Estem a mitjan juliol i, tot i que molta gent ja està de vacances, moltes altres persones encara no han planejat com passaran els seus dies lliures aquest estiu. Sovint, quan pensem en les vacances, pensem a viatjar fora, a llocs exòtics, que estan a milers de quilòmetres de casa nostra i gairebé mai mirem què tenim a casa nostra.

És precisament amb aquesta missió, la de donar a conèixer el territori i fer-ho en català, que, fa ja deu anys, va néixer Fent País. A través de l'enxarxament d'establiments i del turisme responsable, el projecte pretén crear un ecosistema turístic solidari i responsable a Catalunya.

Per saber més sobre aquest model de turisme, hem parlat amb Nil Camprubí, cofundador de Fent País, la nostra entitat protagonista d'aquesta setmana.

Com sorgeix el projecte de Fent País?

Doncs bé, tot sorgeix del fet que vam detectar una oportunitat relacionada amb les famoses capses regal d'experiències. Ens agradava el concepte, però trobàvem que el contingut de les capses no anava amb la nostra manera de fer, de pensar i de gaudir del territori, ja que normalment les capses d'experiències aposten molt més per la quantitat que no pas per la qualitat, treballant amb moltes cadenes hoteleres, de restaurants i altres grans establiments.

Pensàvem que el format era bo, el fet que poguessis escollir quina experiència et venia de gust realitzar, però volíem coses més autèntiques. A més, també vam detectar que no hi havia capses d'experiències en català, així que vam pensar que seríem nosaltres qui les trauríem al mercat.

Tot plegat, no només en català, sinó també una visió sostenible i solidària del turisme i amb cura del territori.

I tant! Perquè al final el regal que et fan amb una capsa d'experiències es converteix en una oportunitat per generar riquesa local, per exemple, anant a un restaurant que té el segell KM0 Slow Food, que garanteix, entre altres coses, que s'utilitzen productes ecològics i de proximitat.

Llavors intentem replicar això en cada categoria de les nostres experiències. Per exemple, amb els allotjaments, treballem més amb cases rurals i petits hotels, perquè sabem que normalment qui hi ha darrere d'aquests establiments són parelles, famílies, una petita empresa o una persona autònoma que tenen llaços amb el territori i que, d'una manera o una altra, han contribuït a fer que en el seu entorn passin coses. Per això, defugim de grans grups de cadenes d'hotels o de restaurant, perquè creiem que no tindria sentit treballar plegades.

Com ha evolucionat el turisme i l’oferta arreu del territori en els deu anys que porteu d’activitat?

Doncs nosaltres ens continuem sorprenent de la quantitat d'establiments que trobem. Anem rascant, fent la nostra radiografia de cada part del territori, tal com ens agrada dir, i van sortint coses noves. Arreu del territori hi ha moltes iniciatives d'emprenedors que, per exemple, posen en marxa un taller de ratafia o una visita a un obrador de formatges que es combina amb un tast de vins de la zona. Crec que els petits productors i les petites empreses estan aportant molt valor al territori.

També és veritat que el 90% de les nostres propostes estan fora de Barcelona i, per tant, potser no podem detectar tant les grans tendències i quedem al marge del que passa a la capital. Nosaltres som de Manresa i a vegades ens proposen participar en col·loquis sobre el turisme de masses de Barcelona, però ens queda molt lluny, perquè el que fem és molt diferent.

"No ens plantegem una expansió territorial, sinó que volem ser especialistes en Catalunya"

Per què aquesta tendència de ‘fugir’ de Barcelona?

No tenia massa sentit centrar la nostra activitat a Barcelona perquè el que busquem a Fent País és intentar acostar la realitat de la vida rural a la gent de la ciutat o a altres capitals de comarca, que també considerem que són ciutats però petites.

També tenim moltes activitats familiars com per exemple una que es duu a terme a una granja al costat d'Igualada, on la canalla pot estar en contacte amb la natura, amb els animals... que això potser per a algú de ciutat és una ximpleria, però els nanos de ciutat al·lucinen. Aquestes experiències són interessants perquè al final totes tenen una part de pedagogia i, al cap i a la fi, el turisme, agradi o no, és un dels sectors més transversals a nivell econòmic.

Què cal per continuar visibilitzant l'oferta que hi ha arreu del territori?

Jo diria que continuar insistint. De fet, en el nostre manifest fundacional una de les coses que deixem clares és com és d'important tenir coneixement de tot allò que tenim a la vora. Potser hem de canviar el xip i pensar que no fa falta agafar un avió per anar a l'Àrtic quan marxem de vacances, o no fa falta anar al Carib quan aquí tenim cales súper boniques.

Estem detectant, de fet, que les capses d'experiències han evolucionat a propostes en concret. És a dir, que si el pla t'encaixa, a la gent li és una mica igual on sigui. D'aquesta manera, amb les experiències, acabes anant a llocs on, pel teu propi peu, no haguessis anat. Volem inspirar a la gent a conèixer el territori.

On us veieu dintre de deu anys?

No crec que siguem gaire lluny d’on som ara. Seguirem radiografiant el territori i, sobretot, tenim clar que no ens plantegem una expansió territorial, no ens plantegem anar més enllà de Catalunya, sinó que volem ser especialistes en Catalunya.