Albert Bach: “Promoure la vegetació dins i fora la ciutat és un tema de salut pública”

Quin paper juga el disseny urbà en la nostra salut? Fins a quin punt la distribució dels arbres, la presència d’una font o la ubicació d’una pista esportiva poden influir en el nostre benestar emocional, la nostra activitat física o fins i tot les nostres relacions socials? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen des d’ISGlobal, un centre que combina recerca científica amb formació i transferència de coneixement per transformar les polítiques públiques i protegir la salut de les persones.

Conversem amb l’Albert Bach, investigador d’ISGlobal i coordinador del projecte BioWater, una iniciativa pionera que busca entendre com els espais verds urbans poden contribuir a la salut mental i emocional de la ciutadania, especialment en un context de canvi climàtic i escassetat hídrica i descobrim com el disseny de les ciutats és també un tema de salut comunitària.

En aquesta ocasió volíem centrar-nos especialment en la relació entre el disseny urbanístic, els espais verds i la salut. Tu treballes precisament en aquest àmbit, oi?

Exactament. Jo em dedico a estudiar les connexions entre els espais verds i la salut de les persones. De fet, acabem de realizar un estudi en què analitzem les associacions entre la biodiversitat dins de la ciutat de Barcelona i la salut mental de la població.

Ens podries explicar millor què s’entén avui dia per espais verds i quins elements es tenen en compte?

Quan pensem en espais verds, normalment ens imaginem parcs, jardins o zones amb molts arbres. Però el concepte és molt més ampli i ha anat evolucionant amb el temps. Per exemple, hem vist que fins i tot l’arbrat viari —els arbres plantats als carrers— pot tenir efectes positius en determinats paràmetres ambientals dins la ciutat.

Des de fa uns anys, utilitzem un concepte més global que anomenem “infraestructura verda”. Amb això ens referim a qualsevol element natural o vegetat que es dissenya no només amb un valor estètic, sinó també amb una funció ambiental o social clara: ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic, millorar la qualitat d’un espai o contribuir al benestar de les persones que hi viuen. Aquesta manera d’entendre els espais verds ens permet incidir molt més en el disseny urbà.

I, pel que fa a la salut de les persones, quines conseqüències heu observat quan el verd urbà es té en compte en el disseny de la ciutat?

Fa anys que es relaciona l’existència d’espais verds amb aspectes de salut física i mental, i no només a Barcelona o en els nostres estudis, sinó arreu del món. S’ha vist, per exemple, que poden ajudar a reduir l’estrès, millorar l’estat d’ànim o disminuir la tensió.

També s’han detectat beneficis importants en etapes clau de la vida. En les primeres edats, durant la infància, però també en etapes més avançades, com en la vellesa, hem observat efectes positius, incloent-hi associacions positives amb  el desenvolupament cognitiu o amb la salut cardiovascular.

Sabem que els espais verds fomenten l’activitat física i també contribueixen a reduir l’exposició a contaminants. I això és important, perquè la contaminació pot estar relacionada no només amb problemes respiratoris, sinó també amb la salut mental i metabòlica. Per tant, els beneficis són múltiples i van des de la salut física fins al benestar emocional.

🌿 Saps com influeixen els espais verds a la teva salut?

Ajuda'ns a esbrinar-ho amb el projecte de #CiènciaCiutadana #ViladecansViuVerd.

🔍 Plegats mesurarem l'impacte de la natura, la qualitat de l'aire, la temperatura... amb eines científiques!

Inscriu-t’hi: 🟠… pic.twitter.com/OD3fw40uLN

— ISGlobal (@ISGLOBALorg) July 15, 2025

Creus que, socialment, som conscients de la importància d’aquests espais verds?

Especialment, després de la pandèmia de la Covid-19 hi ha hagut un augment clar de la consciència sobre els beneficis que aporten els espais verds, tant per al benestar com per a la salut, o fins i tot per a la percepció que tenim del nostre propi estat de salut.

Tot i això, aquesta consciència social encara és fluctuant i depèn molt del context. A Catalunya, on hi ha una tradició forta d’excursionisme, sí que hi ha una certa cultura de connexió amb la natura. Però també tenim dades que mostren que aquesta connexió és molt deficitària, tant en infants com en adults. Factors com la urbanització intensa, l’ús massiu de pantalles o un model de vida sedentària contribueixen a una desconnexió creixent de l’entorn natural.

I en l'àmbit polític, s’està integrant aquesta mirada en el disseny urbà?

Sovint costa donar prioritat a aquesta mirada preventiva. És una mica com passa amb els incendis: tendim a invertir més en l’extinció que en la prevenció. Amb els espais verds passa quelcom similar; però això està començant a canviar.

