Toni Codina: "La realitat virtual enforteix la cohesió social i la participació ciutadana"

La innovació s’ha convertit en una peça clau per garantir que els serveis socials continuïn donant resposta als reptes actuals i futurs. Amb aquesta convicció va néixer l’any 2018 la Fundació iSocial, impulsada per diverses entitats del tercer sector amb l’objectiu de contribuir a la transformació i modernització del sistema d’atenció social. Actualment, la fundació agrupa més d'una vintena d’entitats de Catalunya i Euskadi i treballa per situar el coneixement, la tecnologia i la col·laboració al centre de l’acció social.

Des d’iSocial defensen que innovar no és només incorporar noves eines, sinó repensar models, rols i maneres d’intervenir. Per això, la fundació actua com a pont entre el món social, les administracions, les universitats i les empreses, generant aliances i impulsant projectes que combinen digitalització, intel·ligència artificial, impressió 3D, apps i tecnologia immersiva. En aquest marc, la realitat virtual emergeix com una eina amb un fort valor social, capaç de promoure l’aprenentatge vivencial, reduir barreres d’accés i reforçar l’empatia i la participació.

En parlem amb el director de la Fundació, Toni Codina:

Com ens pot ajudar la tecnologia i més concretament la realitat virtual des d’un punt de vista social?

La tecnologia, i especialment la realitat virtual, pot aportar un valor social molt significatiu, ja que permet crear experiències immersives que faciliten una comprensió més profunda de realitats socials diverses. A través d’aquestes experiències, les persones poden desenvolupar empatia, sensibilització i consciència crítica davant situacions de desigualtat, exclusió social o vulnerabilitat, contribuint així a una mirada més inclusiva i solidària.

Des d’un punt de vista social, la realitat virtual ajuda a reduir barreres físiques, geogràfiques i socials, facilitant l’accés a activitats formatives, culturals i de participació a col·lectius que habitualment tenen dificultats per accedir-hi. Aquesta tecnologia permet crear espais segurs i adaptats on les persones poden participar activament, independentment de les seves condicions personals o territorials.

Com neix iSocial i què busca resoldre?

La Fundació iSocial neix de la iniciativa d’un consorci d’entitats socials, que actualment agrupa 22 organitzacions, amb la voluntat compartida d’impulsar la innovació en l’àmbit dels serveis socials. Aquest impuls es planteja d’una manera proactiva i sistemàtica, amb l’objectiu d’anar més enllà de respostes puntuals i promoure canvis estructurals al sector.

En aquest sentit, la Fundació aposta per treballar en aliança amb una diversitat d’actors, tant públics com privats, entenent que la col·laboració i el treball en xarxa són claus per avançar cap a uns serveis socials més eficients, transformadors i adaptats als reptes socials actuals.

Com ha evolucionat la vostra tasca des del naixement de iSocial?

Actualment, desenvolupem un conjunt ampli d’activitats orientades a la sensibilització i la formació dels i les professionals del sector, a través de diferents formats com publicacions, webinars, visites d’estudi, cursos de formació o premis, entre d’altres. Aquestes propostes arriben a més de 5.000 professionals, que ens segueixen de manera continuada i participen activament en les activitats que impulsem.

Paral·lelament, també promovem i desenvolupem projectes innovadors en col·laboració amb una àmplia xarxa d’actors, treballant en partenariat amb entitats socials, ajuntaments, universitats i empreses, amb l’objectiu de fomentar noves maneres d’abordar els reptes socials i impulsar la innovació dins el sector dels serveis socials.

En quins projectes relacionats amb la realitat virtual heu treballat?

Hem promogut l’ús d’aquesta tecnologia entre les nostres entitats membres, i alhora hem participat en un projecte europeu que ha desenvolupat eines de realitat immersiva per a facilitar els processos d’acollida i integració de les persones nouvingudes.

Actualment, esteu immersos en algun projecte que incorpori innovació tecnològica?

Sí, actualment estem impulsant sis projectes diferents, tots ells vinculats a la incorporació de tecnologies innovadores aplicades a l’acció social. En concret, aquests projectes integren tecnologies additives d’impressió 3D, així com l’ús del big data i la intel·ligència artificial, amb l’objectiu de millorar l’anàlisi, la presa de decisions i la resposta a les necessitats socials. A més, també treballem en el desenvolupament d’aplicacions mòbils i en la implementació de eines de gestió i tractament de dades, que permeten optimitzar els processos, reforçar la intervenció social i avançar cap a models més eficients i centrats en les persones.

