Desenvolupament humà:

S’entén per Desenvolupament humà un “paradigma de desenvolupament” que va més enllà de l’augment o disminució dels ingressos d’un país i que té a veure amb les “possibilitats de les persones de desenvolupar-se i dur una vida productiva i creativa d’acord amb els seus interessos”.

Des d'aquest punt de vista, el creixement econòmic esdevé un mitjà important -però un mitjà al cap i a la fi- per aconseguir que cada persona disposi de més oportunitats.

Enfront de les estadístiques merament econòmiques, el primer informe sobre Desenvolupament Humà va incorporar l’Índex de desenvolupament humà (IDH) per mesurar els avenços nacionals combinant indicadors de salut, educació i ingressos i propiciant d’aquesta manera l’assentament de les bases conceptuals dels Objectius del Mil·lenni.

Els Informes busquen, per tant, fer un seguiment no només dels ingressos de cada país sinó dels seus avenços en matèria d’educació, salut i nivell de vida en general.

Nous indicadors:

En commemoració del vintè aniversari de la publicació, enguany s’ha fet una edició especial que conté alguns comentaris introductoris d'Amartya Sen, economista indi guanyador del Premi Nobel l’any 1998.

Segons l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2010, que analitza dades de l’IDH des de 1970, gairebé arreu del món s’han experimentat importants progressos com ara que l’esperança de vida ha augmentat de mitjana de 59 a 70 anys.

Els avenços detectats en aquestes dècades no es circumscriuen només a l’àmbit econòmic, educatiu o de salut, sinó que també s’han assolit millores en la capacitat de les persones d’escollir els seus líders, d’influir en les decisions públiques i de compartir coneixements.

No obstant això, també s’observa un augment de la desigualtat tant entre països com en el seu interior. En alguns indrets com el sud d’Àfrica o alguns països de l’antiga Unió Soviètica hi ha hagut fins i tot retrocessos, especialment en matèria de salut.

En aquest sentit, el PNUD afirma que les noves vulnerabilitats requereixen la implantació de polítiques publiques innovadores per lluitar contra la desigualtat. Per això, l’Informe 2010 incorpora tres nous indicadors: de gènere, de pobresa miltidimensional i de desigualtat.

• IDH ajustat per la Desigualtat (IDH-D)

Per primer cop, les dades de l’IDH s’analitzen des de la perspectiva de la desigualtat, atès que l’IDH d’un país ocultava les disparitats internes en ingressos, educació i salut. En un país absolutament igualitari, l’IDH i l’IDH-D serien idèntics: no obstant, la incorporació d’aquest indicador suposa pèrdues en el valor de l’l’IDH que van des del 6% de la República Txeca fins al 45% de Moçambic.

• Índex de desigualtat de gènere (IDG)

Aquest nou índex inclou les taxes de mortalitat materna, presència de la dona al mercat laboral, etc. i calcula les pèrdues de l’IDH de cada país causades per les desigualtat de gènere, detectant que el país més igualitari en termes d’IDG és Holanda, seguida de Dinamarca, Suècia i Suïssa.

• Índex de pobresa multidimensional (IPM)

L’Informe també afegeix una mesura de pobresa multidimensional que consisteix en contemplar la pobresa en base a l'ingrés mitjançant l’anàlisi de diversos factors, des del nivell de vida bàsic fins l’accés a l'aigua o a l'atenció sanitària. D’aquests càlculs es desprèn que hi hauria uns 1.700 milions de persones que viuen en condicions de pobresa multidimensional, xifra superior als 1.300 milions de persones que viuen amb 1,25 dòlars o menys al dia.

Lideratge decidit i compromís:

Durant la presentació de l'Informe, Helen Clark, administradora del PNUD, va declarar que, en general, les persones gaudeixen avui de millor salut, més ingressos i major accés a l’educació i que, “malgrat que no totes les tendències són positives, els països poden fer molt per millorar la vida dels seus habitants fins i tot en condicions adverses. No obstant, això requereix lideratge decidit i compromís permanent de la comunitat internacional”.

Per la seva banda, el Secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, va recordar que els Informes ens ensenyen que, si bé el creixement econòmic és molt important, encara ho és més la voluntat dels països d’“emprar els seus ingressos per donar a totes les persones la possibilitat d’una vida més duradora, sana i productiva”.

Versió de l’Informe en català:

La versió catalana de l’informe es presentarà el dia 11 de novembre a l’Escola Industrial i comptarà amb la presència d’Adam Rogers, conseller de comunicació estratègica de l’oficina del PNUD a Ginebra.

Aquesta edició catalana ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i amb la participació de:

• El Centre UNESCO de Catalunya (UNESCOCAT).
• L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE).
• La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Descàrregues:

• Informe complet sobre Desenvolupament Humà 2010 (13,7 MB)
• Resum de l'Informe 2010 (1,38 MB)

Més informació.

Contingut relacionat:

• Publicada l'edició catalana de l'Informe sobre desenvolupament humà 2010