i que han passat per la Ponència i encara estan pendents d'implantar-se fins que es derogui la part d'implantació de renovables del decret, "i es faci un de nou, amb participació del món local i els agents socials per aconseguir aquesta transició energètica que de veritat ho sigui", explica González.

L'alcalde d'Argençola, Gumer Parcerisas, membre de l'Associació de Micropobles, lamenta que amb aquest decret, els ajuntaments pràcticament no tenen opció a dir res quan es plantegen projectes de grans magnituds prop dels pobles. "La Ponència analitza aspectes molt objectius per determinar la viabilitat, i des de l'ajuntament no tenim eines perquè les nostres demandes o necessitats es contemplin", explica lq'alcalde d'un poble amb dos parcs eòlics que han passat el filtre de la Ponència d'Energies Renovables.

Una oportunitat real d'establir un model just i equilibrat

Tant González com Domínguez i Parcerises insisteixen en l'oportunitat que suposa una bona implantació de les energies renovables per assolir un model energètic just. "Nosaltres no diem que no s'hagin d'instal·lar renovables al territori, el que diem és que de manera en què s'està fent és poc democràtica, no s'està tenint en compte la veu del territori i s'està obeint de nou a aquests criteris de rendibilitat", explica González des de la XSE. "Demanem una planificació amb acords amb el territori i buscant ubicacions amb un impacte ambiental inferior", diu Domínguez.

"Tenim una Ponència de renovables opaca; tenim les mateixes empreses de sempre que seguiran dominant el camp de les renovables; tenim empreses que estan accedint a milers de milions dels Fons Next Generation per tenir aquest avantatge de nou; i tenim un món local a Catalunya que està dient que això no té cap retorn al territori, ni en termes econòmics i ni d'ocupació, al revés, potser una amenaça per aprofundir encara més en el despoblament, i que pot ser un conflicte de cara a produccions agrícoles, ramaderes o turisme rural", denuncia González.

Diversos estudis demostren que gran part de la demanda elèctrica de Catalunya es podria suplir amb l'autoconsum, així com que per cobrir gran part de la demanda sense l'agressió que comporta la implantació a altres espais del territori, es poden desenvolupar projectes en sols ja urbanitzats i propers de les zones de consum, com per exemple polígons industrials. Així, un model descentralitzat on es prioritzin aquests dos tipus d'implantacions permetria que les zones de consum i de producció estiguessin pròximes.

"Una vegada tinguem aquesta energia bàsica que es consumeixi 'in situ', podríem mirar quin percentatge ens quedaria per cobrir, i a partir d'aquí planificar on fer un parc solar o eòlic, que sigui rendible energèticament en aquella ubicació i suposi el menor impacte ambiental possible", lamenta Domínguez. La generació d'energia propera als llocs de consum, evitaria així el transport i les pèrdues per dur-lo a terme, així com les grans infraestructures.

L'alcalde d'Argençola insisteix en el fet que és un tema que preocupa perquè "hi ha alternatives" "Se sap que és important que l'energia es produeixi el més proper als llocs de consum, qualsevol tècnic especialista en el tema diu que el transport d'energia fa perdre un 40% de l'energia generada", sosté. "És gairebé de sentit comú que si als grans nuclis urbans es necessita molta energia, es pugui fabricar el més proper possible", afegeix.

Implicació de la ciutadania

Que la ciutadania s'impliqui és crucial. Així ho considera Domínguez. "És primordial que la gent s'impliqui, així com ho fan els alcaldes i alcaldesses de les poblacions afectades, que moltes d'elles viuen del turisme rural o el món agrícola. No agrada veure molins de cinquanta metres i a tocar, molts d'ells, de nuclis de població", explica des de IAEDEN Salvem l'Empordà. "És un problema que afecta a tothom, no és només una qüestió dels ecologistes", afegeix.

González coincideix, però entén que sigui un tema el qual, a la ciutadania, li costi sensibilitzar-se. "A priori les renovables han de ser bones, llavors hi ha aquesta segona fase de veure qui les controla, qui hi ha darrere i com es desenvolupen, quelcom que està més allunyat del dia a dia de la gent", considera. No obstant això, manifesta que el territori sí que és conscient sobre el que està succeint, quelcom que es demostra amb les diverses mobilitzacions que s'han dut a terme durant les darreres setmanes.

El fet que molts mitjans generalistes no hagin tractat el tema de manera parcial, i que hagin estat només els mitjans més locals els que s'interessessin pel moviment, fa que encara hi pugui haver marge per aconseguir mobilitzar la ciutadania en un aspecte que ens afecta a tothom. És aquí on la ciutadania, sobretot de grans nuclis, han de fer l'exercici de reflexió sobre quines són les coses que s'estan fent bé i quines no. Per a la majoria d'entitats ambientals, la implantació de les renovables no s'està fent bé. D'aquí el lema, 'Renovables sí, però així, no'.