En quins àmbits de la intervenció social creieu que la realitat virtual pot tenir un impacte més transformador?

La realitat virtual és una eina innovadora i amb un gran potencial en l’àmbit educatiu, comunitari i professional, ja que permet impulsar models d’aprenentatge vivencial, basats en l’experiència directa, la motivació i la participació activa de les persones. A través d’entorns immersius, facilita una implicació més profunda en els processos formatius i d’intervenció, afavorint una millor comprensió de les situacions treballades.

Alhora, pot tenir un impacte positiu en el benestar emocional i la salut mental, així com en el desenvolupament d’habilitats personals i socials, ja que ofereix espais segurs per experimentar, reflexionar i entrenar competències. En aquest sentit, la realitat virtual també contribueix a enfortir la cohesió social, promou el treball col·lectiu i estimula la participació activa de la ciutadania, especialment en contextos comunitaris i d’acció social.

Creieu que el sector social està preparat, en l'àmbit cultural i organitzatiu, per integrar tecnologies com la realitat virtual?

En el sector hi ha una predisposició creixent, però encara amb desigualtats importants a escala cultural i organitzativa. Moltes entitats socials mostren interès per la innovació tecnològica i reconeixen el potencial d’aquestes eines per millorar l’impacte social, la participació i la inclusió. No obstant això, la seva adopció encara es troba en una fase inicial. Entre els principals reptes detectats hi ha la manca de formació específica del personal, la necessitat de temps per a l’adaptació metodològica i la limitació de recursos econòmics i tècnics.

També existeix un repte cultural vinculat a la percepció de la tecnologia com un element complex o allunyat de la intervenció social tradicional, fet que pot generar resistències internes. En l'àmbit organitzatiu, un altre repte és garantir que la incorporació de la tecnologia es faci amb criteris ètics, accessibles i centrats en les persones, evitant bretxes digitals i assegurant que la tecnologia sigui un mitjà i no una finalitat en si mateixa.

Superar aquests reptes requereix acompanyament, formació, aliances amb agents tecnològics i una aposta clara per la innovació social responsable.

La tecnologia pot ser una gran aliada, però també generar noves bretxes. Quins riscos veieu en la incorporació de la realitat virtual als serveis socials?

Un dels principals riscos és el de posar la tecnologia per davant de les necessitats reals de les persones, utilitzant-la com una finalitat en si mateixa i no com una eina al servei de la intervenció social. Això pot provocar una pèrdua de sentit del projecte o una desviació dels objectius socials.

Un altre risc rellevant és l’augment de la bretxa digital, tant entre entitats com entre les persones participants, especialment si no es garanteixen l’accessibilitat, l’acompanyament i la formació necessaris. També cal considerar els riscos ètics i de privacitat, vinculats a la gestió de dades personals i a l’ús d’experiències immersives amb col·lectius vulnerables, que requereixen criteris clars de protecció i consentiment informat.

Quin paper han de jugar les administracions públiques perquè aquest tipus d’innovacions no quedin limitades a projectes pilot o a experiències puntuals?

Les administracions públiques tenen un paper clau en la incorporació d’aquestes eines, i cal que n’impulsin l’ús de manera decidida mitjançant el finançament específic i la seva inclusió en els plecs dels concursos públics, així com a través d’altres mecanismes de concertació de serveis. D’aquesta manera, es pot garantir que aquestes eines innovadores s’integrin de forma estable en els serveis, assegurant-ne la sostenibilitat, l’accés equitatiu i un impacte real en l’atenció social.

Cap a on creieu que evolucionarà l’ús de la realitat virtual en l’acció social en els pròxims anys, i quin paper voldria jugar iSocial en aquest camí?

La realitat virtual esdevindrà una tecnologia d’ús habitual en molts recursos i serveis, integrada de manera progressiva en el dia a dia de l’acció social. En aquest context, la nostra funció continuarà sent la de promoure la sensibilització i la formació dels professionals, amb l’objectiu que aquesta adopció es faci de manera eficaç, responsable i alineada amb les necessitats reals de les persones i dels serveis.