Actualment, ja hi ha grups dins del sistema sanitari que treballen per promoure la salut des d’aquesta perspectiva més preventiva. I també hem vist, per exemple a Barcelona en els darrers mandats, un compromís clar per fer barris més verds. Aquest tipus d’iniciatives s’estan estenent i cada vegada més municipis del territori comencen a adoptar aquesta visió. A més, són intervencions que, en molts casos, poden no ser exageradament costoses i tenir un impacte molt positiu en la salut de la població.

Com podem lligar tot això al projecte BioWater que esteu impulsant, ara mateix, des d’ISGlobal?

Aquest nou projecte parteix de la idea que el verd urbà —i altres elements com la biodiversitat— tenen una influència important en l’estat de salut i benestar de les persones. També parteix del fet que el disseny urbà, tant a escala local com global, pot incidir molt en la configuració d’aquests espais i, per tant, en les seves qualitats ambientals i socials.

L’objectiu del projecte és estudiar com les característiques de la vegetació (la composició i estructura) determinen la humitat del sòl, la biodiversitat general i el benestar mental de les persones. Analitzant aquestes associacions amb les característiques de la vegetació ens permet vincular els resultats directament amb el disseny d’aquests espais urbans.

En aquest projecte volem aportar evidència sobre com podem dissenyar els espais verds del futur en entorns urbans. A diferència d’estudis previs, no només explorem la relació entre verd urbà, biodiversitat i salut o benestar, sinó que incorporem un factor ambiental molt actual: el canvi climàtic, i més concretament, la sequera.

I ho fa incorporant a la ciutadania.

Exacte, en la part del disseny. El que fem és desenvolupar sessions participatives on, mitjançant tècniques de participació i de recollida de dades científiques, explorem les preferències de la ciutadania davant diferents escenaris futurs.

Per exemple, plantegem situacions com: "Si hi ha una situació de manca d’aigua, com t’agradaria veure aquest parc? Quins elements prioritzaries perquè aquest espai continuï oferint-te els mateixos beneficis?". És una manera d’entendre com dissenyar espais resilients al canvi climàtic, però que alhora responen a les necessitats i desitjos de les persones que els fan servir.

Quan en el disseny s’inclou la participació ciutadana i es promou aquesta implicació activa, els resultats són molt més satisfactoris. 

És important que els veïns i les veïnes se sentin seus els espais, entenc, no?

Hi ha casos d’arreu del món que ho demostren: quan en el disseny s’inclou la participació ciutadana i es promou aquesta implicació activa, els resultats són molt més satisfactoris. I al contrari, quan no hi és, els projectes poden acabar sent poc utilitzats o, fins i tot, contraproduents.

És important remarcar, per acabar, el paper fonamental d’aquesta fase de disseny urbà que comentàvem.

Té un paper fonamental en la manera com aquests espais són viscuts per la ciutadania, i en com influeixen en la seva salut i benestar.

Quan decidim on posem els arbres, quines espècies triem, com distribuïm la vegetació, o quins elements afegim —bancs, taules, pistes esportives...—, estem condicionant directament com les persones utilitzaran aquell espai. Això pot afavorir, per exemple, que s’hi faci esport, que la gent s’hi trobi o que simplement s’hi estigui a gust. I aquestes pràctiques tenen un impacte molt gran en la salut individual i comunitària.

De fet, aquests petits gestos quotidians, com escollir passar per un parc per anar a la feina, poden tenir molt més pes del que sembla, no

Exacte. Tenim exemples molt clars. Hi ha gent que viu a una punta d'un parc i treballa a l’altra, i tot i que podrien arribar-hi més ràpid amb moto o amb bus, prefereixen travessar el parc caminant. Aquest hàbit els permet incorporar, per exemple, quinze minuts extra d’activitat física al dia, a més d’un temps de desconnexió. És un canvi senzill, però amb molt impacte.

Per això cal fer valdre com el disseny de les ciutats, tenint en compte el verd urbà i les seves característiques, pot afavorir canvis en la mobilitat, l’activitat física, la interacció social... Tot això té un impacte molt rellevant sobre la salut pública

I més enllà dels usos concrets, quin paper poden jugar aquests espais verds a escala més global?

A mi m’agrada molt recordar que el contacte amb la natura —sigui amb boscos o amb parcs urbans— té un paper clau fins i tot quan no hi som físicament. Aquests espais contribueixen a mitigar el canvi climàtic, a millorar la qualitat de l’aire, a retenir aigua quan plou intensament, a sustentar la biodiversitat i en molts llocs del món també a proveir aliments. I, com estem veient, tenen un impacte molt clar en la salut i el benestar de les persones.

Per això, el fet de conservar i promoure la vegetació dins i fora de la ciutat ja no és només una qüestió ambiental o científica. És també un tema de salut pública, que interpel·la els qui treballen en planificació urbana, en disseny, en salut... i a la comunitat en general. No podem perdre de vista aquest enfocament.