Jordi Miró “Entenem l’arquitectura com una eina per transformar la manera de viure i conviure”

La cooperativa Lacol és un referent en arquitectura comunitària i habitatge cooperatiu. Reivindica un model de vida no especulatiu amb l’habitatge, basat en formes de construcció que fomenten la vida en comunitat i permeten que les persones participin en la definició dels espais on volen viure. Amb Jordi Miró, arquitecte i membre del col·lectiu, hem repassat la trajectòria de Lacol, el seu model i els projectes transformadors que impulsen. 

Com neix Lacol i quin és el vostre origen com a cooperativa?

Lacol neix el 2009, en plena crisi del sector immobiliari. Acabàvem de sortir de la universitat i ens trobarem davant d’un model urbanístic molt agressiu i especulatiu, amb poca sensibilitat cap al territori o la comunitat. En aquell context, vam decidir que volíem fer arquitectura d’una altra manera. Ens vam instal·lar al barri de Sants, amb un fort teixit associatiu i cooperatiu, i vam començar a treballar des d’un local compartit, apostant pel treball col·lectiu i per implicar-nos al barri.

Per què decidiu organitzar-vos com a cooperativa i no com un estudi d’arquitectura convencional?

Volíem fugir d’un model jeràrquic i individualista molt arrelat en el món de l’arquitectura. Per això apostem per una estructura col·lectiva i horitzontal on totes les veus compten. Ens organitzem com a cooperativa de treball perquè compartim valors amb l’economia social i solidària i perquè creiem en una arquitectura construïda des de i per la comunitat. Actualment, som 11 sòcies i unes 20 persones en total entre l’equip tècnic i administratiu.

Com definiries el model d’arquitectura que defenseu?

Entenem l’arquitectura com una eina per transformar la manera de viure i conviure. Per això treballem des d’una perspectiva feminista, sostenible i participativa. Volem trencar amb la idea que les ciutats es dissenyen des d’un despatx, sense tenir en compte les persones que les habiten. Apostem perquè els projectes es co-dissenyin amb les comunitats, amb processos que recullin les seves necessitats, desitjos i formes diverses d’habitar.

Un dels vostres projectes més coneguts és La Borda. Què el fa especial?

La Borda és un projecte pioner d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, construït en un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona per 75 anys. No es tracta de comprar o llogar un pis, sinó d’entrar a formar part d’una cooperativa que és la propietària de l’edifici. Això el treu del mercat especulatiu i garanteix un accés assequible i estable a l’habitatge. A més, es basa en tres pilars: absència de lucre, assequibilitat i comunitat. La Borda disposa d’espais comuns com cuina, bugaderia, sala polivalent o coberta comunitària, i els habitatges s’han dissenyat amb la participació activa dels seus futurs habitants.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Arkitektura Institutua (@eai_iae_)

Quina resposta esteu veient davant d’aquest model d’habitatge cooperatiu?

Hi ha molt interès. És cert que no és un model per a tothom, perquè va vinculat a un tipus de vida comunitària, però creiem que hauria de ser una opció més a afegir dins dels models ja existents en l’habitatge, com ho son les vivendes de protecció oficial. Hem participat en altres projectes com La Balma, La Morada o La Raval a Manresa, i el model va creixent. Les administracions han començat a entendre el seu valor i a facilitar la cessió de sòl. Ara cal consolidar-lo i fer-lo escalable.

Més enllà de l’habitatge, també heu impulsat espais comunitaris de treball, com La Comunal. En què consisteix aquest projecte?

La Comunal és un espai cooperatiu que vam coimpulsar el 2020 juntament amb altres entitats de l’economia social com La Ciutat Invisible, La Directa o Irídia. És una antiga nau rehabilitada, on convivim diferents col·lectius que compartim valors i maneres de treballar. A més de ser el nostre espai de feina, La Comunal és també un espai cultural i de trobada obert al barri. És un projecte que neix amb l’objectiu de potenciar una economia cooperativa i popular que treballa per assolir pràctiques quotidianes alternatives al règim econòmic capitalista: sense privilegis, ni lucre, ni explotació. Ara estem treballant per replicar-lo amb altres entitats de l’ESS que vulguin sumar-s’hi.

Aquest model s’està replicant en altres indrets? Heu tingut contacte amb experiències similars a fora de Catalunya?

Si, de fet, tot aquest moviment de l'habitatge cooperatiu beu de referents internacionals que fa dècades que existeixen. A països com Dinamarca, Suïssa o l’Uruguai, l'habitatge cooperatiu ja forma part del seu parc d’habitatge social. Nosaltres ens hem nodrit molt de l’experiència de Sud-Amèrica com el cas de l’Uruguai, i també de projectes al nord d'Europa. Aquí a la península també hi ha projectes similars que ja s’han posar en marxa, com per exemple a Madrid hi ha la cooperativa Entrepatios i s’està treballant per implementar també en territoris com Canàries el País Basc. És un model viu que va creixent i que, malgrat que encara és minoritari, genera molt interès i està demostrant que és viable.

I què he de fer si, com a particular, m’agradaria gaudir d’aquest model de vida i d’habitatge cooperatiu i comunitari?

El primer pas és informar-se i connectar amb alguna de les cooperatives o grups que ja estan en marxa. Molts projectes tenen les portes obertes a noves incorporacions o impulsen tallers i jornades informatives per explicar com funcionen. També existeixen xarxes com la XES o la Coordinadora de Cooperatives d’Habitatge, que ajuden a posar en contacte persones interessades. De vegades són les pròpies persones que es troben i impulsen un nou projecte des de zero. No cal tenir coneixements tècnics, sinó ganes de formar part d’un procés col·lectiu on la vida comunitària és al centre.

Com veieu el futur de l’arquitectura transformadora i del cooperativisme?

Veiem que cada cop més gent està buscant alternatives a l’habitatge i al treball tradicionals. L’arquitectura pot ser una eina clau si es posa al servei de la comunitat. Cal seguir apostant per models cooperatius, per processos col·lectius, per una arquitectura que entengui que construir espais és construir relacions i vincles. I això, per nosaltres, és fer ciutat.